NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2024 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Santa Llúcia > Pedres/Ulls de Santa Llúcia


Cançons per a treure una brossa de l'ull
Fòrmules màgiques tradicionals per guarir la vista
Diferents poblacions, 13 de desembre


Part de davant d'un Ull de Santa Llúcia


Part de darrera d'una Pedra de Santa Llúcia


 

Tradicionalment, per a treure's les brosses dels ulls, tant en animals com en humans, s'utilitzen les Pedres de Santa Llúcia o Ulls de Santa Llúcia, acompanyats per la recitació d'una cançó característica.

Quan no hi havia oculistes ni oftalmòlegs, la gent es guaria els mals dels ulls (bàsicament les brosses que s'hi quedaven enganxades) anant al centre remeier d'ulls, un temple o ermita construït al voltant d'espais on hi ha les Pedres o Ulls de Santa Llúcia. El mateix es feia, a falta de veterinaris, amb els cavalls i la resta de bestiar de feina que patia d'algun mal relacionat amb la vista.

Els Ulls de Santa Llúcia són els opercles (tapadores) d'un tipus de cargol de mar (Bolma rugosa). Tenen una forma plana, més o menys circular, amb una mica de relleu al mig. Per la seva fisonomia, que recorda un ull, hom ha cregut que tenien la propietat de guarir els mals relacionats amb la vista.

El malalt anava a l'ermita i ell mateix o el sacerdot -intercessor entre els poders de la pedra i el mal- passava suaument la pedra per la parpella de l'ull afectat (de l'animal o de la persona) mentre es deia una cançoneta/oració màgica tradicional. D'aquest tipus de composicions n'hi ha diverses:

Brull, brull,
bufarull,
una brossa
tinc a l'ull
que no l'hi vull,
que no l'hi vull.
(Penedès)

Santa Llúcia gloriosa
traieu-me aquesta brusca de l'ull,
que ahir l'hi volia,
i avui no l'hi vull.
(Penedès)

Santa Llúcia i Santa Clara
doneu-m'hi una escombrada,
a aquesta brusca de l'ull,
que jo no m'hi veig i no l'hi vull.
(Girona)

Brull, brull, bufarull,
una brossa tinc a l'ull
si és de terra no la vull,
si és de la Verge Maria, si que la vull.

Hom creu que aquest "brull" podria ser el nom del geni o déu precristià invocat per a la guarició, el que després es convertí, amb l'arribada del Cristianisme, amb santa Llúcia, la que conserva la vista.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Joan Amades, del llibre Folklore de Catalunya, Costums i Creences.


  6414 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org