NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2019 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Joan > Banys col·lectius al mar


Nit de Sant Joan
Nit per saltar el foc i les onades
Diferents poblacions (la Safor), 23 de juny


Cadires i foguera, a punt


No és una festa massificada


Grup d'amics al voltant de la foguera


Botant la foguera


Correfoc amb els dimonis


A punt per saltar les onades


 

Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.

Situada al sud del País Valencià, la comarca de La Safor disposa de més de 45 quilòmetres de costa, una extensa zona litoral formada per platges i marjals. Es tracta d’una espècie de badia natural, entre els caps de Cullera i Dènia, que inclou les platges dels municipis de Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Xeresa, Grau de Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Miramar, Piles i Oliva.

Com en d’altres punts de la geografia valenciana, aquest tram de costa acull, cada any la nit del 23 de juny, un dels seus esdeveniments festius populars més importants i multitudinaris de l’any. S’hi reuneixen de forma espontània milers de persones per celebrar, en família o amb el grup d’amics, la Festa de Sant Joan.

Les celebracions s’inicien a mitja tarda quan cada família o grup d’amics “reserva” el seu espai a la platja deixant taules i cadires i preparant una petita foguera dins un clot rodó fet a la sorra. Hi ha centenars de petites fogueres distribuïdes per les platges i també alguna foguera més gran, feta amb andròmines velles per alguna associació, ajuntament o grup festiu.

Quan es fa fosc, gent vinguda de tots els pobles de la comarca “van a la mar”: es congreguen a la platja amb els seus i comencen a preparar el sopar. Les viandes i el peix es couen a les petites fogueres, llum i epicentre dels jocs dels més joves que, entre bany i bany, miren de botar-les amb la creença que fer-ho aquesta nit porta sort.

Són moments de diversió amb els amics i familiars a la platja, al voltant del foc, mentre es menja alguna cosa. Una de les característiques més sorprenents d’aquesta festa -tenint en compte l’extensa tradició coetera d’alguns pobles de la comarca, com Xeraco- és l’absència de pirotècnia d'ús individual. Durant tota la nit a la platja, ningú llança cap coet ni cap tro i, a excepció d’algun correfoc o altra exhibició de pirotècnia tradicional, que es fa en algun poble, la pirotècnia hi és absent.

En alguns pobles, se celebren algunes actuacions dels grups festius d’arrel tradicional del municipi, com grups de música, torres humanes (muixerangues) i colles de dimonis. A Xeraco, per exemple, la colla coetera local organitza un correfoc de dimonis que serveix per encendre una gran foguera.

Quan arriben les dotze de la nit tothom es concentra a primera línia de mar per, just a mitjanit, per efectuar el ritus més important de la jornada: saltar les onades set vegades d’esquena i després demanar un desig. Segons la tradició, amb aquest ritual és dissipa l’energia negativa i s’atrau la positiva. L’origen d’aquest costum cal buscar-lo en la creença, molt extesa, que l’aigua té aquesta nit propietats guaridores. La creença va originar, en zones costaneres, el costum de prendre un bany aquesta nit i saltar set vegades les onades. També hi ha qui pensa que amb aquest ritus, les dones atrauran la fertilitat.

Passada una mitja hora ja no queda ningú a primera línia de mar, a excepció dels que es banyen, i tothom va recollint les cadires i taules i va tornant a casa seva. Els més festers s’acosten fins alguns del punts on hi ha concert o ball, organitzat per algun ajuntament o entitat.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  301 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Turisme la Safor
https://www.saforturisme.org/
Avinguda República Argentina, 28
46702 Gandia (la Safor)
962.965.003
mancsafor_ofi@gva.es




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org