El mestre de la cerimònia
La música, eix de la festa
Una carpa de lona aglutina els participants
Ballar fins a l'èxtasi
Decoració psiquedèlica
|
| Des de fa força anys, en diversos paratges naturals de la nostra geografia, nombrosos grups de joves organitzen festes al voltant de la música "techno", les llums psiquedèliques i les drogues de disseny: són les ja famoses i pol·lèmiques "rave's".
Segons els habituals d'aquestes festes, per organitzar una d’aquestes trobades només calen unes 500 persones, un bon equip de música, un toc d’èxtasi i la voluntat de crear, ballant durant una o dues nits, un espai autònom que se situï totalment fora dels ritmes de vida quotidians. Els espais escollits acostumen a ser entorns de gran bellesa natural, preferiblement de difícil accés, en zones de muntanya, boscos o platges.
Drogues, música i ball: el triangle màgic
Aquestes festes acostumen a durar més de dos o tres dies i tenen la música electrònica i els enteògens com a protagonistes.
La música electrònica és l’eix del ritus. Aquest estil, que compta amb desenes de variants, té el seu origen als clubs underground de Chicago i de Detroit, on els disc-joqueis van començar a barrejar músiques dels seus discos en les sessions, en comptes de posar un disc darrera l’altre. L’escena es va traslladar després a Europa, concretament a Manchester, Eivissa i Berlín, on es van començar a organitzar les primeres festes techno a l’aire lliure amb un èxit aclaparador. A partir d’aquí les festes van multiplicar-se a tota Europa i Amèrica, seguint sempre un esquema més o menys semblant.
El ritme repetitiu de la música es transforma, en el decurs de la celebració, en una eina hipnòtica que deixa al DJ el pes de la cerimònia. La música ha de seguir un procés de relació constant amb el grup que balla i a l’inrevés, amb l’objectiu d’aconseguir que la música se senti dins el cos.
Aquesta relació es facilita a través del consum massiu de substàncies psicoactives com l’èxtasi (MDMA), LSD o els bolets al·lucinògens i la presència habitual d’efectes visuals, llums psiquedèliques o làser. De fet les primeres raves eren anomenades "acid tests" -exàmens d'àcid- i es feien amb la intenció de portar els participants a un estat psicològic i de percepció diferents. Segons diuen els "ravers", en aquestes festes es reforcen el plaer i les sensacions, la música es físicament gaudible i els estranys es converteixen de sobte en éssers estimats.
Unes festes pol·lèmiques
El caràcter secret i il·legal de les festes ha fomentat l’ús intensiu d’Internet i el telèfon mòbil com a mitjans de comunicació. Llistes de correu, xats o espais web especialitzats faciliten les convocatòries i donen pistes sobre quins són els punts de trobada escollits per a la festa.
En els últims temps però, el panorama està canviant ràpidament. L’èxit d’aquests rituals i la gran volada d’esdeveniments obertament comercials com el Sónar o la B-Parade han potenciat d’una banda la persecució policial de les festes ocultes i de l’altre la conversió dels ravers en elements estètics de consum massiu en el marc de les joves cultures populars contemporànies.
Aquestes festes avui en dia tenen mala premsa, pel desconeixement del què hi passa, però sobretot pel fet que, sovint, ningú s'ocupa de netejar la brutícia que es genera. Ara bé, moltes vegades, la festa "rave" es celebra en un paratge de titularitat pública en mal estat. La pol·lèmica que genera la festa prohibida destapa aleshores altres problemes i engega nous debats: com és que hi ha espais públics sense utilitzar o en mal estat? D'aquesta manera, la festa actua de revulsiu i contribueix, a posteriori, a revitalitzar i recuperar espais abandonats.
Les "rave's" són un fenomen contemporani que es debat, avui, entre la invisibilitat i la comercialització massiva.
Text: Redacció festes.org
|
ECOSISTEMA
