NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 16 d'agost de 2018 | Roc    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > La Quaresma > Imatgeria popular


Els noms i representacions de la Quaresma
La imatgeria popular de la Quaresma
Tot el país, Dimecres de Cendra-Pasqua


Amb el bacallà a punt


Retallada en paper (Col. Amades)


Estampa del segle XIX (Col. Amades)


Quaresma d'arengades


La Sarraïna (Col. Amades)


En paper retallat (Col. Amades)


Figures de sa Jaia Serrada (Col. Arxiuduc Lluis Salvador)


 

La tradició popular ha representat i anomenat de diverses formes al període d’abstinència i de privacions de 40 dies de duració que segueix al Carnaval i immediatament anterior a les festes de Setmana Santa i Pasqua. La Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria i art populars.

Una figura femenina amb set cames

En moltes indrets, i especialment en aquelles llars on hi ha infants, la Quaresma es representa amb un ninot de paper amb la figura d’una dona amb els braços estesos, les faldilles bombades i set cames, una per cada setmana de les que dura la Quaresma. Aquesta figura retallada en paper, que també es fa en moltes escoles, s’acostuma a penjar en algun indret visible de la casa i adopta tantes formes com permeti la imaginació de cadascú.

En la majoria de casos, aquestes figures fetes amb paper representen la Quaresma com una dona vella d’aspecte desagradable, xaruga i arrugada. Aquesta imatge de la Vella Quaresma és comuna també a Itàlia, França i Suïssa i en algunes terres de cultura germànica.

Calendari casolà i reclam publicitari

La figura de la Quaresma, representada així, té una doble utilitat pràctica: per una banda, la seva presència ens recorda que estem en període de dejuni i privacions i per l’altra, és un calendari casolà, fàcil d’entendre per als més petits, que permet contar, de forma divertida – cada setmana que passa se li arrenca una cama- les setmanes que queden per Pasqua. Antigament aquesta figura es llançava al foc el diumenge de Pasqua. En d’altres indrets, la Quaresma es representava penjant set arengades a la cuina (Camp de Tarragona) o bé mitjançant neules de les que havien sobrat de Nadal, una pràctica encara viva en moltes poblacions de Mallorca.

A partir del segle XIX es popularitza una representació nova de la Quaresma a través d’una estampa que les peixateres penjaven a les seves botigues. Es tracta d’una dona -en alguns casos bonica, però en d’altres vella i desagradable- que en una mà sosté un bacallà i en l’altra una cistella amb arengades i verdura, menjars propis del temps quaresmal. Aquesta figura, recordava als que passaven que era època de privacions i abstinència de carn i que per tant, era un immillorable moment per comprar peix i sobretot, bacallà. Aquesta estampa funciona doncs com a un reclam publicitari, una espècie de tècnica de màrqueting popular que utilitzen certes botigues per a vendre més.

Noms i costums associats a la Quaresma

A més a més del nom « Quaresma », a Barcelona se l’anomena « Bacallanera », al Pla de Bages « La Sarraïna » i al Roselló « La Patorra ». A Menorca la vella s’anomena popularment « s’Àvia Corema » i en algunes cases esdevenen autèntiques obres d’art popular, fetes amb cartró i vestides amb robes generalment d’indiana. A Mallorca se’n fa una representació semblant, anomenada « sa jaia Corema » un dibuix d’una dona major amb set peus que es penja dins la cuina i a qui cada setmana se li talla un peu. Antigament, quan era el quart diumenge, també es tallava la figura de dalt a baix, com a senyal d’entrada a la segona meitat del període quaresmal, un costum que donà el nom de « sa Jaia Serrada » a la figura.

Aquesta tradició mallorquina s’ha convertit a Porreres en una festa popular, anomenada "Mascarada d’es Jai Carnal i sa Jaia Corema" i recuperada als anys 80. La festa es celebra el quart diumenge de Quaresma i consisteix en un judici públic en què dos ninots de palla són acusats i ajusticiats pel seu mal comportament, en el marc d’una celebració que acaba amb coca i vi per a tothom. Un costum amb el mateix nom perviu a Catalunya (sobretot al Vallès, Montseny i Plana de Vic) el quart dimecres de Quaresma, quan grups d’infants fan captes de diners a canvi de serrar la vella (la figura de la Quaresma) amb una serra, xerrac o grossa ganiveta. Aquests costum és molt estès a Europa i sembla que significava la celebració de l’arribada a la meitat del període quaresmal.

Text: Manel Carrera i Escudé


  12952 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
Sa Jaia Corema, Sa Jaia Serrada
Llompart Moragues, Gabriel / Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
En las colecciones catalanas de grabados aparecen figuraciones personificadas ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org