NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 15 de desembre de 2019 | Urbici    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Balls i danses > Sardanes


Història de la sardana
Evolució de la nostra dansa circular
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any


Pintura antiga


Sardana en composició ceràmica


Balladores de sardanes en un plat de Paterna


Sardana a Cabanes, l'Alt Empordà


Competició de sardanes a Almacelles


Premis


 

La sardana és una dansa molt antiga, l'origen de la qual és imprecís i difícil d'esbrinar. Malgrat tot, hi ha cada vegada més dades que permeten definir el llarg procés que va fer de la sardana el ball que és ara.

Hi ha innombrables referències a pobles que, en el passat, practicaven el ball col·lectiu en rotllana. Els historiadors diuen que els antics grecs ja ballaven una espècie de ball rodó semblant a les sardanes i que els íbers també ballaven en rotllana els dies de lluna plena. Avui en dia són moltes les comunitats d’altres indrets del món que, com els catalans, executen balls en cercle en el marc de les seves festes, com els tibetans i el seu “Kham/Bha She”, els grecs actuals amb el “chorea”, moltes comunitats africanes, els indis nordamericans, els celtes irlandesos, els bretons, els russos i el “khorovod”, els romanesos, búlgars i ukranians amb la “hora”, els serbis i el “kolo”, per només citar-ne algunes de ben conegudes, moltes d’elles practicades amb finalitats guaridores, religioses o simplement amb ànim de diversió.

Breu història de la sardana a Catalunya

És molt difícil esbrinar amb precisió la data d’origen exacte de la sardana perquè els documents més antics que fan referència a un ball anomenat així descriuen balls que difereixen molt entre si i que tenen poc a veure amb el que entenem avui per sardana. I és que la sardana ha evolucionat tant en els darrers segles que n’és difícil establir-ne una data de naixement concreta.

La primera referència escrita que inclou el mot sardana és un document conservat a l’Arxiu Municipal d’Olot del 1552 on es demana “qu’es prohibescha lo ball de la sardana y altres balls deshonests […] y que no’s permeta en temps de Carnestoltes”. Anomenada també “cerdana” perquè l’havien portat els habitants de les muntanyes (ceretans o cerdans), era un tipus de ball profà, mal vist per les autoritats, fora de la moral catòlica i que es ballava amb només l’acompanyament de flabiol i tamborí. Fins i tot, molts documents posteriors, del segle XVI i XVII, es vincula estretament les “cerdanes” amb els balls que feien les bruixes.

Entre finals del XVIII i principis del segle XIX un dels balls més estesos a les comarques pirinenques i nord-orientals era el contrapàs cerdà, una dansa solemne que ballava tot el poble agafats per les mans en sortir de l’església formant un semicercle. El ball acabava quan els més joves desfeien la cadena i, en un moment de màxima gresca i excitació, s’unien per formar rotllanes tancades. Aquest final del contrapàs, un moment de màxima gresca i excitació entre nois i noies, és el precedent immediat de la sardana actual. Anomenat "sardana curta", no es ballava, sino que es corria, doncs els balladors s’arrossegaven en moviment horitzontal i feien que la rotllana girés animadament cap un cantó o l’altre. I tot i que era eminentment masculí - era ballat pels joves per lluir-se davant les noies- també hi ballaven elles, tal i com es desprén de textos i fotografies de l’època, on es precisa que al final els homes aixecaven les dones enlaire.

Tot i que la sardana i el contrapàs encara es ballen junts almenys fins al 1870, amb els anys la sardana curta es desvincula definitivament del contrapàs i aquest ball en oscil·lació i moviment horitzontal, en què prevaleix la singularitat i llibertat individual de cada ballador, agafa entitat pròpia.

La sardana llarga

La principal transformació -ben documentada- de la sardana curta, que va portar al naixement de la sardana moderna –la sardana llarga- es vincula a un conjunt de fets que van passar a mitjans segle XIX en un espai geogràfic molt concret: les comarques gironines de l’Empordà i la Selva.

En primer lloc, Andreu Toron inventa un instrument nou, la tenora, mentre que Pep Ventura, introdueix aquest nou instrument a les formacions musicals i popularitza la cobla d’onze músics, que a partir d’aleshores serà l’encarregada de tocar les sardanes. Per altra altra banda, es publiquen mètodes per a aprendre a ballar “sardanes llargues a l’estil empordanès”, com el que Miquel Pardas redacta el mateix any 1850 i on es fixa per primera vegada el mètode de comptar i repartir que caracteritza la sardana.

A partir de 1840-1850 la sardana llarga va ser el ball de festa de moda entre els joves de l’Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva, gràcies sobretot a que les noves formacions nascudes, les cobles, començaren a tocar tot tipus de cançons de moda de l’època, melodies romàntiques que anaven de l’òpera italiana a sarsueles. L’èxit del model va fer que les cobles anessin a actuar a Barcelona per Carnestoltes (al Gran Teatre del Liceu!) i així, la música de cobla i les sardanes començaren a expandir-se fora de els seves fronteres inicials i arribaren per tot Catalunya.

A partir de 1868 les sardanes llargues passen a ser un símbol dels republicans (el ball de la llibertat) enfront els carlins, que només ballen el contrapàs, i poc a poc comencen a erigir-se en símbol de la Renaixença i de la cultura catalana.

A partir de 1910-1920 la sardana llarga experimenta un canvi radical en la forma de ballar-se: es ralentitza i es comença a puntejar. El ball es converteix més aviat en una dansa, més propera al ballet clàssic, on preval el moviment vertical i el punteig. Els passos es salten sobre un mateix espai i es valora, per sobre de tot, l’ordre i la uniformitat del conjunt i l’agilitat equilibrada, elegant i distingida dels balladors. El ball, que fins aleshores havia estat alegre i desenfadat, es converteix el ball mesurat i controlat que predomina ara.

A partir de 1980, amb el retorn dels ajuntaments democràtics, la sardana (tant el ball com la música) s'ensenya a l'escola, incrementa la qualitat musical de les formacions, es comença a fusionar amb d’altres estils, i es realitzen tot tipus d'experiments nous (com l'aparició dels anomenats punts lliures) per tal de situar-la en la situació que li correspon dins la cultura del país.

Text: Manel Carrera i Escudé


  2433 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Com es balla la sardana
Capmany i Farrés, Aureli / Editorial Poliglota
La història, la tècnica, l'estètica. Il·lustrada amb dibuixos i plans per ...

La sardana a Catalunya
Capmany i Farrés, Aureli / Montaner i Simón
Monografia sobre la sardana, amb detallades notícies sobre la seva història. ...

comprar
El Vendrell i la sardana
Estéban i Nin; Pilar López i Serra, Remei / Edicions Cossetània
Aquest llibre narra l’evolució i la presència que ha tingut la sardana ...

Avià i les sardanes
Rafart i Canals, Josep / Associació Cultural El Vilatà

comprar
Córrer la sardana: balls, joves i conflictes
Ayats Abeyà, Jaume / Rafael Dalmau Editor
El llibre, que pot marcar un abans i un després en el coneixement que es ...

La sardana
Amades i Gelats, Joan / Omega
Aquest llibre aprofundeix en els antecedents i evolució de la sardana al ...

comprar
La nacionalització de la sardana
Anguera Nolla, Pere / Rafael Dalmau Editor
La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla ...

comprar
L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX
López i Lluís, Àngel / Arola Editors
A mitjan segle xix, es va iniciar l’expansió geogràfica de la sardana, ...

La sardana a Badalona
Boada, Eduard / Museu de Badalona
El llibre fa un recorregut pels diversos aspectes del món de la sardana ...

Un tres i fora! Itineraris per aprendre a escoltar, comptar i repartir sardanes
Diversos autors, / CCG Edicions
El llibre exposa un estudi sobre la sardana amb activitats d’aprenentatge ...

comprar
Sardanes
Diversos autors, / Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
Aquest llibre, escrit per Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda, ...

comprar
La sardana a Barcelona. Un recorregut històric
Ventura i Barnet, Jesús / Ajuntament de Barcelona
El llibre s’endinsa en la història d'aquesta dansa i la seva música a Barcelona ...

La sardana i la religió de les bruixes
Bilbeny, Jordi / Librooks
El 5 d’agost del 1552, a Olot, els cònsols i jurats de la Casa de l’Almoina, ...

La nostra estimada sardana
Diversos autors, / Ònix Editor
Sota aquest títol —d’aparença ben convencional— s’amaga la complicitat ...

llegir
La sardana, dansa universal de la solidaritat
Diversos autors, / Fundació videoteca dels Països Catalans
D'ençà que el món és món, els homes i les dones han sentit la necessitat ...

llegir
La sardana i la religió de les bruixes
Bilbeny, Jordi / festes.org
Quan l'any 1976 Nolasc Rebull publicà el seu llibre Als orígens de la sardana, ...

llegir
Sardanes amunt. El renaixement de la sardana
Carrera i Escudé, Manel / Revista Descobrir, 154
Des de fa uns anys, el món de la sardana viu un moment de canvis. No solament ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org