NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2024 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Tots Sants > La Castanyada


La Castanyada
Origen del costum de menjar panellets i castanyes
Diferents poblacions, 31 d'octubre - 2 de novembre


Les castanyes


Gravat popular de Tots Sants


Panellets de pinyons


Altres tipus de panellets


Una castanyera de les d'abans


...i tot ben regat amb vi dolç


Aparador amb castanyera i panellets de Valls


 

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums de la festa de Tots Sants que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.

"Per Tots Sants, castanyes i panellets ".

Segons diuen alguns cronistes la tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.

Avui quan arriben aquestes dates, tornen a sortir les parades de castanyers i castanyeres i també parades de castanyes torrades portades per gent jove, que troben aquesta tasca l’oportunitat de fer uns calerons per finançar les activitats de les seves associacions. Des de fa uns anys també se celebren castanyades populars a l'aire lliure, balls, i altres activitats organitzades per diferents entitats i associacions. Fins i tot les discoteques ofereixen, des de fa uns anys, versions enllaunades de la celebració.

Els panellets

A més a més de les castanyes, els panellets i la fruita confitada també són un menjar típic d’aquesta singular festa. L'origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d’antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya Vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia.

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat.

Les rifes

A algunes poblacions grans, al voltant dels panellets s'organitzen multitudinàries rifes en què diferents entitats treuen taules plenes de panellets i fruits confitats al carrer. Aquesta pràctica de rifar panellets s'ha perdut en algunes ciutats però es recupera amb força en d'altres. En molts casos, les rifes de panellets s'han traslladat a l'interior dels locals de les entitats que les organitzen.

Text:Redacció festes.org


  46820 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org