|
Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > La ginesta
|
|
Temps de ginesta
La flor sagrada de la festa de Corpus
Diferents poblacions, maig i juny
Il·lustració d'una ginesta
Riera plena de ginesta al Vallès
Ginestera ben florida
Detall d'una ginesta
Pètals de ginesta
Catifa amb ginesta
Refrescant les flors amb aigua
Detall d'una catifa
Els colors de la senyera
|
| Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les celebracions que ronden la diada de Corpus és la ginesta, que aquests dies està en plena floració.
Noms i cicle natural de la ginesta
La ginesta és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies, del gènere anomenat genista. N'hi ha de força espècies diferents, però la ginesta més comuna al nostre territori (i en general a tot el sud de l’Europa mediterrània) és una planta que pot fer fins a tres metres d’alçada, de branques verdes i flexibles, amb tiges que creixen erectes i que duen poques fulles. La ginesta destaca per les seves flors grogues, força grans (poden arribar a fer fins a dos centímetres) i que desprenen un olor molt característic.
La ginesta és una planta també coneguda amb el nom de ginestera. Fora del nostre país, és coneguda amb els mots èuscars ”gai-on-bat”, “espartz” o “gamuka”, amb els noms espanyols de “gayombo” o “retama de olor”, amb l’anglès “weaver's broom”, amb el francès “genêt”, amb els noms portuguesos “giesta” o “giesteira” i l’italià “ginstra”. El seu nom científic, pres de llatí, Spartium junceum, relaciona aquest arbust amb altres plantes, com l'espart, que tradicionalment han estat utilitzades per a fer teixits i cordes.
La ginesta creix majoritàriament en herbassars, vessants, terraplens salvatges, ribassos eixuts i rieres seques de les terres baixes, tot i que hi ha qui la cultiva com a arbust al jardí. Floreix de maig a juliol, un periode durant el qual molts aprofiten per utilitzar les flors com a guarniment casolà. Ara bé, el periode de màxim esplendor i de floració de la ginesta coincideix amb bona part de les festes de maig que tenen les flors com a element central i, especialment, amb la festivitat de Corpus Christi, amb qui sempre ha estat relacionada.
Virtuts i propietats de la ginesta
La principal virtut atribuïda a la ginesta està relacionada amb l’olor que desprenen les seves flors. Es considera una olor molt agradable, ben característica i identificable d’aquesta època de l’any i de la que tradicionalment se n’ha extret l’essència per tal de fer-ne olis i perfums aromàtics.
La ginesta té algunes propietats terapèutiques i remeieres. És considerada diurètica i laxant, i fins i tot purgativa, doncs la seva ingestió provoca vòmits i ajuda a “purgar per dins”.
Ara bé, la ginesta és considerada una planta força tòxica, amb propietats narcòtiques, doncs conté tant en les flors com en les llavors (i en general en tots els seus òrgans) un alcaloide anomenat citisina, amb unes propietats que recorden a les de la estrictina i les de la nicotina.
La presència d’alcaloides, els seus efectes purgants, així com les creences associades a la ginesta fan pensar que aquesta planta hagi pogut ser utilitzada pels nostres avantpassats per a aconseguir estats d’alteració de la consciència. Aquesta planta degué ser utilitzada antigament en rituals arcaics avui perduts. De fet, són moltes les cultures que la consideren una planta enteògena, sagrada, dels déus. Entre els quítxues i els aimares, per exemple, hi ha la creença generalitzada que aquesta planta allunya el mal.
La ginesta i les festes
Si fem una ullada panoràmica al calendari tradicional ens adonarem que cada període festiu té associat un determinat element vegetal, arbori o floral. Així com cada festa té els seus balls, la seva música i les seves cançons, la seva gastronomia, la seva indumentària o els seus ritus i els seus costums, cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor, el seu arbre.
Un repàs al costumari i als refranys populars evidencia que la ginesta ha estat utilitzada en les festes i rituals de tot el cicle primaveral i estiuenc català. Ara bé, la ginesta, com moltes altres herbes i flors, la trobem sobretot en les festes de maig i juny, moment en què la planta és en el seu període de màxima floració, en el seu millor moment del seu cicle natural.
La ginesta és ja present en algunes festes de maig, com a les Festes de la Santa Creu, on en algunes poblacions és utilitzada per a guarnir les creus de terme. També se’n pot trobar a la Fira de Sant Ponç, l’11 de maig, en alguna de les múltiples fires de plantes i herbes remeieres que es fan arreu del país. La ginesta es pot utilitzar com a guarniment de la llar i per això, en nombrosos romiatges i aplecs populars a ermites d’entre maig i juny, com el romiatge de sant Antoni de Pàdua d’Ulldemolins, es fan ramells de diverses herbes que també contenen aquesta planta i que els participants s’enduen a casa. Antigament la ginesta havia estat utilitzada pels participants a la Festa de les Corals del Raval i la Barceloneta, per Pasqua Granada, durant la qual alguns cantaires dels cors la utilitzaven per a guarnir els estris que llueixen aquest dia.
Ara bé és durant les celebracions de Corpus Christi, a finals de maig o principis de juny, que la ginesta adquireix tot el seu protagonisme. I és que si hi ha una planta que es pot associar a la festa de Corpus aquesta és, sense cap mena de dubte, la ginesta. La primera data en què es detalla l’ús de la ginesta en la festa de Corpus és del 1439 a Girona.
En moltes poblacions, la gent elabora les catifes de flors o enramades de Corpus amb els pètals d’aquesta planta, barrejats amb els de moltes altres flors -com clavells, roses, roselles- emulant així al que passa de forma natural als vessants de les muntanyes. Durant la dictadura franquista la ginesta es barrejava amb roselles vermelles per pintar les catifes de flors del Corpus amb els colors de la bandera catalana.
Els pètals grocs de la ginesta també són utilitzats per beneïr als que participen de la processó, llançats des de balcons, terrats i finestres, que cauen com una pluja daurada i groga, especialment quan passa la Custòdia, la presència de la divinitat.
Text i fotografies: Redacció festes.org
|
|
|
Cançó "La Ginestera"
GINESTERA
Ginestera bonica i riallera
Quan comença a florir la verda ginesta
veureu com s'alça ufana i riallera
i és que anuncia la primavera
el ram que quan és florit
és molt escollit per la majonera
Per això a la dansa hem pensat
donar-li aquest nom de la ginestera.
Enllaceu-vos les mans de bon grat
que la sardana ja ha començat
la la la la laralala
Comenceu-la ha repuntejar enlairant les mans
tant be xics com grans que la tenora va a començar
fent lo rotllo gran catalans
Quan comença el cant de la tenora
totes les parelles es miren a l'hora
i mostrant gran joia
se sent amb veu baixeta que ets bonicoia banicoia
la la la la
Coneguent l'únic amor una tarda que era festa
allà damunt d'un serrat mentres collia ginesta
de sobte el galan em diu, no sents com a baix a la plana
agafa la ginesta i anem que ha començat la sardana
uns la sardana mirant, altres saltironejant
i per fer més alegre la festa
portem tots els catalans en el pit o be en les mans
un bonic ramell de ginesta
que és la flor encisera que perfuma l'Empordà, Empordà
la la la
Ginestera la més bonica i riallera
ginestar que abundes a l'Empordà
i tots junts sens deixar-nos les mans
cridem visca, cridem visca els catalans!
Sardana d'autor desconegut
Procedent de l'Arxiu Enric Bagué, Verges
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
