Pintura de Sebastiano del Piombo
Imatge de santa Àgueda al Pirineu
Els pans beneïts de Santa Àgueda a Riba Roja d'Ebre
Processó amb la santa a Riba Roja d'Ebre
Paella femenina a Benillup
Coca de Santa Àgueda a Lleida
Les dones prenen Riba-Roja d'Ebre
|
| Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.
Una romanalla de les Matronals romanes
La Festa de Santa Àgueda podria ser una romanalla de les antigues Matronals romanes, unes celebracions que commemoraven el rapte de les sabines per part dels primers romans. Durant aquestes festes, les dones gaudien de plena llibertat i se les hi concedia el dret de prendre iniciatives sexuals o agressions envers els homes, que quedaven exclosos dels festeigs. En el marc d'aquestes celebracions, les dones assumien els papers dels homes i a l'inrevés, un costum d'inversió dels rols socials que ha perviscut entre nosaltres.
La festa de les dones a la geografia catalana
La festivitat de Santa Àgueda es celebra en diferents indrets de la geografia catalana i per raons ben diverses. En la majoria de pobles lleidatans la festa havia tingut certa importància. Aquell dia les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits. Avui, s’anomena “Festa de les Àguedes” i és una celebració en la què les dones manen i els homes obeeixen. Durant la festa hi ha balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col·lectius. En l’actualitat, la festa és encara rellevant en pobles com Serós, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres.
A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda amb el nom de Agda i la festa de les dones gaudeix de plena vitalitat a poblacions tan diverses com Ascó, Flix, Ginestar, la Palma d'Ebre, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Arnes, Bot, la Fatarella, el Masroig, etc. Tot i que a cada localitat la festa presenta la seva peculiaritat, l'element comú és que hi ha un dia -normalment és el dia 5 de febrer però es pot traslladar al dissabte o diumenge més pròxim- en què les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es poden trobar governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores inclòs), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc
En moltes d’aquestes localitats la Festa de Santa Àgueda està inscrita dins els actes de les Festes majors d’hivern dedicades a Sant Blai. A Arnes, per Santa Àgueda destaca el ball de la jota amb les dones vestides amb mantons, i la venda de les "mamelletes" de Santa Àgueda, uns pastissets que s’elaboren per aquestes dates. De fet, segons la tradició, a Àgueda li van arrencar els pits amb unes tenalles i se la invocava per evitar el mal de pits i per tenir llet quan la dona ha d’alletar els fills.
Al País Valencià la santa és patrona en diverses poblacions, com Benillup (que li dedica la festa major d’hivern) i Xèrica (que commemora la reconquesta de les tropes de Jaume I amb la tradicional "Bacalà"), tot i que són moltes altres les poblacions que li dediquen celebracions: Vallibona, Benicàssim, Casas de Moya (Venta del Moro), Camporrobles, Suera, Teresa de Cofrents, Pobleta de Morella, Cati, etc. La santa és també la patrona de Sencelles (Mallorca). A la Franja de Ponent, la festa de Santa Àgueda és important a Miralsot (Osca), on es celebra el Ball de Coques i també a Mequinensa.
El 5 de febrer també era tradició que les dones es posessin alfàbrega seca (i les seves llavors) als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, aquest era el millor moment per sembrar les llavors d'aquesta planta: "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".
Avui santa Àgueda és invocada per les dones per demanar-los protecció davant els maltractaments i també perquè les protegeixi del càncer de pit, una de les pestes de la societat contemporània. Curiosament, la diada de santa Àgueda s'escau en el període de màxima fructificació natural de tres dels anticancerígens naturals més reconeguts: la col, el bròquil i la coliflor.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
