NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 16 d'octubre de 2018 | Galderic | Dia Mundial de l'Alimentació    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Dracs


Dracs i víbries
Un dels personatges més populars del bestiari fantàstic
Boscos, camps, muntanyes, avencs i coves..., abril


Il·lustració d'un drac xinès


El drac de Montblanc


El drac, entremès festiu


El drac de la Vila de Gràcia (Barcelona)


El drac de Vilanova


Il·lustració d'un drac Font: Alcover-Moll


Il·lustració d'una víbria Font: Auca popular


La Sargantana de les Balears (Menorca)


El dragó comú


 

En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies.

Simbologia del drac

El drac és un animal fantàstic al que cada cultura li ha atribut una simbologia diferent. Com a creació humana, el drac ha servit, al llarg dels segles, per explicar conceptes molt diversos i fins i tot, en alguns casos, antagònics.

En les cultures orientals el drac té una simbologia molt rica i complexa, tot i que en general es tracta d’un animal benèfic, que simbolitza la bonança, la fertilitat, la riquesa i la prospertitat. A la Xina, els dracs tenen rang de divinitat i un caràcter mític, doncs se li atribueixen, entre d’altres, la paternitat de l’Emperador i la victòria sobre les forces del Desordre. La religiositat popular del poble xinès també vincula el drac a les forces creadores de la natura i per això el venera. De fet, a la Xina el drac adquireix milers de formes, matisos i noms: Drac Lluminós, Drac del Tro, Drac Negre, Drac Ying, etc, cadascun amb la seva història i llegenda pròpies..

A les cultures europees, la simbologia del drac discorre per dos camins diferents: al nord, en les cultures de tradició celta, germànica i escandinava, el drac és un animal poderós que protegeix contra les forces del Mal i custòdia un tresor amagat, material o espiritual. El drac és el guardià del mite, de les aigües vives, del grial.

Al sud, en canvi, la tradició greco-romana amb influències judeocristianes li ha atribuït un doble simbolisme: per una banda és el portador i representant dels quatre elements i forces de la natura (animal de terra que viu a l’inframón, que vola per l’aire, que surt de l’aigua i que llença foc), mentre que per l’altra, és el símbol per excel·lència del Mal, de les forces descontrolades de la natura, una manifestació del mateix diable.

El drac fou una creença ben arrelada entre els nostres avantpassats, a qui consideraven culpable de tots els mals. En els mites cristians, per exemple, el drac és l’enemic contra el que lluiten els cavallers, una bèstia a qui s’atribueixen els mals de les collites (sequeres, inundacions), del bestiar domèstic (desaparicions, pestes) així com d’altres injúries contra una població indefensa.

El drac en la tradició catalana

La cultura catalana té una notable tradició en la representació i ús en festes populars d’animals fabulosos i bèsties mítiques. De l’ampli ventall d’aquests animals fantàstics, el drac i la seva companya femenina, la víbria, són els més antics i els més coneguts. La presència de dracs i víbries en certes processons, cercaviles i altres actes festius i ceremonials és molt abundant i ja documentada des de l’edat mitjana.

El drac, entremès festiu

Ciutats com Barcelona, La Bisbal, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Solsona, Igualada, Lleida, Reus, Vilafranca del Penedès o El Vendrell compten amb aquest animal en els seus seguicis festius. Històricament ,el drac formava part de les representacions que escenificaven, en el marc de la processó de Corpus, la lluita del Mal (representat per Llucifer, els diables i el drac) contra el Bé (representat per Sant Miquel i els seus àngels). Recentment, la presència de dracs en el bestiari festiu ha experimentat un enorme creixement majoritàriament degut a què les colles de diables han creat aquests personatges per incorporar-los en els seus correfocs amb un esperit lúdic i vinculat a l’ús del foc i la pirotècnia.

Llocs i llegendes amb dracs

La presència del drac en la rondallística també és molt important i diversa a Catalunya.

La tradició situa dracs en diferents indrets de la nostra geografia, cadascun amb la seva pròpia fesonomia i llegenda. En cada indret, el drac va associat a l’heroi local que el combat. A l’Estany de Banyoles hi viu una víbria que fou abatuda per Sant Mer o Sant Martirià; a la muntanya de Sant Llorenç del Munt hi visqué un gran drac que fou combatut per Guifré el Pelós, un aventura recollida en una llegenda del segle IX; a Vallfogona el drac fou abatut pel Cavaller dels Miralls; el del castell de Vilardell, a Sant Celoni, per Soler de Vilardell; el de Collserola, pel Cavaller d’Olorda; el del Tossal de Llívia, pel cavaller de Llívia; el que veié Pere el Gran al cim del Canigó, el sotmeté Sant Guillem. La gran quantitat de referències topogràfiques que tenen al drac com a protagonista en molts d’aquests indrets (Cova del Drac, etc) confirma la sospita que la creença amb aquest animals fantàstics estava ben arrelada.

La representació iconogràfica del drac

En la nostra iconografia, el drac es caracteritza per tenir cos de rèptil, recobert d’escates còrnies, urpes d’àguila, ales i aletes membranoses, espinada serrada com de camaleó, cua acabada en dard, poderosa i rampant, mandíbules descomunals, bocassa d’alè fogós i pudent, amb ullals devoradors, llengua llarga i bífida, saliva metzinosa, narius esbufegadors, ulls de gripau i banyes. Una bèstia híbrida de color verd o negre que llança bramuls terribles i que pot caminar, reptar, volar i nedar.

Alguns dels dracs de les llegendes catalanes, inclòs el de Sant Jordi que hom situa a Montblanc o Rocallaura, han estat representats més aviat com a animals femelles, les anomenades “víbries” o “vibres”. En els bestiaris medievals, les víbries tenen una actitud més ferotge que els dracs, i sovint es dibuixen en forma de serpents o dracs alats amb dos pits.

Un ésser producte dels enteògens?

Potser caldria estudiar-ho amb més profunditat, però no és difícil pensar que la imatge del drac pot haver estat basada en les salamandres, llangardaixos i dragons que poblen la nostra geografia. No és difícil imaginar que probablement aquesta figura s’originà al veure un d’aquests rèptils sota els efectes de substàncies que provoquen estats alterats de la consciència. Catalunya és un país micòfil, amb llarga tradició de consum de bolets enteògens que, com és sabut, provoquen lleugeres deformacions formals de la realitat. Podria molt ben ser que temps enrere, un dels antics pobladors de les muntanyes on creixen aquests bolets (llenyataires, pastors, bosquerols, carboners) hagués consumit per error un exemplar d’aquests i que veiés, en un inofensiu i petit dragó comú, una enorme i temible bèstia ferotge. Aquesta visió, provocada per la ingesta de bolets, és tant realista que ràpidament el portaria a explicar-la a tots els seus amics i coneguts o a dibuixar-la sobre un paper. La presència de la bèstia, aniria passant de boca en boca, fins a convertir-se en una d’aquesta llegendes i històries que avui tenim per mítiques.

Tot i que existeixen estudis parcials i articles dispersos, en general s’ha escrit poc sobre aquesta figura tant popular i potser estaria bé que algú abordés la temàtica dels dracs en la tradició catalana de manera global, amb rigor i exhaustivitat.

Text: Manel Carrera i Escudé


  14686 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El Drac històric de Reus (1826-1834)
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Reus va comptar, durant uns anys del segle XIX, amb un drac festiu fet ...

comprar
El Drac de la Geltrú. 25 anys vivint la festa
Ruiz de Castañeda i Campamà, Jordi / Edicions El Mèdol
El Drac de la Geltrú celebra, aquest 2003, els seus primers 25 anys vivint ...

Bestiari del Garraf
Miralles i Figueres, Eloi / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Llibret que repassa el bestiari existent en aquesta comarca als anys 80, ...

Dracs i dragolins. Bestiari de foc de Badalona
Garcia Jordan, Laura / Ajuntament de Badalona
Llibret que inclou una relació de totes les bèsties de foc que té la ciutat ...

comprar
Història del Drac Xiulet
Diversos autors, / CIM Edicions
Amb text de Laura López Granell i il·lustracions de Núria Tomàs Mayolas, ...

La cursa dels Dracs
Albornà Marimón, Magda / Autoeditat
Aquest conte està escrit sobre alguns dracs del Penedès, com són : el drac ...

La martingala
Plans Sivill, Marta / Ball de Diables de l'Arboç
Aquest és un llibre que, barrejant realitat i irrealitat, vol celebrar ...

Postals d’oblits
Masana i Soler, Heribert / Emboscall
Aquest llibre és un camí de la festa llunyana en unes comarques concretes. ...

comprar
El Drac de Tarragona. Guia didàctica
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Aquesta guia escrita per Marta Badia i Gerard Elies és una eina didàctica ...

comprar
Drakcelona. Ciutat de dracs
Martínez, Josep / Arola Editors
Aquest llibre és la culminació d’un projecte fotogràfic iniciat l’any 2007 ...

comprar
50 Dracs. Petita guia dels dracs de Catalunya
Masana i Soler, Heribert / El Cep i la Nansa Edicions
Aquest llibre és un petit mostrari i una mena de cop d’ull al panorama ...

comprar
Dracs!
Diversos autors, / El Cep i la Nansa Edicions
Una aventura per conèixer de prop el món dels dracs de la cercavila i descobrir ...

comprar
50 Dracs. Petita Guia dels Dracs de Catalunya. Volum 2
Garrido, Aitor / El Cep i la Nansa Edicions
Una nova oportunitat de descobrir 50 bèsties d'arreu de Catalunya: dracs ...

El drac en la cultura medieval
Diversos autors, / Fundació Caixa de Pensions
Catàleg de l'exposició produïda per la Fundació La Caixa l'any 1987. L'exposició ...

El Drac... mite o realitat?
Udina, Alfons
A l'igual que tots els éssers vius, la imatge del Drac també està sotmesa ...

llegir
Dracs de la Bisbal, 20 anys
Diversos autors, / Videoplay Serveis
Dedicat a totes les persones que, ara fa vint anys, varen constituir els ...

El Drac de Sant Quintí de Mediona ha fet 50 anys
, Anònim / Els portants del drac

llegir
Dracs i bèsties fogueres
Grau i Martí, Jan / Programa de la 1ª Trobada de Bestiari de Foc d'Avinyó
Els orígens del drac entronquen amb les pors ancestrals de la raça humana. ...

llegir
Essència del drac
Grau i Martí, Jan / Revista Gegants
De totes les figures del bestiari festiu, cap altre ha gaudit ni gaudeix ...

llegir
El Marraco... des de fa cent anys!
Fontova i Carles, Ramon
Un dels elements que caracteritzen les festes majors actuals és l'expressió ...

llegir
El drac antic de Vilanova
Masana i Soler, Heribert / festes.org
Ara comença el temps de la primavera, quan les baluernes festives, com ...

llegir
25 anys de la Concentració de Dracs de 1983
Masana i Soler, Heribert / Diari de Vilanova
Aquest 2008 fa 25 anys d’aquell dissabte 21 de maig de 1983, el dia que ...

llegir
El Drac de Montbui
Masana i Soler, Heribert / festes.org
El naixement del Drac de Montbui, a la comarca de l’Anoia, podria explicar-se ...

llegir
Dracs i àligues. Mite i èpica en la festa
Cuscó i Clarasó, Joan / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
L'estudi dels elements que configuren el nostre imaginari festiu és interessant ...

llegir
L’entremès del drac a Igualada. Orígens i significació
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Revista d'Igualada, 21
Entre els elements de bestiari de seguici popular que més antigament tenim ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org