NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 17 d'octubre de 2019 | Rodolf | Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Festes dels Reis d'Orient > Fer sogall


Una tradició pròpia de la nit dels Reis en molts pobles de la costa catalana és sortir a giravoltar trossos de corda gruixuda encesos amb l'objectiu de fer senyals lluminoses als Reis i d'aquesta manera orientar-los en el seu desembarcament que té lloc a la platja o al port. Aquestes cordes gruixudes poden ser anomenades "sogues", "sogalls", "llibants" o "rest", segons la seva funció i procedència. Alguns pares porten els infants de dia fins a la platja i, amb els sogalls apagats, els fan giravoltar igualment amb suavitat i parsimònia, per tal que els Reis trobin un bon vent que els faci fàcil arribar a la costa i varar les barques plenes de joguines i llaminadures.


Fer "sogai" a Blanes (la Selva) - en molts pobles de la costa la mainada va per la platja fent giravoltar trossos de corda encesos, la nit dels Reis, per fer senyals lluminoses als Reis d'Orient i orientar-los en llur suposat desembarcament (Costa de Llevant). A Blanes en diuen "sogais".
Fer sogall a Malgrat de Mar (el Maresme) - Nit del 5 de gener. "Al fer-se fosc, els més grans de la mainada portaven un sogall, l'encenien, i el voleiaven fent-li fer flama; corrien pels carrers saltant i cantant i els més atrevits sortien pels afores de la vila. A la vigília, els més petits acompanyats de gent gran, anaven a esperar els Reis, portant una candela o un troç de ciri encès al cim d'una canya, voltat d'una paperina o paper de color per a fer de mampara i així el vent no l'apagava, tot cantant: “Els tres Reis de l'Oriènsia/porten coses de València;/els tres Reis de l'any passat/porten coses en el plat. Passaven els més grandassots amb el sogall i si no els hi cremava la "bomba" cantaven, i enlloc de "els tres Reis de l'any passat/porten coses en el plat" deien: “pares i mares/posen coses en el plat". Els acompayants dels petits els abroncaven, però ells corrent i mirant de moure avalot es perdien de vista; coses pròpies de l'edat. "X. Article "D'aquells Reis" a La voz de Malgrat, 1955.
Encesa de "Restus" a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - Segons Xavier Orriols, "fins a la Guerra Civil la cavalcada de Reis anava precedida per joves que tocaven el corn marí mentre d´altres els enllumenaven amb "restos", gruixuda corda enquitranada de les sínies tallada a trossos, que feien giravoltar encesos. El so profund, llunyà i misteriós dels corns omplia de frisança la canalla amb els fanalets a la mà per la imminència de l´arribada dels Mags."
Encesa de llibants a Torredembarra (el Tarragonès) - a La Torre hi havia un costum que consistia en sortir a rebre els reis en una mena de processó encapçalada pels nens i jovenalla tot fent girar o voleiar per damunt del cap un llivant encès. Els llivants eren cordes de matèria vegetal (espart, caps maromes..) que degudament quitranats servien per lligar els catúfols a les sínies. Es protegien amb quitrà per conservar-les millor i mirar que l’humitat del pou no les fes mal bé abans d’hora. Els llivants vells un cop ben eixugats al sol es prenien amb foc la nit del cinc de gener. La canalla cantava una cançoneta que venia a dir: Els reis, els Reis,/la barba els hi creix./La cua els hi penja,/el llop se la menja…
Girar "lo rest" a Benicarló - fins a la dècada de 1960, la vespra de la festivitat dels Reis els xiquets de Benicarló esperaven els Reis fent girar "lo rest", una corda gruixuda, mentre cantaven: "Los Reis m’han portat un peix,/calça cagà i un sombrero vell…". Abans de la cavalcada, els nens recollien trossos de rest, la corda grossa d'espart amb la qual se subjectaven els cadufos de les sínies de reg, molt abundants en aquella època per l'horta de Benicarló. El joc consistia en prender foc a un extrem de la corda i fer-lo girar perquè no s'apagués, formant cercles de foc mentre es cantava la cançoneta típica.
Encesa de sogalls a Pineda de Mar (el Maresme) - "la festa dels tres Reis d’Orient que anaren a Betlem a adorar l’infant Jesús és celebrada pels infants de diverses maneres. A Pineda, on ja molts dies abans els esperen pels carrers amb un sogall encès." Antoni Griera a «Litúrgia popular» (Butlletí de dialectologia popular, 1930).

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org