NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 12 de desembre de 2018 | Xantal    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de tot l'any > Altres manifestacions festives > Festes amb animals


Festes amb bous
Una pràctica que encèn apassionades (i antigues) controvèrsies
Diferents poblacions, Festes majors d'estiu


Un brau jove


Un brau


Berenar als cadafals


Bous a plaça


Bous a la mar


El bou, just després de ser embolat


Bou embolat


Bou embolat


El bou capllaçat


La cargolera de Cardona


Bous al carrer a Alcanar


Arribada del bou a Amposta


 

Els jocs amb bous vius en el marc de festes majors són manifestacions festives força populars en algunes poblacions del sud de Catalunya i sobretot en terres valencianes. Aquestes pràctiques ancestrals, que no es basen en la tortura i mort pública de l'animal, queden excloses de la llei de protecció d'animals en espectacles públics recentment modificada a través d'una ILP aprovada pel Parlament de Catalunya.

Us proposem un viatge per algunes de les modalitats i dels llocs de les festes amb bous que conserven la seva vigència a les terres de parla catalana. Ara bé, en aquest article no tractarem les corridas de toros que es fan a Catalunya, tant les que es fan en places fixes (Barcelona, Lloret de Mar, Vilanova...) com en places mòbils (Badalona) ni tampoc farem una relació de les festes amb bous que tenen lloc al País Valencià, doncs ens estendríem massa. Per altra banda, mereixeria un article apart la polèmiques de si en aquestes festes es tortura el brau o no i un altre al voltant del contingut simbòlic del brau.

Bou vs Brau

Abans de començar ens agradaria fer un aclariment conceptual. Si consultem el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll podrem veure que:

BRAU I. Brau, adj. || 1. Irritadís i valent per a la lluita; Que expressa irritació i bel·licositat; Violent, que té una rudesa desagradable; cast. bravo. II. Brau, m || 2. Mascle de l'espècie bovina no castrat i d'edat de més d'un any; cast. toro.

BOU, m || 1. Animal mascle i adult de l'espècie Bos taurus, pertanyent a la família dels bòvids; cast. buey. || 3. pl. Joc o festa que consisteix a excitar la irritabilitat dels bous i procurar esquivar les seves envestides; cast. toros.

Per tant, tot i que s'anomenen "bous", aquestes modalitats festives no es realitzen amb bous (bueyes) sinó amb braus (toros).

Modalitats de les festes amb bous

Hi ha diferents modalitats de jocs amb bous, totes elles amb algunes característiques comunes. En primer lloc, aquestes pràctiques no són espectacles de pagament (en què s'hi accedeix previ pagament d'un tiquet d'entrada), sinó jocs rituals en el marc de festes populars en els que la interacció entre el públic i l’animal és constant. En segon lloc, el risc és un element fonamental d’aquestes pràctiques, de tal manera que sense un grau de perill la festa no tindria el mateix sentit. En tercer lloc, els jocs amb bous al carrer, a diferència de l'espectacle de braus espanyol (las "corridas"), no produeixen cap mal a l’animal. I finalment, aquests jocs són espais de socialització per a la comunitat: habitualment es desenvolupen acompanyats per les xarangues musicals i a redós de trobades gastronòmiques.

Les principals modalitats de manifestacions festives amb bous són:

1. El correbou, corre de bou o córrer el bou. És el nom que es dóna al joc amb bous que consisteix en deixar anar una vedella, bou o vaqueta en un recorregut urbà limitat. També anomenat córrer vaquetes, en algunes poblacions de l’Ebre. Aquesta modalitat també es coneix amb el nom bous a plaça, bous al carrer o bous a la mar segons sigui el lloc on és alliberat l’animal. El bou es treu de la tanca o caixa en la que arriba i corre lliure pels carrers i places del poble, degudament protegits per a evitar que l’animal surti de la trajectòria marcada. Els joves juguen a empaitar-lo, a amagar-se de la seva presència, a saltar-lo, etc. demostrant així la seva valentia i coratge.

2. El bou embolat. És una modalitat nocturna que consisteix en posar unes boles de foc en un dispositiu subjecte a les banyes de l’animal i deixar-lo lliure pels carrers del poble. El foc no es col·loca directament sobre les banyes sinó sobre un artilugi creat per a l’ocasió, de manera que el bou no es crema. És una de les modalitat més arriscades i perilloses per efectuar-se de nit i perquè el bou, amb el foc encès, no sap on va ni on envesteix. Per això, en el trajecte del bou hi ha els anomenats refugis que donen un respir als participants.

3. El bou capllaçat, ensogat o amb corda. És una modalitat de joc amb bous que consisteix en córrer al costat d’un bou que va conduït amb una llarga i gruixuda corda o soga que va lligada a les banyes de l’animal.

Antigament es feien altres jocs amb bous que han desaparegut. Una d’aquestes és la del bou enflocat, una modalitat que es practicava a Reus per Corpus. El bou es guarnia amb flocs i cintes i el joc consistia en treure-li alguna d’aquestes cintes o flocs, essent una proesa que demostrava la valentia de qui ho aconseguia. En l'actualitat Reus ha incorporat un bou de cartró-pedra al conjunt del seu bestiari festiu i que, a diferència d'altres components de la imatgeria festiva, es dedicarà a perseguir i jugar amb els que contemplen les cercaviles i seguicis.

Mapa de les festes amb bous

Podem dividir el territori en el què es fan festes amb bous en dues grans zones: el nord o Catalunya Vella, on el costum havia estat molt més estès antigament i el sud, on per influència valenciana i per tradició ramadera les festes de bous són força més abundants.

Els bous de la Catalunya Vella

Al nord del país destaquen els correbous d’Olot, Cardona, Solsona, Santpedor i Canovelles. En el de Cardona hi ha l’anomenada plaça del correbou, l’únic cós quadrat de Catalunya en el que es realitza la “cargolera”, un joc que consisteix en ficar-se dins una cistella de grans dimensions en forma de cove per guardar els cargols i esquivar el bou que, una vegada i una altra, embesteix la cargolera.

El calendari de bous al nord comença el segon diumenge de juny amb les "vaquilles" de la festa major de Santpedor, segueix amb la festa major de Canovelles pels volts del 26 de juliol amb el correbou amb foc que es fa de nit, continua a Olot en el marc de les festes del Tura, pels volts del 8 de setembre, i finalitza amb el corredebou de Cardona, que es celebra pels volts del segon diumenge de setembre en el marc de la seva festa major.

Festes amb bous al sud de Catalunya

A les Terres de l’Ebre, i especialment a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, el joc amb bous està força més estès. Dels vint-i-sis municipis d’aquestes comarques només 5 no inclouen bous en la seva programació de festes. Així, a les Terres de l’Ebre es fan jocs amb bous, entre d’altres poblacions, a Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Ulldecona, Mas de Barberans, Alcanar, Camarles, Sant Jaume D´Enveja, La Aldea, Les Cases de Alcanar, Els Muntells, La Sènia, Godall, Poble nou del Delta o Roquetes.

El calendari de bous comença per Sant Marc, el 25 d’abril a Mas de Barberans i per Sant Isidre, el 15 de maig a Alcanar i es clou per sant Martí, l’11 de novembre. a Xerta. Els moments àlgids són les festes majors d’estiu, per Sant Jaume –el 25 de juliol- a Camarles, Xerta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, a Deltebre el 15 i 16 d’agost i la Sénia el 24 d’agost.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Rafael López-Monné, Ajuntament d'Alcanar, Ajuntament de Cardona i Amposta.info


  21461 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Festes de bous a Reus. Notícia històrica.
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Un estudi sobre la presència dels bous a les festes reusenques, publicat ...

comprar
Bous al carrer, la nostra tradició
Diversos autors, / Diputació de Castelló
Es tracta d’una col•lecció d’articles al voltant d’aquests populars festejos, ...

llegir
Caramella XI. Les festes de bous
Diversos autors, / Carrutxa, Solc i Tramús
Dossier central de la revista Caramella XI, juliol/desembre 2004. La divisió ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org