|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Martí > El farcit de pomes
|
|
Les pomes farcides
La tardor és temps de pomes i peres farcides de carn
Diferents poblacions, De setembre a novembre
Les pomes farcides
Dues pomes farcides
Tast de pomes farcides a Arenys de Munt
El "relleno" de Teià
Plata de pomes farcides pel concurs de Teià
La cassola de pomes farcides de Vilafant
Curs de cuina de Vilafant on s'ensenya a fer les pomes farcides
Cassola de pomes farcides a Teià
|
| Durant la tardor, diferents poblacions del Principat, especialment del Maresme i l’Empordà, amaneixen les seves celebracions festives més populars amb una tradició gastronòmica i familiar comuna: el farcit o “relleno”, un menjar cuinat a foc lent a base de pomes o peres farcides de carn picada.
El farcit, també conegut amb la paraula castellana “relleno”, és un plat de tardor consistent en pomes o peres farcides amb carn picada i altres dolços, com xocolata i suc de llimona. Es tracta d’un guisat molt popular que va associat a la recol·lecció de determinades espècies de pomes i peres, que per les seves característiques (són més dures que les normals) només poden ser cuinades d'aquesta manera. En la majoria de casos, el farcit es serveix com a un segon plat però, al combinar el gust salat amb el dolç, també es pot servir com a postres.
L'elaboració del farcit és un costum familiar, un plat que només es cuina en moments especials, com en el cas de festes i celebracions populars. Per això, de receptes per fer farcits de pomes i peres n’hi ha tants com cases que el preparen. En general, però, el “relleno” és caracteritza per ser un plat confitat, de preparació llarga. Les fruites, pomes o peres, s’obren i es comencen a cuinar uns jorns abans i, dia a dia, es van escalfant una mica amb el "relleno" o “tap” a dins, afegint-hi els altres ingredients.
Les pomes farcides de Sant Martí
A Arenys de Munt i Teià, al Maresme, el “relleno” de pomes és una tradició familiar que s’elabora a cada casa pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en el marc de les respectives festes majors. A Teià, algunes cases també fan pomes farcides per Cap d’Any. A Arenys de Munt, les pomes són d'una varietat local, les Pomes del Ciri o Pomes Escamoses, que es caracteritzen per ser més compactes de l'habitual i per això no es desfan.
En l’actualitat, i per tal de transmetre la tradició de mares a filles, a Arenys de Munt i Teià s’organitzen tallers i cursos de farcit que tenen molta acceptació entre els més joves. Aquestes dues viles també organitzen mostres, concursos i degustacions de pomes farcides que s’ofereixen els visitants com a atracció turística. En alguna casos, el visitant pot tastar el “relleno”, previ pagament d’un tiquet.
Altres farcits de pomes
A Sant Andreu de Llavaneres (el Maresme), en canvi, el farcit de pomes es menja per la festa major de Sant Andreu, pels volts del 30 de novembre. Un plat típic que s’associa al costum de matar un xai que antigament hi havia per aquestes dates. Sembla que era durant l’anomenada “festa dels talls” quan es farcien les pomes amb la carn del xai.
Les pomes farcides o farcit també és un postres agredolç que s’elabora en diferents pobles de l’Alt i el Baix Empordà amb pomes verdes farcides de carn amanida o amb l’anomenada botifarra dolça, que s’acompanyen amb teula, picada d’ametlles i pinyons, i es banyen amb suc (de sucre cremat, xocolata, anisos, canyella, pell de llimona i picada d’ametlles i galetes) i es cuinen a la cassola. És una delícia que serveix com a acompanyament o com a postres.
A Palafrugell (el Baix Empordà) és un plat típic de la Festa Major, que se celebra pels volts del 20 de juliol. Es fa amb pomes verdes primerenques farcides amb carn picada, de botifarra dolça, de perol o carn d'altres rostits i guisats. També hi ha qui en fa una versió dolça, de postres, amb les pomes farcides amb sucre, resolis, atmetllats, nisos, melindros i xocolata, sense carn i un tap de galeta.
A Vilafant (l'Alt Empordà), de pomes farcides se’n fan de dos tipus, unes amb carn i d’altres més dolces. El plat es cuina amb un tipus especial de pomes, que són més compactes i que es poden trobar aquestes dates als mercats. La menja, que també es coneix amb el nom de "pomes de relleno", és típica de la festa major de Sant Cebrià, pels volts del 15 de setembre, i s’elabora en el marc de trobades familiars, tot i que també és un plat típic de l’Aplec del Manol i Palol Sabaldoria, que es celebra a principis d'octubre.
A Vilabertran (Alt Empordà) les pomes del "relleno" són un dels plats típics de la festa major petita dedicada a Sant Ferriol, celebrada pels volts del 18 de setembre. Un dels actes destacats de la festa és la Fira de la Poma de Relleno i l'Horta que es fa pels volts de la Plaça dels Hortolans.
Les peres farcides
A Alella, també al Maresme, és tradicional menjar “relleno de peres”, un plat cuinat amb peres farcides de carn picada. Es tracta d’un guisat familiar que s’elabora per la festa major, pels volts d’1 d’agost, diada de Sant Feliu, moment en què maduren els fruits de la Perera del Bon Cristià (un tipus de perera pròpia d’Alella) que es caracteritzen per ser molt dures, bastant granuloses i més aviat amargants. Aquestes peres, només es poden cuinar en tres dies, cada dia 3 hores i d'una determinada manera. Durant la festa major, al Museu Can Magarola d'Alella es fa un “Concurs de peres farcides".
Farcits desapareguts de la tradició popular
A Ripoll (el Ripollès) antigament es feia un plat amb l’anomenada Pera de Cuixa de Dona, un tipus de pera molt dura pròpia de la vila, també coneguda amb el nom de Pera de Coure, que es cull a l’octubre. El plat es feia pelant les peres, escapçant-les una mica per treure'n els pinyols i el cor, ficant-hi carn picada i coent-les dins la cassola amb saïm, aigua, vi i sucre. També s’utilitzava la pera com a postres, una vegada bullida amb aigua i sucre.
Un dels plats preferits de Rafel d'Amat, Baró de Maldà, eren els préssecs farcits que, segons ell, mai faltaven a les taules per la diada del seu sant.
Text: Manel Carrera, amb informacions de Antònia Jaurés i Núria Cruells d'Arenys de Munt; Serafí Perez i Francesc Jiménez i Martín de Vilafant; Anna Aguiló i Rosa Casas d'Alella, Francesc Rovira de Ripoll, Montserrat Garrich de Barcelona.
|
|
|
El relleno segons Josep Pla
Parlant del farcit de pomes, Josep Pla escriu: "Si les festes majors han canviat tant, no es pot pas dir el mateix del relleno. És difícil de dir si el relleno és un postre de festa major –o en general d’estiu– o si és un plat del menú de la festa. [...] El relleno es fa amb pomes. A l’Empordà el fem amb pomes agres. [...] El relleno, fet així, refresca la llengua i dona un gust tombant a les coses. És el puntet de llum enmig de la pesadesa de les festes majors. [...] El relleno es pot servir fred o calent. Hi ha hagut moltes discussions sobre aquest fet. El relleno, al meu entendre, ha d’ésser servit fred; gelat, és una delícia. Encara perd més la dolçor. La carn, desfeta, de les pomes és una compota perfumada, d’una entrada que no es pot aguantar. Si el relleno fos un plat francès tindria una consideració mundial. Més modestos, hem de declarar que aquest plat magnífic no ha pogut passar d’un plat de festa major de pagès." Text procedent de l'article «Festes majors», a La veu del Diumenge, suplement dominical de La veu de Catalunya (19 d'agost del 1934).
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
