NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 2 de juny de 2020 | Marcelí    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Balls i danses > Els Cossiers


Els Cossiers
Homenatge al poder de la dona i la natura
Diferents poblacions mallorquines, Diferents moments de l'any


Cossiers i Dama


Ram d'alfàbrega


Ram de murta


Estampetes preservatives


La Dama


Picarols a les cames


El tamborí marca el ritme dels balls


Dimoni dels Cossiers d'Algaida


A punt per l'Oferta dins l'església


 

Un dels elements més singulars d'algunes festes populars mallorquines són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses únic i exclusiu d'aquesta illa. Vinculats a antigues creences i antigues cerimònies, avui perviuen integrats dins els ritus cristians.

El mot "cossier"

Documentat per primer cop a Mallorca el 1554 el mot "cossier" és, segons Joan Coromines, l'adaptació catalana del mossarabisme «kosaïr», que vol dir “corredor", que corre cerimonialment, derivat del llatí «cursus», "cós" o "correguda" en català.

Sembla que la paraula té poca cosa a veure, doncs, amb els cossis, els recipients per emmagatzemar coses. La paraula és etimològicament semblant a cós, una paraula que significa "Curs; camí que fa una cosa que es mou o evoluciona progressivament" o "Passejada, viatge, excursió (Mall.)... Caminada, trajecte a recórrer" i que fa referència al caràcter itinerant dels Cossiers. A més a més a Mallorca "anar de còssia" significa cercar una cosa amb interès i insistència.

Estructura i indumentària

L'estructura nucli d'un conjunt de Cossiers el formen diversos homes, normalment 6 (els cossiers pròpiament dits) i una dona, la Dama, que presideix i guia totes les evolucions i moviments d'aquells. Els Cossiers dansen al voltant de la Dama, la protegeixen i festegen.

En cada població els Cossiers tenen les seves pròpies peculiaritats estètiques i coreogràfiques que els diferencia, però hi ha uns elements més o menys comuns a tots ells.

En primer lloc, cada cossier porta -a cada una de les seves mans- un mocador i un ram d'una herba aromàtica: murta si la ballada és a l'hivern o alfabeguera si la ballada és a l'estiu. Aquestes dues plantes han estat considerades sagrades des de ben antic. Disposades d'aquesta manera, els Cossiers poden, amb els seus moviments de braços, escampar l'olor que desprenen aquestes plantes per allà on actuen.

En la majoria de casos, la indumentària dels Cossiers està formada per indumentària amb elements femenins. En la majoria de casos duen camisa i pantalons blancs, i una espècie de faldilla curta (faldó) de color, de la que sovint en pengen llargues cintes de colors vius. Aquestes cintes són tradicionalment brodades per les dones del poble i cada any se n'incorpora una de nova al vestit.

Els Cossiers dues el cap coronat amb un bon capell guarnit amb flors -ara sintètiques. En alguns grups, inserides al vestit i al capell hi ha una mena d'estampetes de roba (anomenats "preservatius") que contenen la imatge d'un sant o marededéu cristians.

La Dama es distingeix de la resta de balladors perquè duu unes faldilles llargues i amples i perquè porta un capell i sovint una espècie de vara a la mà.

Un altre dels elements que singularitza els Cossiers són els petits cascavells que duen penjats als mitjons i que contribueixen a crear el característic paisatge sonor dels seus balls.

Els Cossiers van tot sovint acompanyats per la figura d'un dimoni, que delimita i vigila l'espai escènic perquè els dansaires puguin evolucionar entre la gent, i que en alguns moments interacciona amb els balladors. El dimoni dels Cossiers duu una màscara força diferent a la d'altres tipus de dimonis mallorquins, com els de Sant Antoni. Disposa d'un llarg i contundent bastó amb el que realitza les seves funcions de delimitar l'espai pel ritu. El seu caràcter és burlesc i es dedica a cometre petites i divertides entremaliadures amb el públic.

Finalment, l'actuació dels dansaires evoluciona quasi sempre al so d'uns instruments molt característics que, en la majoria de casos, són el flabiol i el tamborí i la xeremia. El so del tamborí, com a tambor ritual, marca el ritme i l'accentuat compàs de tots els balls dels Cossiers.

Història del Ball dels Cossiers

Al segle XVII aquestes danses eren conegudes amb el nom de "ball de cossis" i ja el 1403 apareix a Tarragona com "el ball del scosi" i més tard a Manresa, el 1466, amb el nom de "ball de los scosis".

Les primeres notícies escrites que fan referència a Cossiers a Mallorca són de la festa del Corpus de Sóller, al 1544.

En la seva època de màxim esplendor, durant el Barroc, de danses dels Cossiers se n'executaven pràcticament a totes les poblacions de l'illa de Mallorca. Se'n té constància almenys a Ciutat de Mallorca (vàries colles), Inca, Valldemossa, Sóller, Alaró, Pollença, Sineu, Algaida, Campos, Montuïri, Manacor, Porreres, Felanitx, Llucmajor i Santa Maria.

Durant el segle XVIII les danses van estar a punt de desaparèixer gràcies, sobretot, als efectes de la imposició del decret de Nova Planta del monarca castellà Felip V. Durant el segle XIX la dinàmica va ser la mateixa i molts pobles van perdre els seus Cossiers.

No va ser fins als anys 1970 que es va iniciar un procés de recuperació dels Cossiers, que continua encara avui, i que va restablir aquests grups a Alaró, Algaida, Campos, Inca, Manacor, Montuïri, Palma i Pollença, entre d'altres.

Apunts sobre el significat i origen dels Cossiers

Els estudiosos no estan d'acord a l'hora d'explicar quin és l'origen i el significat de les danses dels Cossiers. Entre les diverses interpretacions que existeixen destaca la que els relaciona amb els cultes i pràctiques pròpies d'una societat totalment agrícola. Hi ha qui creu que les seves danses configuren part d'un culte dedicat a una divinitat femenina de tipus tel·lúric (relacionada amb la terra) i encaminat a propiciar la fertilitat.

La seva naixença es vincula a creences i cerimònies no cristianes que reten homenatge al poder de la Natura. Els Cossiers degueren ser una espècie de xamans mallorquins que -sota la influència d'alguna substància que els comunicava amb els déus i esperits de la Natura- sortien els dies de festa pels carrers del poble, anant de casa en casa, amb l'objectiu d'executar, mitjançant la dansa extàtica, ritus per a guarir tot tipus de malalties.

En aquesta hipòtesi sobre l'origen xamànic del ball dels cossiers, la Dama seria la divinitat tel·lúrica que representa a la Natura, a la dona que guia -amb un instrument semblant a una filosa- als balladors, els Cossiers que -amb les seves evolucions- realitzaven la guarició. En una època en què no hi havia hospitals, el grup voltava pel poble de casa en casa i s'aturava en aquelles on se'ls requeria. Així, el Dimoni representaria "l'endimoniat", el "posseït pel mal", la persona que visiten els Cossiers amb l'objectiu de ser guarit. En agraïment a la visita, les cases donaven alguna cosa de menjar i beure als balladors, i obsequiaven als Cossiers amb una cinta de color, costum que encara avui perdura en alguns pobles.

En aquesta hipòtesi, el Ball de l'Oferta que fan dins l'església seria una mena de cerimònia d'obtenció de poders que els Cossiers fan per poder executar el tram final de balls. La lluita entre el Dimoni i la Dama i els Cossiers, amb la mort simbòlica del primer, escenifica doncs aquesta guarició.

Sigui quin sigui el seu passat més llunyà, amb els anys i la pèrdua de les creences que els originaren, l'Església cristiana els assimila i els introdueix, amb idèntics propòsits, en els seus ritus i festes dedicades especialment a la Mare de Déu, però també a sants.

Modernament, la història documenta que els Cossiers han ballat per Corpus i en tot tipus de festes patronals -sobretot a l'estiu però també a l'hivern- de l'illa de Mallorca.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


La Dama


La Dama

En alguns pobles, la Dama havia estat tradicionalment interpretada per un home, no se sap ben bé si perquè així era originàriament o per falta de balladores. Des de fa uns anys, la tendència és a que siguin una dona qui interpreta el paper de Dama.


  6108 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les danses rituals de Mallorca
Diversos autors, / Edicions Cort
L'etnografia ha demostrat que la dansa és un factor consubstancial a la ...

Els Cossiers d'Alaró. Aproximació al fet dels Cossiers de Mallorca
Vallcaneras, Francesc / Alpha-3
Llibre centrat en els Cossiers d'Alaró (origen, notes per a la seva recuperació, ...

comprar
Aportació a l'estudi històric dels Cossiers de Manacor
Carvajal; Joan Lliteras; Antoni Gomila, Albert / Escola Municipal de Mallorquí
L’any 1999 es publicaren unes noves troballes sobre les baules a compondre ...

comprar
Tres notícies sobre els Cossiers de Manacor
Carvajal; Joan Lliteras; Antoni Gomila, Albert / Escola Municipal de Mallorquí
L’any 1999 es publicaren unes noves troballes sobre les baules a compondre ...

comprar
Els Cossiers de Manacor
Sansó Rosselló, Aina M. / Escola Municipal de Mallorquí
El maig de 2005 l'Ajuntament de Manacor va editar aquest DVD que recull ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org