NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 16 d'octubre de 2018 | Galderic | Dia Mundial de l'Alimentació    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > La ginesta


Temps de ginesta
La flor sagrada de la festa de Corpus
Diferents poblacions, maig i juny


Il·lustració d'una ginesta


Riera plena de ginesta al Vallès


Ginestera ben florida


Detall d'una ginesta


Pètals de ginesta


Catifa amb ginesta


Refrescant les flors amb aigua


Detall d'una catifa


Els colors de la senyera


 

Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. La planta associada a les celebracions que ronden la diada de Corpus, és, entre d’altres, la ginesta.

Noms i cicle natural de la ginesta

La ginesta és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies, del gènere anomenat genista. N'hi ha de força espècies diferents, però la ginesta més comuna al nostre territori (i en general a tot el sud de l’Europa mediterrània) és una planta que pot fer fins a tres metres d’alçada, de branques verdes i flexibles, amb tiges que creixen erectes i que duen poques fulles. La ginesta destaca per les seves flors grogues, força grans (poden arribar a fer fins a dos centímetres) i que desprenen un olor molt característic.

La ginesta és una planta també coneguda amb el nom de ginestera. Fora del nostre país, és coneguda amb els mots èuscars ”gai-on-bat”, “espartz” o “gamuka”, amb els noms espanyols de “gayombo” o “retama de olor”, amb l’anglès “weaver's broom”, amb el francès “genêt”, amb els noms portuguesos “giesta” o “giesteira” i l’italià “ginstra”. El seu nom científic, pres de llatí, Spartium junceum, relaciona aquest arbust amb altres plantes, com l'espart, que tradicionalment han estat utilitzades per a fer teixits i cordes.

La ginesta creix majoritàriament en herbassars, vessants, terraplens salvatges, ribassos eixuts i rieres seques de les terres baixes, tot i que hi ha qui la cultiva com a arbust al jardí. Floreix de maig a juliol, un periode durant el qual molts aprofiten per utilitzar les flors com a guarniment casolà. Ara bé, el periode de màxim esplendor i de floració de la ginesta coincideix amb bona part de les festes de maig que tenen les flors com a element central i, especialment, amb la festivitat de Corpus Christi, amb qui sempre ha estat relacionada.

Virtuts i propietats de la ginesta

La principal virtut atribuïda a la ginesta està relacionada amb l’olor que desprenen les seves flors. Es considera una olor molt agradable, ben característica i identificable d’aquesta època de l’any i de la que tradicionalment se n’ha extret l’essència per tal de fer-ne olis i perfums aromàtics.

La ginesta té algunes propietats terapèutiques i remeieres. És considerada diurètica i laxant, i fins i tot purgativa, doncs la seva ingestió provoca vòmits i ajuda a “purgar per dins”.

Ara bé, la ginesta és considerada una planta força tòxica, amb propietats narcòtiques, doncs conté tant en les flors com en les llavors (i en general en tots els seus òrgans) un alcaloide anomenat citisina, amb unes propietats que recorden a les de la estrictina i les de la nicotina.

La presència d’alcaloides, els seus efectes purgants, així com les creences associades a la ginesta fan pensar que aquesta planta hagi pogut ser utilitzada pels nostres avantpassats per a aconseguir estats d’alteració de la consciència. Aquesta planta degué ser utilitzada antigament en rituals arcaics avui perduts. De fet, són moltes les cultures que la consideren una planta enteògena, sagrada, dels déus. Entre els quítxues i els aimares, per exemple, hi ha la creença generalitzada que aquesta planta allunya el mal.

La ginesta i les festes

Si fem una ullada panoràmica al calendari tradicional ens adonarem que cada període festiu té associat un determinat element vegetal, arbori o floral. Així com cada festa té els seus balls, la seva música i les seves cançons, la seva gastronomia, la seva indumentària o els seus ritus i els seus costums, cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor, el seu arbre.

Un repàs al costumari i als refranys populars evidencia que la ginesta ha estat utilitzada en les festes i rituals de tot el cicle primaveral i estiuenc català. Ara bé, la ginesta, com moltes altres herbes i flors, la trobem sobretot en les festes de maig i juny, moment en què la planta és en el seu període de màxima floració, en el seu millor moment del seu cicle natural.

La ginesta és ja present en algunes festes de maig, com a les Festes de la Santa Creu, on en algunes poblacions és utilitzada per a guarnir les creus de terme. També se’n pot trobar a la Fira de Sant Ponç, l’11 de maig, en alguna de les múltiples fires de plantes i herbes remeieres que es fan arreu del país. La ginesta es pot utilitzar com a guarniment de la llar i per això, en nombrosos romiatges i aplecs populars a ermites d’entre maig i juny, com el romiatge de sant Antoni de Pàdua d’Ulldemolins, es fan ramells de diverses herbes que també contenen aquesta planta i que els participants s’enduen a casa. Antigament la ginesta havia estat utilitzada pels participants a la Festa de les Corals del Raval i la Barceloneta, per Pasqua Granada, durant la qual alguns cantaires dels cors la utilitzaven per a guarnir els estris que llueixen aquest dia.

Ara bé és durant les celebracions de Corpus Christi, a finals de maig o principis de juny, que la ginesta adquireix tot el seu protagonisme. I és que si hi ha una planta que es pot associar a la festa de Corpus aquesta és, sense cap mena de dubte, la ginesta. La primera data en què es detalla l’ús de la ginesta en la festa de Corpus és del 1439 a Girona.

En moltes poblacions, la gent elabora les catifes de flors o enramades de Corpus amb els pètals d’aquesta planta, barrejats amb els de moltes altres flors -com clavells, roses, roselles- emulant així al que passa de forma natural als vessants de les muntanyes. Durant la dictadura franquista la ginesta es barrejava amb roselles vermelles per pintar les catifes de flors del Corpus amb els colors de la bandera catalana.

Els pètals grocs de la ginesta també són utilitzats per beneïr als que participen de la processó, llançats des de balcons, terrats i finestres, que cauen com una pluja daurada i groga, especialment quan passa la Custòdia, la presència de la divinitat.

Text i fotografies: Redacció festes.org


  5563 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
La ginesta, flor nacional de Catalunya
Felipó Oriol, Ramon / festes.org
Cada poble té una flor que serveix per reivindicar la seva pròpia identitat ...

Què en farem, de la ginesta?
Comas i Pujol, Antoni / Diari Avui
Davant el fet de la supressió de la festa de Corpus entristeix profundament ...



Ginesta
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ginesta




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org