NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 22 de maig de 2019 | Quitèria | Dia Internacional de la Diversitat Biològica    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Dimonis de Sant Antoni


Dimonis, diablets, botargues
El pitjor malson de sant Antoni
Diferents poblacions, Pels volts del 17 de gener


Un dimoni amb forca


Els dimonis d'Artà


El dimoni de Manacor


Botarga del Forcall


Botargues de Villores. Foto: Paco Gil


Les botargues d'Herbers


Entrant dins una casa per la finestra


Il·lustració d'un diablet de la Matarranya


Un diablet de la Freixneda


Els "maras", dimonis del Nepal


 

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com es celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i en diferents indrets de l’Illa de Mallorca, es caracteritzen per l’aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers cometent tot tipus d’entremaliadures.

“Dimoni” és el nom genèric que es dóna als esperits malignes i per extensió a tots aquells éssers temibles per qualsevol concepte. En el sistema de creences cristià, els dimonis o diables són els àngels rebels que habiten l’Infern i que tenen com a príncep a Satanàs.

La imaginació popular cristiana atribueix al dimoni una forma corpòria i el considera extraordinàriament lleig, pelut, de color vermell o negre, amb banyes i llarga cua. Els dimonis adopten formes diferents per poder enganyar als homes i temptar-los més fàcilment i se'ls classifica en categories: des del dimoni gros (en banyeta, barrufet) fins als dimonions, esperits inferiors. Els dimonis tenen noms diferents: un dels més importants de l’Infern és el dimoni cucarell (Mallorca) o dimoni serenell (Menorca) del que es canten força cançons humorístiques. D’entre els de les castes inferiors destaquen els dimonis boiets, (Mallorca, Menorca) als que no s’atribueixen funcions temptadores o malignes, si no que se’ls considera éssers fantàstics, també anomenats follets, al qui es considera esperits inquiets, que no poden aturar de cometre entremaliadures i malifetes ingènues.

El dimoni, en les seves múltiples manifestacions i noms, ha estat personificat per tal d’aparèixer en moltes de les nostres celebracions festives populars. Deixant a banda els correfocs, la Festa de Sant Antoni Abat, pels volts del 16 i 17 de gener, és la festivitat que n’atrau més la seva presència. La figura de sant Antoni, un dels sants més populars, ha estat invocada tradicionalment per a la protecció del bestiar, especialment davant la mort i les malalties del porcs, i per això se’l coneix com a Sant Antoni del porquet (Catalunya) o Sant Antoni des porc (Mallorca).

Els dimonis a Mallorca

A Mallorca són moltes les poblacions (Artà, Manacor, Petra, Sa Pobla, Capdepera, etc) que treuen els seus dimonis per celebrar les festes de sant Antoni Abat. Una de les poblacions on la tradició s’ha mantingut més viva i els dimonis han assolit més renom és a Artà.

La celebració de Sant Antoni a Artà segueix un vell protocol en el que l’emblemàtica parella de dimonis té una participació central. És més, la celebració -autèntica festa major de la població que compta també amb les tradicionals glosses escatològiques, els foguerons, les beneïdes d’animals i l’argument o crònica local-, té com a símbol identitari a aquests éssers. Duen un vestit negre a través del qual se’ls pot veure els ossos, una gran màscara vermella amb la llengua defora i esportellats de dents, dues grans banyes entorcillades de boc i un gran canyafel·la, autèntic ceptre infernal. Els dimonis surten en dos moments de la festa. El dia 16 de gener al matí es passegen en cercavila pels carrers de la vila, després del tradicional berenar a ca l’obrer i acompanyats pels músics. L’endemà, dia 17, aquesta parella de figures que representa al Mal i les temptacions humanes participen en la cavalcada del bestiar i les carrosses, plat fort de la diada, tractant de fer baixar a Sant Antoni de la somera en què va muntat. Aquesta representació és una clara evocació de la lluita plurisecular entre el bé i el mal, de la que sempre surt victoriós el bé, tal i com reflecteix la tonada popular:

Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.

En molts d'aquests dimonis mallorquins, i especialment amb els dimonions de Manacor, es veu clarament la superposició dels dos tipus de dimonis: la roba que duen pertany al model de les botargues, mentre que la màscara vermella es correspon més amb el model de dimoni cristià, vermell i amb banyes.

Botargues i diablets, dimonis dels Ports i la Matarranya

La celebració de la festa de Sant Antoni a les poblacions de la comarca dels Ports de Morella (al nord de Castelló) com Cinctorres, Todolella, Portell, Forcall, Herbers, Villores, Vilafranca, la Mata, Olocau del Rei, entre d’altres, s’anomena “Santantonà” o "Santantonada". Es tracta d’una romanalla de les antigues festes del solstici d’hivern dedicades a la invocació per a una bona collita i es caracteritza per les representacions parateatrals que tenen lloc al voltant d’una foguera o barraca de gran dimensions bastida al voltant d’un tronc central, el "maio". Els protagonistes de l’escenificació en són els dimonis, coneguts popularment per "botargues", que passegen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La cohort d'aquests daemons passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant.

El model de dimonis dels Ports i del Matarranya són, malgrat que acompleixen la mateixa funció que els de Mallorca, formalment força diferents: van encaputxats amb un conjunt de roba antiga de color blanc -o amb sacs de patates de color marró- amb ratlles verdes i vermelles, figures de dragons i colobres. I, malgrat que duen la cara tapada, no duen màscara. En molts indrets les botargues grapegen a les dones i empaiten a la mainada amb uns fuets de roba que fan picar a terra fent gran soroll. També entren a les cases pels balcons i finestres, sense demanar permís i interactuen amb la gent de la casa de forma divertida, dient tot tipus de xorrades al·lusives a la família. Aquest model de dimoni va sempre acompanyat de la Filoseta, un transvestit que representa les temptacions del sant i que provoca als assistents amb els seus gestos.

Aquest tipus de figures festives, que van vestides amb draps i trossos de teles de tots colors i que es passegen pels carrers cometent entremaliadures i cantant cançons satíriques en determinades celebracions, també existeixen en països de religió no cristiana, no monoteïsta.

Text: Manel Carrera i Escudé


  16173 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà
Gili Ferrer, Antoni / Documenta Balear
L'antiquíssima festa de Sant Antoni de Viana, posteriorment anomenada de ...

Els Dimonis en Mallorca
Galmés Riera, Antoni / Lluís Ripoll, editor
El 1985, després de la Dimoniada que tengué lloc a Manacor l’any anterior, ...

Mallorca, els dimonis de l'illa
Janer Manila, Gabriel / Edicions Millenari
Llibret que tracta sobre diferents aspectes del conjunt d'éssers demoníacs ...

Dimoniari de Mallorca
Riera Truyols, Tomeu / Autoeditat
Dimonis, dimonions, dimonietxos, dimoniarros, dimoniots, dimoniets, amb ...

Dimonis del Cançoner popular de Mallorca
Sbert i Garau, Miquel / Lleonard Muntaner, Editor
El fenomen dels dimonis com a element associat a moltes festes de Mallorca ...

llegir
Botarga: de disfressa a personatge
Massip Bonet, J. Francesc / festes.org
Com a personatges del folklore festiu, les botargues apareixen en múltiples ...

llegir
Sant Antoni i els dimonis (I i II)
Terrassa, Josep / Revista Cap Vermell
Dos articles sobre la presència del dimoni a la Festa de Sant Antoni de ...

llegir
Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat
Terrassa, Josep / Revista Cap Vermell
La festa de sant Antoni està farcida d'elements tradicionals:cançons, els ...

llegir
El ball dels dimonis. D'entremès a gresca.
Carvajal; Joan Lliteras; Antoni Gomila, Albert
Resulta impossible afirmar des de quan els manacorins començaren a celebrar ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org