|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > Alfàbrega i espígol
|
|
Temps d'alfàbrega
L'herba sagrada de la Mare de Déu de l'Assumpció
Diferents poblacions, pels volts del 15 d'agost
Dibuix d'una alfàbrega
Test amb alfàbrega
Alfàbrega de fulla gran
Alfàbrega de fulla petita
Marededéu morta de l'Església de Sant Marçal de sa Cabaneta (Mallorca)
Capella de Santa Eulàlia a Ciutat de Mallorca
Les alfabegueres gegants de Bétera
Capella de Sant Bernat de La Real
Els Cossiers de Montuïri
Almorratxa amb alfàbrega
Els macips d'Arenys de Mar en plena acció
|
| Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. La planta associada a les celebracions que ronden la diada de la Mare de Déu d’Agost, pels volts del 15 d’agost, és, entre d’altres, l’alfàbrega.
Noms i cicle natural de l’alfàbrega
L’alfàbrega és una planta també coneguda amb els noms de fàbrega, ufàbrega, alfabeguera (País Valencià i Illes Balears), enfalga (Catalunya Nord) i ufàbrica (l’Alguer). Fora del nostre país, aquesta planta és coneguda amb el nom espanyol “albahaca”, amb el mot “albaraka” de l’euskera, amb l’anglès “basil” i amb l’italià “basilisco”. El seu nom científic, pres del llatí, és Ocimum basilicum o Ocimum minimum, segons si ens referim, respectivament, a la varietat d’alfàbrega de fulla gran o bé a l’alfàbrega de fulla petita. Aquest nom científic vol dir “olor reial”.
L’alfàbrega és una planta agraïda i molt fàcil de cultivar a casa, dins un test, a poder ser d’argila, que s’anomena alfabeguer i que s’ha de deixar al balcó, finestra o terrassa. La tradició recomana sembrar l'alfàbrega per Santa Àgueda, pels volts del 5 de febrer, quan les fredorades més intenses ja han marxat. Així ho recull el refranyer popular. "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té eixida, i la galana, trasplantada" (Manresa, Morella). El primer moment de recol·lecció de la planta és per Sant Joan, una moment que hom creu que les plantes adquireixen propietats extraordinàries. Ara bé, el període de màxim esplendor i de floració de l’alfàbrega coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu d’agost, pels volts del 15 d’agost.
Virtuts i propietats de l’alfàbrega
L’essència d’alfàbrega, utilitzada en l’actualitat en gran quantitat de perfums (del tipus Lavanda), ha estat relacionada des d’antic amb l’amor, el sexe i la passió. Com a planta afrodisíaca, se la relaciona amb rituals per propiciar la fecunditat i afavorir la procreació. Així com a l’Antiga Grècia, la murta era consagrada a Afrofita, deesa de l’amor, encara avui, en molts països, com Haití, Cuba o l’Índia, l’alfàbrega s’utilitza en ritus associats a la fecunditat.
L’alfàbrega és una planta que ha estat, i encara és, abastament utilitzada en els països d’àmbit Mediterrani, com a un element indispensable en la preparació de molts plats. En moltes cuines, l’alfàbrega fresca s’utilitza com a condiment alimentari, per amanir àpats o per fer salses (com el “pesto”).
I és que el seu ús culinari no està deslligat de la gran quantitat de propietats medicinals que es relacionen amb l’alfàbrega. L’alfàbrega, presa en infusió és digestiva (afavoreix la digestió), antirreumàtica, antivomitiva,… També ha estat utilitzada com a estimulant digestiu per afavorir la gana, com a estimulant de la producció de llet en les dones, com a tònic i revitalitzant capil·lar, per a combatre el mal alè i altres infeccions de la boca.
Ara bé, una de les principals característiques de l’alfàbrega és l’intens olor que desprenen les seves fulles verdes. L’olor de l’alfàbrega, que és perfumat, té un efecte repel·lent de mosquits, mosques, rendells i altres insectes. Per això molta gent té alfàbrega a les finestres i balcons de casa seva.
L’alfàbrega i les festes
Un repàs al costumari i als refranys populars evidencia que l’alfàbrega ha estat utilitzada en les festes i rituals de tot l’any festiu català. Ara bé l’alfàbrega, com l’espígol o la murta, les trobem sobretot en les festes, rituals i cultes de tot el mes d'agost. I no ha d'estranyar, doncs aquestes plantes són, en aquestes dates, en el millor moment del seu cicle natural.
Així, l’alfàbrega ja és present en algunes festes de la Mare de Déu dels Àngels, pels volts del 2 d’agost, com a les Festes Majors de Mislata (l’Horta Sud) quan les llauradores les reparteixen a tothom en ramells. També la trobem en la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, que es celebra pels volts del 5 d’agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost, on és utilitzada com a guarniment festiu que els festers, rigorosament vestits de blanc, es posen rera l’orella.
Ara bé, és durant les celebracions del 15 d'agost, diada de la Mare de Déu de l’Assumpció, que l’alfàbrega adquireix tot el protagonisme. Si hi ha una planta que es pot associar a la festa de l’Assumpció, aquesta és l’alfàbrega.
En moltes poblacions, la gent porta ofrenes d’alfàbrega al monument de la Mare de Déu Adormida o Mare de Déu Morta, emblema de la natura que per aquestes dates és adormida. Aquest és el cas de les ofrenes que es deixen en moltes església de Mallorca, una tradició que es remunta al segle XIV. Aquest és el cas, per exemple de l’església de Sant Marçal de sa Cabaneta, de la capella de Santa Eulàlia, com també el de l’església de Sant Jaume, la del convent de l’Assumpció o a la parròquia de la Santa Creu, totes elles a Ciutat de Mallorca, on les imatges de les Mares de Déu Mortes o adormides són rodejades amb grans testos d’alfàbrega.
Una de les festes del calendari català on les ofrenes alfabeguera han agafat més rellevància és a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost de Bétera (el Camp de Túria). El dia central de la festa és el 15 d’agost, festivitat de l’Assumpció, quan la població ofereix a la Mare de Déu setze espectaculars alfàbregues de més de dos metres d’alçada i entre tres i quatre de perímetre que es cultiven dins uns grans testos mesos abans. El dia 15 al matí, les plantes escollides fan un recorregut que va des de l’hort municipal fins l’església de Bétera, acompanyades per les quatre obreres, dues dones casades i dues dones solteres.
De fet, en dies posteriors, del 15 d’agost en endavant, es repeteix el ritu de guarnir amb alfàbrega la capella d’un sant o divinitat. Aquest és el cas, per exemple, de la capella de Sant Bernat del monestir de La Real, pels volts del 19 d’agost.
L’alfàbrega també és una planta que donen els responsables de les divinitats als fidels que s’acosten a venerar-les, un regal perfumat que evidencia que aquella persona ha passat per allà i que comparteix l’esperit de la festa. Així, durant la romeria de Sant Bernat al Secar de La Real (Mallorca), els romeus que s’acosten al monestir reben un brotet d’alfabeguera quan passen per davant la imatge del sant, amb l’objectiu d’obtenir la protecció del patró. També es reparteix en petits brotets en el marc de la Festa Major de la Vall d’Ora al Solsonès i en tantes i tantes altres celebracions populars.
Com a planta amb reconegudes propietats antimosquiteres, l'alfàbrega o alfabeguera degué ser utilitzada en altre temps per purificar l'ambient i allunyar o erradicar les plagues d'aquests i altres insectes. Potser per això, també duen alfabeguera els Cossiers que ballen en molts pobles de Mallorca (Montuïri, Algaida, Alaró, etc). Els Cossiers són sis dansaires ricament guarnits amb cintes de colors i rams d’alfabeguera, que executen, juntament amb una Dama i el Dimoni, diverses danses relacionades amb rituals purificadors i protectors encaminats a allunyar les plagues d’insectes. Els moviments dels Cossiers, juntament amb els mocadors que duen a les mans, afavoreixen l’esparciment de l’olor penetrant dels dos rams d’alfàbrega o alfabeguera que subjecten, un a cada mà. Durant els dies que duren les festes els habitants de Montuïri també l’utilitzen com a guarniment, col·locada sobre les orelles.
Les dues característiques de l’alfàbrega, la purificadora i l’afrodisíaca es combinen i barregen a la perfecció en l’ús que es fa de l’alfàbrega durant la Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar (el Maresme). Aquest dia grups de joves macips i captadores recorren els carrers i cases particulars de la vila remullant i fent broma amb els vianants i conductors. Vestits amb camisa blanca, faixa vermella, corbatí i espardenyes, entren a les cases a fer la recapta brandant almorratxes guarnides amb alfàbrega i aspergint l'aigua perfumada que duu a dins, en senyal de purificació.
Pels volts del 19 d'agost, els nens i nenes que van dins els carros dels portants de l'aigua de la festa de Sant Magí de Tarragona reparteixen alfàbrega (i també espígol) entre els que surten a rebre'ls durant la cercavila d'entrada a la ciutat.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera i Escudé, Sebastià Mas, Raymon.
|
|
|
L'alfàbrega i les dones
«La dona és com una fruita que només desprèn la seva fragància quan és fregada amb la mà. Agafa, per exemple, l’alfàbrega: a no ser que l’encalenteixis amb els dits no emet el seu perfum. Sabeu, per exemple, que a no ser que l’àmbar sigui teb i manipulat no reté el seu aroma? És igual que la dona; si no l’animau amb les vostres carícies i besades, amb mossegadetes i abraçades ben estretes, no obtindreu allò que desitjau. No experimentareu plaer quan ella comparteixi el teu sofà, i ella no sentirà cap afecte envers vosaltres.»
Extret de El Jardí perfumat
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
