NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 21 d'agost de 2019 | Privat    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > La Rabassa o Mona de Nadal


La Rabassa
La mona de Nadal
Diverses poblacions, 25 de desembre


La Rabassa és la mona de Nadal


Rabassa amb forma rodona


Rabassa llarguera de Palamós


Rabassa de Torroella de Montgrí


Rabassa amb forma de serp enrotllada a Palamós


Rabassa trenada de Palafrugell


Rabassa trenada de La Bisbal


La Lira, Rabassa a Palafrugell


Rabasses a punt per coure, a Torroella


Rabassa enrotllada de Palafrugell


Rabassa amb forma de serp, a La Bisbal


Rabassa tancada a Figueres


 

En moltes poblacions empordaneses es manté viva la tradició de la mona de Nadal, un tortell dolç que els padrins regalen als seus fillols el dia de Nadal. Conegut popularment per “Rabassa” o per "Tortell de Nadal", és un precedent autòcton del Tortell de Reis i sembla que està relacionat amb el ritu del tió.

Noms i característiques

La tradició de la mona de Nadal està circumscrita a diverses comarques del nord de la Catalunya Vella i, especialment, a l’Alt i el Baix Empordà, on s’anomena “Rabassa” o "Rabaça", o també "Tortell de Nadal". El costum el trobem, almenys, des de Figueres a Palamós i és molt popular a les poblacions de la regió del Baix Ter (Colomers, Torroella de Montgrí, Verges...).

Es tracta d'una massa de pasta de farina i matafaluga, tipus brioix, farcida de massapà. A la massa sense enfornar se li practiquen diversos talls i, una vegada cuita, se li afegeix sucre blanc per sobre. N’hi ha de diverses mides, en funció de l'edat del destinatari, però la més popular té vora un pam i mig de diàmetre. Tradicionalment, i a diferència del Tortell de Reis, el de Nadal no porta ni nata ni fruita confitada, tot i que alguns pastissers ara també n’hi incorporen.

En moltes poblacions, el tortell de Nadal té una forma rodona i amb un forat al mig. Forma part del conjunt de tortells circulars que trobem en totes les festes del cicle d’hivern –de desembre a març: Nadal, Reis, Sant Antoni, La Candelera, i fins i tot per Sant Medir (principis de març). per la seva forma circular s'ha relacionat aquest tortell amb les ofrenes rituals preromanes dedicades al Sol.

Altres formes de la Rabassa

Ara bé, segons el diccionari de l'Alcover Moll, la Rabassa és una "Peça de pasta de farina amb sucre i matafaluga, de forma llarguera amb els extrems forcats, semblant a un peix, o bé en forma d'altres animalets, que els padrins donaven a llurs fillols el dia de Nadal (Empordà)."

L'estudiós Ramon Violant i Simorra també explica que la Rabassa antiga i tradicional tenia una altra forma, més enllà de la rodona amb el forat al mig. De fet, encara avui la trobem amb formes diverses, segons la població i la pastisseria, sobretot al Baix Empordà.

A les pastisseries de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, s'ha deixat de fer però recorden que els avis en deien "anguila" i alguns anaven a Palamós a comprar la "culebra" de Nadal.

A les pastisseries de Palamós, la Rabassa més tradicional és la que té forma llarguera, com una "serp" sense enrotllar, oberta pels dos extrems i sense fruita confitada. Però també hi trobem una Rabassa amb forma de serp enrotllada, amb ulls i boca i farcida amb fruita confitada.

A Palafrugell també en diuen "anguila" o "serp" de Nadal i té forma circular, enrotllada però sense tancar, amb un extrem que sembla una cua i l'altre, posat cap endins del cercle, que representa el cap de l'animal. En una de les pastisseries de Palafrugell en diuen "lira" i porta fruita confitada.

A les diferents pastisseries de La Bisbal d'Empordà trobem la Rabassa amb forma de "lira" o "arpa" molt gran, amb forma de tortell rodó, amb forma de serp i finalment amb una forma de vuit horitzontal, com una trena.

A Torroella de Montgrí, fan una Rabassa com la que el mateix Ramon Violant i Simorra documenta "formada per dos tires de pasta de brioche retorçades en forma de corda" (veure dibuix).

A Figueres desconeixen el mot "Rabassa" i fan la mona de Nadal amb forma rodona i un forat al mig (sense fruita confitada).

Funció dins la festa de Nadal

La Rabassa és una espècie de mona de Nadal que els padrins regalen als fillols el dia de Nadal. El padrí el compra de bon matí (o el dia anterior) i espera a casa seva a que arribi el fillol o fillola, que abans de dinar va a visitar-lo per felicitar el Nadal i obtenir el seu regal.

El padrí dóna el tortell al fillol després que aquest li reciti el vers o “dècima” de Nadal. En algunes cases es manté la tradició que el contingut d’aquest vers tingui alguna relació amb la paraula ”rabassa”. Com aquest:

Bon dia padrí,
Nadal ha vingut;
doneu-me la rabassa
i Déu vós doni salut".
(Popular)

o les variants:

Bons dies padrina,
Nadal ha vingut;
doneu-me la "rabaça"
i Déu vos dongui salut".
(Recollida per Violant i Simorra)

Déu vos guart, padrina,
Déu vos do salut,
Deume la rabassa
Que per çó he vingut.
(Vista a la revista El Regional num 728, de l'any 1901)

Benvolguda padrina
Nadal ha arribat,
doneu-me la rabassa
i que Déu us dongui felicitat.
(Recollida a Palafrugell)

El tortell que caga el tió

Tot i ser un obsequi dolç que el padrí entrega al fillol en mà, en algunes llars empordaneses encara és manté la tradició antiquíssima que la "Rabassa" la cagui el tió, fent servir una cançoneta que lliga, precisament, el nom antic del tió (rabassa), amb aquest tortell dolç de forma rodona:

Caga rabassa, caga tió
avui és Nadal i demà no.
(Popular)

Aquest dolç regal, l'origen i significat del qual és encara un enigma, es menja el mateix dia de Nadal, al costat dels torrons i les neules.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé



Tortell de Nadal amb fruita confitada


Un precedent català del Tortell de Reis

En aquelles cases on donen el Tortell de Nadal, no donen el de Reis i a l'inversa, la qual cosa fa pensar que el Tortell de Nadal podria ser a l'origen d'aquest, un tipus de tortell molt posterior i que s'anà implementant progressivament a mesura que es popularitzà la Festa dels Reis. La forma rodona de la Rabassa s'assimilà a una corona i s'hi afegiren la nata o la trufa, la fruita confitada i les figures de la fava i el Rei.


  1502 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Panes rituales, infantiles y juveniles en el Nordeste y Levante español
Violant i Simorra, Ramon / C. Bermejo-Impresor
Estudi sobre els pans rituals catalans publicat com a separata a la "Revista ...

Antics costums, tradicions i llegendes de l'Alt Empordà
Gironella i Garañana, Joaquim / Diputació de Girona
Com foren en realitat els empordanesos, com vivien, quins eren els seus ...

llegir
La "rabaça" de Navidad en el Ampurdán y los lares públicos de Ampurias
Vayreda i Olivas, Pere / Revista Ampurdán, 31 I
Article en què es proposa una teoria explicativa de l'origen i possible ...

llegir
La Rabassa i el ritu del tió
Carrera i Escudé, Manel / Associació Caramella
Després de posar-se en contacte amb totes les pastisseries i fleques del ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org