NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 14 de novembre de 2019 | Josafat    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Representacions de La Passió


Temps de passions
Teatre popular per escenificar els darrers dies de Jesús al món
Diverses poblacions, Des de principis de Quaresma fins el maig


L'entrada de Jesús a Jerusalem, en la representació ulldeconenca


Les bodes de Canà, en la representació olesana


Moment en què claven Crist a la creu, en la representació esparreguerina


Crist entremig dels dos lladres, en la representació cerverina


 

La Passió és una tradició religiosa que enfonsa els seus orígens en l'Edat Mitjana, en què una sèrie d'actors aficionats representen la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i moltes altres poblacions han mantingut viva la tradició i l'han potenciat de tal manera que tots els vilatans s'impliquen en les representacions.

El gènere, però, presenta una gran varietat de formats i estils. A banda d'aquestes passions teatralitzades, també n'hi ha que es realitzen a l'aire lliure, pels carrers i places de la població -durant la Setmana Santa, principalment-, i d'altres, fins i tot, tenen lloc a l'interior de les esglésies. N'hi ha que es basen en els diàlegs dels personatges i n'hi ha de mudes, representant quadres plàstics.

Les passions són l'evolució lògica de les representacions teatrals medievals conegudes com a "Misteris", que arreu d'Europa recreaven passatges bíblics de la vida de Crist, la Mare de Déu o d'algun sant. Cap al segle XII, aquestes rudimentàries representacions van evolucionar fins a convertir-se en autèntiques obres teatrals, primer en llatí i, cap als segles XIII-XIV, en llengua vulgar.

A Cervera -localitat d'on data la representació més antiga d'Europa, del 1481- es té constància que els actors d'aquestes primerenques passions eren els propis sacerdots de la vila, que representaven els últims dies de Crist a la terra amb l'objectiu de moralitzar els seus fidels. Tot i això, el Concili de Trento (1545 - 1563) va prohibir qualsevol acte no litúrgic a l'interior dels temples.

Les passions, llavors, van sortir als carrer, primer a la plaça de davant de l'església i, posteriorment, es van estendre per molts dels carrers de la vila, amb el poble representant la majoria de papers.

La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per crear un teatre modern quan la resta de cultures vivien èpoques d'esplendor (el Siglo de Oro espanyol, el classicisme francès, la comèdia italiana...), es va refugiar en l'àmbit religiós, aferrant-se a uns textos ja existents i representant-los una vegada i una altra, a falta de l'existència d'autors que elaboressin noves creacions. Així va ser com, mentre a d'altres llocs s'abandona la representació de la passió, als Països Catalans va perviure inalterada fins l'actualitat. Segons el president de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval, Francesc Massip, "no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana".

Amb el pas del temps, la Inquisició espanyola es va proposar eradicar les passions, per considerar-les massa incontrolables, fomentant la substitució dels actors per imatges -els passos de les processons que perviuen a Andalusia- i els diàlegs dels actors per sermons a càrrec dels propis mossens. Així, les passions van tornar a recloure's en espais tancats, aquesta vegada en teatres, per intentar esquivar les exigències eclesiàstiques. La mesura no va aplacar les ànsies de la Inquisició, que va batallar perquè el poder reial les prohibís i, fins i tot, va promulgar una disposició episcopal a tal efecte (1813).

Segons Massip, "només els enclaus més remots, allunyats del rigor institucional, podrien conservar fins als nostres dies un teatre que, al marge del contingut, funcionava com a expressió col·lectiva d'unes comunitats que encara necessitaven refrendar anualment els seus vincles socials a través de la festa". Així va ser com tres localitats de la Catalunya interior (Olesa de Montserrat, Esparreguera i Cervera), entre d'altres, van mantenir vives unes representacions que, a les capitals, haurien sigut perseguides i anul·lades i que avui en dia arriben a aplegar més de mig miler d'actors en cada un dels tres escenaris.

Arreu dels Països Catalans i d'Europa

Actualment, arreu dels Països Catalans han aparegut noves i renovades representacions de la Passió, ja sigui a Ulldecona (Montsià), el 1964; Torreblanca (Plana Alta), el 1978; Altea (Marina Baixa), el 1981; Ondara (Marina Alta), el 1992; Molins de Rei (Baix Llobregat), el 1997...

Entre totes les representacions del drama religiós que tenen lloc arreu del continent, sobresurten les quinquennals de Tegelen (Holanda) i la decennal d'Oberammergau (Alemanya), representada des del 1634.

Text: Redacció festes.org


  4515 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





La Passió d'Esparraguera. Impressions antropològiques
Diversos autors, / Patronat de la Passió
L'any 2000 el Patronat de la Passió d'Esparraguera va convidar un seguit ...

Una passió olotina medieval
Vila i Medinyà, Josep Maria / Diputació de Girona
En 1684, Joan Auliveras, un paraire olotí, va recopiar una passió catalana ...

Dos impresos facsímils de la passió catalana del segle XVIII (Vic, 1773 i Manresa, 1798)
Vila i Medinyà, Josep Maria / Centre d'estudis de la Setmana Santa de Girona
A cura de l’investigador gironí Pep Vila, aquesta edició és la reproducció ...

comprar
La Passió de la Selva del Camp
Jou i Mirabent, David / Edicions Cossetània
La Passió convida a posar-nos davant un impúdic mirall que guaita cap endins ...

La Passió d’Ulldecona. Cinc-cents anys d’història (1512-2012)
Diversos autors, / Patronat de la Passió d´Ulldecona
Amb aquesta publicació La Passió d’Ulldecona documenta, abastament i amb ...

Passió Medieval de Cervera
Diversos autors, / Passió Medieval de Cervera
Aquest llibret conté el text original del “Misteri de la Santíssima Passió ...

llegir
Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució
Massip Bonet, J. Francesc / festes.org
La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per la creació ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org