NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 25 d'abril de 2024 | Marc    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes dels Reis d'Orient > Anar a esperar els Reis


Estratègies perquè els Reis no passin de llarg
Llaunes, fanalets i torxes aromàtiques
Diferents poblacions, 5-6 de gener


Fanalets a Badalona


Fanalets a Girona


Fanalets a Girona


Torxes d'espígol a La Riera. Foto: J. Rius


Torxes de barballó a Taradell. Foto: Fotos Taradell


Tot a punt per la passejada sorollosa a Vilaplana. Foto: S. Palomar


Arrossegant calderons a Freixneda


 

La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d’Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l’encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l’arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.

Una nit especial

El dia 5 de gener és una jornada d’espera excitant pels infants. Els diuen que aquesta nit ronden tres personatges vinguts d’Orient i que els portaran -si han estat bons minyons durant l’any- els regals i les joguines que els han demanat.

Si tenim en compte que la tradició de fer cavalcades reials, amb l’arribada física dels Reis als pobles, no començà fins a mitjans del segle XIX -i per tant que els Reis eren fins aleshores personatges imaginaris- no ha d’estranyar que hi hagi un extens mostrari de pràctiques festives relacionades amb l’espera d’aquests personatges tant misteriosos.

Fanalets

Són moltes les poblacions en les què la mainada rep als Reis d’Orient amb fanalets. Hom creu que, gràcies a la claror dels fanalets, els Reis podran veure bé el camí i no es perdran. Generalment, són de paper i acostumen a portar una espelma a dins, que s’encén la nit de la Cavalcada. Els construeixen ells mateixos a casa seva o en els tallers que s’organitzen per a l’ocasió en casals i altres seus d’associacions. En algunes poblacions fins i tot s’organitzen concursos per a premiar el fanalet més original.

Entre les comarques de Catalunya amb més tradició de fanalets hi ha Osona (Centelles, Tona, Calldetenes), el Bages (Sallent, Moià, etc ), el Barcelonès (Badalona, etc), el Gironès (Girona), el Vallès Occidental (Terrassa, Rubí), el Vallès Oriental (Granollers, Les Franqueses, Llerona, Caldes de Malavella), però també al Baix i Alt Empordà (Sant Feliu de Guíxols, Begur, Palamós, Espolla), el Maresme (Mataró, Santa Susanna), el Garraf (Vilanova i la Geltrú) entre d’altres. També s'encenen fanalets al santuari de Núria.

Falles i torxes

En d’altres localitats, els més petits van a cercar espígol, barballó o altres plantes aromàtiques i en construeixen rams que encenen la nit de Reis, com si fossin torxes. Els xiquets creuen que espargir l’olor de l’espècie per tots els racons del poble, juntament amb la claror de les torxes enceses, atraurà als Reis cap a la població i d’aquesta manera no passaran de llarg. A la Riera de Gaià (el Tarragonès), per exemple, durant les festes de Nadal, la canalla recorre els turons propers recollint espígol i en fa feixos lligats amb cordills, que anomenen “falles” i que es guarden fins la nit de la Cavalcada. Aquell dia és tradicional que els nens encenguin aquestes torxes, cadascú davant de casa seva, omplint la nit de Reis rierenca d’aquesta flaire tant característica. A Taradell (Osona), els infants construeixen també unes torxes amb barballó, una planta aromàtica emparentada amb l’espígol, que anomenen “atxes” i que encenen la nit de Reis mentre veuen passar els Reis en cavalcada.

També és costum d'encendre atxes la nit de Reis a diverses poblacions del País Valencià, com Elx, Palmera (la Safor), Xàtiva (la Costera), Tuéjar (els Serrans).

Moltes poblacions relacionades amb estacions d'esquí organitzen baixades de torxes per les pistes de l'estació abans de la cavalcada de Reis.

Pots i llaunes buides

En d’altres poblacions, especialment aquelles més amagades de les grans vies de pas, la canalla surt al carrer a fer soroll per atraure l’atenció dels Reis d’Orient. A Vilaplana (el Baix Camp), el 5 de gener al migdia, els més petits construeixen uns grans rastres de pots i llaunes buides lligades amb un cordill que arrosseguen pel poble amb l’objectiu de fer el màxim xivarri possible. Aquesta pràctica també era habitual a Torroja de Priorat i Capçanes (el Priorat) i en d’altres pobles de la zona, com a Guiamets, on encara és vigent aquest costum.

Antigament, en d’altres poblacions de Tarragona com Colledejou o Vinyols dels Arcs, els xiquets es penjaven del coll un rast o reguitzell de campanelles, cascavells i picarols dels que portaven els animals de treball i anaven pel poble fent soroll. Al Masroig i a València, el soroll es feia amb carraus i esquelles. Segons altres fonts, alguns nens feien sonar corns o caragols de mar per anunciar l’arribada dels Reis.

El costum és ben vigent a diverses poblacions de la Franja de Ponent (Freixneda, Torre d'Arques, etc), i en diuen arrossegar "calderons".

“Els Reis ja vénen, els Reis ja van…”

Sigui quina sigui l’estratègia per atraure els Reis, en molts llocs se’ls dóna la benvinguda cantant. El repertori de cançons populars que es canten mentre s’espera als Reis és força extens.

El jorn abans de la nit de Reis és llarg pels infants, que aquell dia s’afanyen a deixar algun aliment per tot el seguici reial aprop de les finestres, posar les sabates en aquell indret on volen que els deixin els esperats regals. Saben que la nit serà llarga i l’espera neguitosa i que, aquell dia, els convé anar a dormir ben d’hora.

Text: Manel Carrera i Escudé


  11604 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org