|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Jordi > Escenificacions de la llegenda
|
|
Recreacions de la llegenda de sant Jordi i el drac
De la llegenda a l'escenificació
Diferents poblacions, 23 d'abril
Sant Jordi i el Drac. Mapes de la Biblioteca de Montserrat
Pintura búlgara
Mahoma calma un drac (pintura turca segle XVI)
L'heroi Gusltasp mata un drac (manuscrit persa, Irán, segle XV)
El profeta Daniel envenena al drac (segle XIV)
El drac
Moment culminant del Draaksteken Beesel
La Setmana Medieval de Montblanc
El Drac de Montblanc
Sant Jordi torneu-nos la llibertat!
|
| Tot i que la llegenda d'un heroi que mata un drac forma part de la nostra tradició cultural des de temps precristians i que és a Catalunya on hi ha la major concentració de dracs festius de tot el món, només unes poques viles catalanes inclouen, en el ritual festiu de la Festa de Sant Jordi, el 23 d'abril, una escenificació més o menys dramatitzada de la popular llegenda.
La Festa de Sant Jordi - festa nacional en honor al patró, festa del llibre i els llibreters, i festa de l'amor i els enamorats- és, avui, una de les festes més populars a Catalunya. Essent dia laborable, milers de persones surten al carrer a retre honor a l'heroi, a comprar llibres i a regalar roses a les persones estimades.
La llegenda
La llegenda de l'heroi que lluita contra una bèstia dolenta és un arquetip universal. És tracta d'una llegenda ancestral que existeix, amb noms i protagonistes diferents, en la tradició popular d'un gran nombre de països d'arreu del món. Tot i que la llegenda presenta infinites variants, es poden desglossar uns elements comuns a totes elles: es tracta de la història d'un heroi, déu o sant que lluita, venç i/o mata a una serp, drac o ésser malèfic que amenaça la continuïtat de la vida a la comunitat (barri, poble, ciutat, nació).
En la nostra tradició cultural, l'ésser malèfic és un drac o una serp, i a bona part d'Europa, un gran nombre de déus o herois matadors de dracs es van convertir, amb l'arribada del cristianisme, amb sant Jordi o sant Miquel. En terres catalanes, la llegenda té diverses versions, les antigues, les romàntiques i les modernes- i és bàsicament coneguda amb el nom de Llegenda de Sant Jordi i el Drac. Ara bé, Catalunya també disposa d'altres llegendes arcaiques d'herois que lluiten contra dracs, com la llegenda de del drac de Vilardell, el Drac de Coll de Canes, la llegenda de Guifré el Pilós i el Drac de Sant Llorenç del Munt, el Drac de Malmercat, el Drac de Pals, el Drac de Sant Feliu de Llobregat o la llegenda de Sant Mer i l'estany de Banyoles (per citar-ne només algunes), totes elles hereves d'elements de la religió popular (còsmica) de la Europa rural precristiana.
Terra de dracs
La presència del drac a Catalunya és tant nombrosa en la toponímia, la rondallística i la imatgeria festiva popular, que caldria tota una vida per estudiar-ho en profunditat. El drac ha estat relacionat, a casa nostra, amb el perill, les forces descontrolades de la natura i, per extensió, amb el Mal, sigui quin sigui el significat atribuït a aquest concepte en cada moment històric i en cada territori. En el terreny festiu, són més de cinc-centes les figures censades (entre dracs, víbries, cuca-feres, serps i serpents i les seves versions infantils). Per tant, són un nombre una mica inferior les viles que compten amb un drac de cartró pedra o fibra de vidre en la seva imatgeria festiva participant de les diferents celebracions populars al llarg de l'any.
Algunes recreacions parateatrals de la llegenda a Europa
Diverses poblacions europees escenifiquen la llegenda de sant Jordi i una bèstia. A Monçao (Portugal) s'escenifica la lluita en el marc de la festa de Corpus. A Furth (Alemanya) cada any a l'agost fan una gran festa-espectacle de recreació llegendària anomenada Drachenstich-Festspiele. A Redondela (Galícia) també celebren la Festa da Coca en dates de Corpus, amb creació de catifes florals, balls de gegants processons religioses i una recreació de la lluita contra el drac. A Beesel (Holanda) cada set anys celebren el Draaksteken Beesel, una gran festa que també compta amb la recreació llegendària. A Alcañíz (Aragó) la llegenda s'escenifica cada any el matí del 23 d'abril, amb la presència d'un gran drac i d'un sant Jordi a cavall, en el marc d'una festa que anomenen "El vencimiento del dragón".
Escenificacions de la llegenda a Catalunya
Tot i que les primeres dramatitzacions o recreacions festives documentades d'aquesta llegenda popular tingueren lloc a Catalunya al segle XII, és molt probable que ja es fessin molt temps abans. En el marc de les desfilades de la festa de Corpus i associats a diverses divinitats (sant Jordi, sant Miquel, sant Jaume, santa Margarida, etc) hi ha constància de la presència de dracs a la Bisbal d'Empordà, Vilafranca del Penedès i Barcelona, entre els segles XII i XV. Després moltes altres viles catalanes tingueren dracs en les seves festes populars.
Modernament, la celebració de festes amb la presència del drac i recreacions dramatitzades de la llegenda, el dia de sant Jordi, 23 d'abril, ha anat incrementant. Hi ha constància de cercaviles amb un drac el 23 d'abril en pobles com Balenyà (els Hostalets de Pierola), Montgat, Viloví d'Onyar o Monistrol de Montserrat, on també és tradició escenificar la llegenda. En d'altres pobles, com Olost o Lliçà d'Amunt, setmanes abans es procedeix a la construcció d'un drac que es crema el dia de sant Jordi.
De recreacions de la llegenda de sant Jordi i el Drac n'hi ha de dos tipus: les populars i les infantils o escolars. Les populars són representacions teatrals de gran envergadura, fetes per la gent del poble, en escenaris emblemàtics, sovint els carrers i les places del casc antic, com les de Banyeres de Mariola, Cabrianes (Sallent), Mataró, Montblanc, Perpinyà o Puigverd. Les escolars són representacions que es desenvolupen a redós d'una escola i en què el col·lectiu que l'escenifica són els nens i nenes del poble, com a l'Hospitalet, l'Arboç o Calonge de Mar.
Una oportunitat per enriquir la festa de sant Jordi
Resulta sorprenent, doncs, que tenint aquest bagatge llegendari i essent aquesta una terra plena de dracs festius, siguin tant poques les ciutats i els pobles catalans que li donin una vessant festiva. I és que escenificar la Llegenda de Sant Jordi i el Drac és, avui en dia, una magnífica opció per enriquir la Festa de Sant Jordi amb un ritus nou, amb sentit, i que possibiliti la participació de les entitats. La cosa podria anar més o menys així: la vigília, 22 d'abril a la nit, escenificació de l'arribada del perill a la vila amb un correfoc amb la participació del drac i la colla de diables local. L'endemà 23 d'abril: escenificació de la llegenda en una plaça cèntrica i pels carrers del nucli antic. Entre parades de llibres i roses, el drac es passeja amenaçant. Finalment arriba l'heroi, Jordi, que venç la fera i aconsegueix la donzella. Tot i que hi ha precedents que podrien servir d'inspiració, cada població podria interpretar a la seva manera els tres conceptes de la història (perill, heroi i comunitat). D'aquest manera es faria honor a una llegenda popular universal amb profundes arrels a Catalunya.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb aportacions de Ramon Saumell
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Ja arriba Sant Jordi a Banyeres de Mariola
Diversos autors, / Confraria de Sant Jordi de Banyeres de Mariola
Versió il·lustrada de la cèlebre llegenda de sant Jordi escrita per Vicent ...
|
|
|
| |
Sant Jordi
Romeu i Figueras, Josep / Catedral de Girona
Text de la representació de teatre hagiogràfic que se celebra a la nau ...
|
|
|
| |
Un tomb per la cuina montblanquina
Andreu Domingo, Mariona / Editorial La Sallida
Aquest llibre "neix del bon record que conservo de la vora dels fogons ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
