NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 3 de juny de 2020 | Claudi    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Cultura popular > Medicina popular > Plantes i herbes remeieres


El saüc
Propietats i usos del bonarbre
Diferents poblacions, Primavera


Dibuix de les fors, fruits i fulles del saüc


Saüquer a la llera d'un rierol


Collint flors de saüc


Flor de saüc


Detall de les floretes de saüc


Dibuix dels fruits


Fruits del saüc


Mel amb flors de saüc (Foto: Astrid van Ginkel)


Preparant Esperit de Saüc (Foto: Albert Puigvert)


El saüc allunya certs animals


 

Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.

Descripció

El saüc sambucus nigra és un arbre-arbust caducifoli d'entre 2 i 4 metres d'alçada que neix en llocs obacs i humits, sovint a la vora de recs, rius i rierols. Si troba una bona terra, però, pot arribar a fer-se un arbre molt gran, de fins a 10 metres.

A les terres baixes, el saüc floreix a l'abril i durant tot el mes de maig, mentre que a les muntanyes ho fa cap al juny. Les flors del saüc són petites, blanques i aromàtiques, i es presenten en forma d'inflorescència, com si fossin una ombrel·la que pot arribar als 20 cm. Les fulles verdes del saüc, com les flors, es recol·lecten al maig. Els fruits del saüc, unes baies negres que estan dipositades sobre una tija vermella, són comestibles i es recol·lecten a finals d'estiu o a la tardor, quan són ben madurs. Dels exemplars més grans i vells de saüc també se n'aprofita l'escorça i la fusta.

Noms i denominacions populars

El saüc també és conegut per saüquer (País Valencià, Pirineus), suguer o soguer (Osona), sabuc o sabuquer (País Valencià, Cerdanya). A Occitània es coneix amb el nom de samuquèr. En castellà s'anomena "saúco" o "canillero", en basc "intsusa beltz" en anglès "elder" o "elderberry", en alemany "gemeiner holunder" i en francès "sureau".

Al nostre país el saüc té l'explícit sobrenom de bonarbre -amb les variants bonaubre, benarbre (Cerdanya) o manabre (Berguedà)- en clara referència al seu caràcter benèfic per a l'home i a la gran quantitat d'usos que històricament se li ha donat. Les seves flors, fruits, fulles i escorça han estat utilitzades per fer tot tipus de preparacions (begudes, xarops, cremes i ungüents) amb reconegudes propietats terapèutiques i medicinals. La seva fusta, a més a més, ha estat usada per elaborar moltes eines del camp i de la llar, com mobles o esclops. Fins i tot les seves branques, de fusta tova i fàcil de buidar, també s'han fet servir per elaborar jocs i instruments casolans, com sarbatanes, flautes i xiulets. No ha d'estranyar, doncs, que tenint tantes utilitats, alguns dels més bells exemplars de saüc es trobin al costat de cases de pagès i masos.

El seu nom científic sambucus nigra. Sambucus prové del grec "sambuke", flauta, que al seu torn ve del sànscrit "bhuka", que vol dir forat. Nigra, per la seva banda, fa referència al color dels seus fruits.

L'arbre per excel·lència de la medicina popular

El saüc és considerat com una mena d'"arbre-farmaciola" i ha estat tradicionalment utilitzat per la gent del camp per combatre un bon nombre de malalties comunes, tant dels humans com dels animals. Bàsicament és usat com a expectorant, diürètic i purgant a través d'aigües, esperits, perfums, bafs i compreses fetes amb les flors de saüc, o a través de sucs i xarops preparats amb els fruits. La gent del camp l'usa per atacar les primeres fases de certes malalties, de forma preventiva, com els estats febrils en general, doncs la ingesta de saüc, en xarops o infusions, provoca sudoració.

El saüc ha estat sobretot utilitzat com un remei expectorant, per a combatre els problemes de les vies respiratòries: refredats, mal de coll, tos i altres malalties dels pulmons, com la bronquitis. És especialment efectiu per combatre els quadres gripals, perquè destapa les vies respiratòries i al mateix temps fa suar.

El saüc, però, també ha estat utilitzat com a diürètic i com a purgant, per combatre el restrenyiment i el mal de ventre. També es fa servir per moltes altres afeccions: per guarir inflamacions i infeccions superficials de la pell (cremades, morenes, ), per calmar la irritació dels ulls (conjuntivitis), per afavorir la circulació de la sang, per guarir afeccions bucals (úlceres, gingivitis, mal de queixal), per la infecció d'orina, ferides, peus inflats, per les calors de la menopausa, etc

Els fruits del saüc tenen un gran poder antioxidant, aporten vitamines i reforcen el sistema immunitari. Pius Font Quer explica que va conèixer un home de quasi 120 anys d'edat "essent únicament l'arrop de saüc el secret que l'havia preservat de moltes epidèmies pestilencials i que prenia cada dia, al qual atribuïa la conservació de la seva salut i llarga vida".

A Catalunya és popular i tradicional elaborar a casa esperit de saüc per a la febre, refredats, inflamacions i trastorns de l'aparell digestiu. Es tracta d'una destil·lació en sec de les flors de saüc, feta amb brases, que serveix per extreure'n l'essència.

El refranyer recull aquesta relació entre el saüc i la salut:

«El saüc és font de salut»
«Perfums d'espígol i de flors de saüc, tornen la salut»
«No sigues ruc: per a la sang, saüc»
«A mal de cor, oli de saüc» o «A mal de cor, flor de saüquer»

El saüc en els ritus de l'any

Joan Amades va documentar l'ús ritual del saüc en diferents diades festives del calendari anual. Així, el dia de l'Ascensió, "per les contrades olivareres creien que, si al punt de caure les dotze batallades del migdia, hom posava fulles de saüc i fulles d'olivera dins una ampolla d'oli, i guardava aquesta quaranta dies en indret ben fosc, esdevenia un remei balsàmic per guarir cremades, ferides i nafres. Hi havia qui, enlloc d'oli, posava les fulles en aigua, i les exposava l'espai de temps indicat, a sol i serena". També explica que el dia de Corpus, "Les mares de pagès, per tal de facilitar la dentició de llurs infants, feien collarets de brots de saüquer i els els penjaven al coll. I perquè tinguessin la virtut desitjada, era precís que hom collís els nou brots mentre el campanar de la parròquia anunciava la sortida de la processó, i hom havia de començar just al moment que queia la primera batallada". El costum de fer aquests collarets per dentar els infants és comú arreu d'Europa i també el recull Joan Pellicer al seu Costumari Botànic, on es precisa que s'han de fer amb "nou canudets de tronquet", nou trossos enfilats de branqueta, de 3 o 4 cm cada un.

Al llibre La nit de Sant Joan, Josep Romeu i Figueres explica que les flors de saüc recol·lectades la nit i matinada de Sant Joan augmenten llur eficàcia i tenen virtuts excepcionals. Joan Amades també ens explica que "a Riells (el Vallès Oriental) anaven a cercar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire". També explica que "Aquesta nit hom tallava branques d'avellaner o de saüquer per fer bastons de bruixa, els quals, en mans d'elles, adquirien gràcia i virtut bruixesca i l'altra gent els emprava per defensar-se´n, puix que amb un sol copet tenia la virtut de matar-les".

Un arbre amb poders especials

Al saüc allunya el mal, protegeix de la malastrugança. Hom creu que guarda de les bruixes, doncs el tem el diable i tota mena de mals esperits. Encara avui, en alguns indrets és costum posar rams de flors de saüc a les finestres per impedir que les mosques entrin a casa i es fa servir un bullit de flors i fulles de saüc per repel·lir els insectes que es mengen les plantes del jardí i l'hort. També se sap que les fulles de saüc allunyen els gripaus, les serps, salamandres i altres rèptils. A Sicília, per exemple, es fa servir des de fa segles per allunyar i/o matar a les serps.

A causa de les seves grans propietats, es considera que el saüc és la llar d'unes divinitats domèstiques bondadoses, que són les qui li confereixen els seus poders màgics.

Sobre el poder de les seves branques, hom creu que és degut al fet que la medul·la tova és sensible i capta l'energia elèctrica. Es diu que era plantat al costat de masos per protegir-los dels llamps. El saüc és el material amb què està feta la vareta d'un dels mags de ficció més famosos del món, Harry Potter.

Altres usos del saüc

El saüc també ha estat utilitzat amb finalitats lúdiques. Els infants en fan una mena de sarbatanes anomenades "tiradors". Tallen branques rectes, les buiden per dins extraient la medul·la i les fan servir per disparar -bufant- petits projectils (llavors de cànem, lledons). També es fan "petadors", que serveixen per fer soroll i música, fent petar un dels extrems de la branca buida.

Els fruits també han estat utilitzats com a tint natural, de la roba i del cabell.

A la Cerdanya i al Pallars es cremen flors de saüc per desinfectar i perfumar cases amb mala olor o allà on ha dormit un malalt. També es poden posar flors fresques als armaris per aromatitzar la roba.

Des del punt de vista alimentari, les flors del saüc fresques es poden menjar arrebossades: sucades en ou, enfarinades i fregides en oli (bunyols o crespells de flors de saüc). També poden servir per aromatitzar altres menges (truites, iogurt, mel) i begudes. Amb els fruits es poden fer melmelades, compotes, sucs, gelees, etc

De les flors o dels fruits del saüc també se'n poden fer begudes, aigües, vins, xarops, esperits i xampanys. A l'Alt Empordà, per exemple, es fa una beguda molt refrescant diluint l'oli essencial de les flors o el suc dels fruits amb aigua. Al Conflent es comercialitza el Byrr, un licor aperitiu amb flors de saüc. I a moltes llars, el mes de maig es prepara el xampanyet de saüc, una beguda alcohòlica d'elaboració casolana.

Text: Manel Carrera Escudé

Fotografia: Manel Carrera Escudé, Wikipedia


Orella de Judes


Orella de Judes
A la tardor, sobre l'escorça del saüquer sovint hi apareix un bolet gelatinós -de poca tradició gastronòmica al nostre país però molt apreciat a la Xina- anomenat Orella de Judes perquè, segons la tradició cristiana, aquest personatge va morir penjat d'un saüquer.


  93 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Les herbes remeieres. Volum I: De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica
Gausachs, Ramon / Rafael Dalmau Editor
La tradició i la cultura herbolària a Catalunya ha estat i és tan rica ...

Plantas Medicinales. El Dioscórides renovado
Font i Quer, Pius / Edicions Península
Un clásico entre los libros sobre plantas medicinales. Publicado por primera ...

comprar
Herbes per curar, herbes per cuinar. Remeis i receptes tradicionals de Provença.
Chardenon, Ludo / Editorial Alta Fulla
«Les eminències mèdiques havien capitulat davant un èczema crònic que enverinà ...

comprar
Els remeis de l'Àvia. Manual d’ús de les 160 plantes medicinals més freqüents
Rosselló Aparicio, Eduard / Llibres de l'Índex
El quadern consta de cinc parts. La primera és una llista general de plantes ...

comprar
Plantes medicinals de Montserrat
Jorba Camps, Jaume / Pagès Editors S.L
Aquest llibre pretén donar a conèixer les propietats terapèutiques de les ...

Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres
Saura i Mas, Sandra / Consorci de les Gavarres
Compilació de les diferents receptes que la gent de l'entorn del massís ...

Les plantes medicinals del Matarranya
Blanc i Grau, Miquel / Associació cultural del Matarranya
Miquel Blanc ha aconseguit fer una veritable guia botànica de totes aquelles ...

Herbes remeieres de la Garrotxa: recull de medicina tradicional
Diversos autors, / Llibres de Batet
Aquest llibre té el seu inici en l'exposició "Plantes medicinals de la ...

Essències
Bosch Cebrián, Carme / Ajuntament de Girona
Les espècies vegetals ens ofereixen un repertori aromàtic i cromàtic immesurable, ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org