NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 16 de juliol de 2019 | Carme    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes i fires dels bolets


Les festes de bolets
Celebracions populars al voltant dels bolets
Diferents poblacions, Setembre - novembre


Bolets. Dibuix d'Agustí Boix


L'apreciat rovelló


El concurs de bolets de Berga


Cartell d'unes jornades gastronòmiques


Una mostra de bolets


Tast de plats cuinats amb llenegues a Cardona


L'amanita muscaria, bolet màgic


Il·lustració d'Apel·les Mestres


 

Els bolets, un dels elements que la pluja i el bosc fan créixer durant els mesos de tardor, són un dels ingredients indispensables de bona part dels plats de la nostra cuina en aquesta època i generen un bon nombre d’activitats festives al seu voltant. Fires, festes, concursos, jornades micològiques i gastronòmiques, omplen pobles i ciutats, quan la temporada és propícia.

La tardor és el temps per excel·lència dels bolets. Tot i que d’aquests apreciats comestibles boscans també se’n fan durant tot l’any, és a partir de setembre i fins ben avançant el desembre quan la collita és més abundant, sobretot si el temps ha estat plujós.

La cultura catalana, a diferència d’altres com la castellana o l’anglesa, té una notable tradició micòfila. Arreu del país hi ha penyes i colles de boletaires, que van a cercar bolets - o caçar, com diuen a les comarques gironines, o cuir com ho diuen a les Illes Balears - per al seu gaudi gastronòmic particular. També hi ha societats i associacions de micòlegs, que estudien els bolets des del punt de vista científic, classificant-los i divulgant-los des de diferents prespectives. Finalment l’apreci per aquests fruits del bosc ha anat bastint tota una petita indústria comercial que fa que bolets de diferents procedències es puguin adquirir als mercats.

Els anys que hi ha bolets, s’organitzen un bon nombre d’activitats que els tenen com a protagonistes. Moltes d’aquestes són promogudes per l’abundant nombre d’associacions de boletaires i micòlegs que hi ha al país.

Fires i mostres de bolets

Diferents poblacions organitzen durant la temporada de tardor activitats diverses al voltant dels bolets amb l’objectiu d’atraure visitants.

Les fires i mercats de bolets estan encaminats a la venda d’aquests fruits comestibles del bosc. Alguns d’aquests mercats són simples paradetes que hi ha durant tota la temporada a peu de carretera, però d’altres són punts de trobada per als amants dels bolets. Aquestes manifestacions col·lectives de caire festiu estan centrades en una fira o mercat on es poden comprar i vendre bolets acabats de collir. Algunes complementen aquesta oferta amb la venda de productes artesans amb elaboracions de bolets (patés, confitures, conserves, etc) i altres productes alimentaris naturals. N’hi ha d’especialitzades en un determinat tipus de bolet, com la Fira de la Llenega de Cardona (el Bages). D’altre convoquen concursos que premien a qui culli més bolets, a qui en culli l’exemplar més gran, a qui culli el bolet més exòtic, etc. Un dels més renombrats i amb més tradició és la Festa del Bolet de Berga (el Berguedà).

Algunes d’aquestes festes inclouen jornades de tipus gastronòmic amb l’ajuda de restaurants locals que pretenen donar a conèixer als seus establiments la rica gastronomia boletaire. Així,el Menu del bolet, unes jornades organitzades pel Gremi Comarcal d’Hosteleria i Turisme del Berguedà, o la Cuina del sentits. El Bolet que es fa conjuntament als municipis de Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Platja d’Aro.

Altres fires han optat per programar activitats destinades a fomentar el coneixament al voltant dels bolets. Així, moltes poblacions celebren també jornades micològiques, amb exposicións científiques de bolets classificats, xerrades, projeccions de diapositives, etc, sovint amb l’impuls i la col·laboració de les associacions d’estudis micològics de la zona. A Isona, per exemple, celebren Boletus. Jornades micològiques al Pallars Jussà, un cicle d’activitats sobre la cultura que generen els bolets en aquesta comarca.

En els darrers anys han proliferat les sortides guiades per anar a buscar bolets al bosc, que en alguns casos van acompanyades d’un curset per conèixer els bolets.

Els bolets màgics

Hi ha diverses espècies de bolets amb propietats enteògenes, és a dir, bolets que produeixen estats alterats de la consciència i que permeten als que els consumeixen, posar-se "en contacte amb els déus". Tot i que la opinió pública sovint els classifica com a "tòxics", el cert és que alguns d’aquests bolets han estat considerats plantes màgiques en moltes cultures i el seu consum provoca uns efectes perfectament estudiats d'alteració sensorial i de la consciència.

L’ús d’aquests bolets ha estat tant important en el nostre país que ha generat personatges (gnoms, follets, fades, esperits i altres éssers) que poblen la nostra fantasia, el nostre llegendari i les nostres tradicions. Fins i tot han generat expressions que han esdevingut populars, com “estar tocat del bolet”.

D’entre els bolets màgics el més conegut és l’Amanita muscaria, tradicionalment consumida per carboners, pastors i bosquerols i que recentment han estat redescoberts per diferents moviments contraculturals. Molts d’aquests bolets són consumits avui en dia per determinats col·lectius de la societat en el marc de festes populars i alguns fins i tot han generat manifestacions festives noves, com les pol·lèmiques rave’s, que han nascut a redòs dels enteògens en general i la música techno.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Festa del bolet de Setcases, Ajuntament de Berga, la Cuina dels Sentits, Ajuntament de Cardona


  9277 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
La cuina dels bolets
Cuello Subirana, Josep / Editorial Alta Fulla
Després d'explicar detalladament les principals característiques d'un bon ...

comprar
La cuina tradicional dels bolets
Carles i Font, Jaume / Edicions Cossetània
Si volem parlar de cuina catalana estem obligats a parlar de bolets. Els ...

comprar
Primera guia del boletaire
Pascual, Ramon / Edicions Cossetània
De guies de bolets n’hi ha moltes i en Ramon Pascual ha escrit, entre d’altres ...

Guia dels bolets dels Països Catalans
Pascual, Ramon / Editorial Pòrtic
Ramon Pascual, soci fundador de la Societat Catalana de Micologia, ens ...

comprar
Bolets de les muntanyes de Prades i boscos de Vimbodí i Poblet
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Els innumerables paratges recollits fotogràficament en aquest llibre de ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org