NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 14 de desembre de 2018 | Nicasi | Dia Contra l'Exclusió Social    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes i fires gastronòmiques > La calçotada


Temps de calçotades
La popularització d'un costum vallenc
Arreu del país, de finals de gener a mitjans d'abril


Gravat d'una calçotada


A finals d'agost es planten les cebes


Els brots verds, al novembre


Els calçots enfilats


Dansa dels calçots


Els calçots a les flames


 

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi, o sigui entre el 17 de gener i el 23 d’abril, milers de catalans participem d’alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, amb els amics o amb la família, dediquem almenys un cap de setmana al gaudi d’aquest gran àpat que és la menjada col·lectiva de calçots.

La calçotada és un àpat col·lectiu amb amics o familiars que es celebra a l’aire lliure cada any a finals d’hivern, entre gener i abril, coincidint amb l’època de màxim esplendor dels calçots.

El calçot, producte de temporada

Els calçots són un tipus de cebes tendres i allargades que es poden cultivar en totes aquelles zones on les glaçades no són massa severes. Tot i que els calçots més coneguts són els de l’Alt Camp, i especialment els de Valls, que compten amb una denominació de qualitat, la IGP “Calçot de Valls”, avui en dia el cultiu d’aquesta ceba blanca i verda s’ha estès arreu de Catalunya i s’ha popularitzat molt fins al punt d’exercir una notable influència en l’economia agrícola hivernal del país.

El cultiu del calçot té dues fases. La primera comença a finals d’any amb la sembra de la llavor, la primera germinació i el trasplantament fins a obtenir la cabeça o ceba blanca, un procés que dura des de finals d’any fins a finals d’estiu. La segona fase del cultiu del calçot comença a finals de l’estiu (en una lluna vella d’agost o setembre, segons la zona i el temps que faci), moment en què es soterren les cebes blanques. Durant els mesos de novembre a gener, les cebes soterrades van creixent i s’han d’anar “calçant” (cobrint) amb terra a mesura que treuen les fulles verdes. A finals de març i fins a principis d’abril, el calçot ja està totalment desenvolupat i ja pot ser arrencat de la terra.

La popularització d’un costum familiar

La calçotada és una tradició originària de la Catalunya Nova. Les famílies vallenques de les primeres dècades del segle XX aprofitaven els darrers mesos de l’hivern i l’època de la poda a la vinya per celebrar un àpat amb calçots al tros o a la masia. El costum familiar va passar als restaurants de la zona, que van veure la possibilitat d’oferir aquestes tipus de menja als visitants i van incorporar el menú en les seves cartes.

En els darrers anys d’aquest principi de segle, la calçotada ha experimentat una extraordinària popularització i el costum s’ha generalitzat arreu del país i fins i tot més enllà de les seves fronteres. En aquesta extensió sense precedents de la calçotada com a festa familiar o amical hi ha contribuït sobretot la possibilitat de comprar calçots a distància, però també la popularització tant del cultiu com de tot el coneixement necessari per a la seva preparació. Avui, de calçotades n’hi ha d’urbanes (si tenen lloc al carrer d’un barri o bé al terrat d’una casa de ciutat) i de rurals, si tenen lloc al mas, al tros, a la masia o a la casa de camp. Si bé és cert que avui en dia molts establiments de restauració d’arreu del país ofereixen calçotades “prefabricades”, la calçotada es caracteritza per ser un àpat col·lectiu, compartit amb els amics o familiars, preparat i degustat a l’aire lliure.

El millor moment per a celebrar la calçotada depèn de les característiques climàtiques de cada territori però en general se sol fer cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi, o sigui en un període de tres mesos que abasta entre el 17 de gener i el 23 d’abril. Una data, el darrer diumenge de gener, dia en què se celebra la Festa de la Calçotada de Valls, marca tradicionalment el tret de sortida de la temporada calçotaire.

Una bona calçotada, pas a pas

El primer pas d’una bona calçotada és la recol·lecció manual dels calçots que té lloc al camp, sovint uns dies abans de la realització de l’àpat. El segon pas, el dia de celebració de la menjada, és la preparació del romesco, la salsa que acompanya als calçots. El romesco és una salsa originària de la Catalunya Nova, exactament del Camp de Tarragona, i una de les picades més conegudes del país. El romesco està fet amb tomàquets, pebrots “de romesco”, ametlles i avellanes, ceba i all, pebre bo, nyores, oli poc àcid, sal i herbes diverses, com llor, farigola, fonoll i orenga. El romesco, que fou originàriament una salsa associada al guisat de peix a la cassola, és una salsa que tothom fa a la seva manera però que sempre conté un “secret”, diferent en cada casa.

La segona part de la calçotada consisteix en l’enfilada dels calçots a un filferro i la seva posterior cuita al foc. Els calçots s’han de coure sempre amb molta flama, a poder ser feta amb sarment de vinya (les petites rames que surten de la poda dels ceps). Els calçots estan preparats quan s’ennegreixen per efecte de les flames i quan “suen”, quan emeten unes petites (i sorolloses) bombolles. Els calçots es treuen del foc, s’emboliquen amb paper de diari perquè conservin l’escalfor i es posen en racions individuals, servides damunt una teula de fang.

La calçotada és sobretot un àpat festiu, de contacte directe amb la terra, que es menja amb les mans i que sovint provoca que el comensal acabi ben brut. Una menja no apte, doncs, per llepafils, avorrits i per amants de l’anomenada alta gastronomia. Hi ha qui ha vist en la calçotada connotacions eròtiques, ja sigui per la forma fàl·lica d’aquestes cebes com per la manera tradicional de menjar-les, primer despuntant la primera capa ennegrida de la ceba i sucant el calçot en salsa romesco, i després posant-la a la boca mirant al cel.

El menú d’una bona calçotada té per primer plat als calçots sucats en salsa de romesco, un segon plat a base de butifarra amb mongetes seques o carn de xai i carxofes a la brasa i per postres alguna fruita del temps, com les mandarines o les taronges o músic i crema catalana. Tot el dinar calçotaire es rega amb vi negre i cava, servits en porró.

Més enllà de ser un àpat col·lectiu, la calçotada és també un espai privilegiat per a la socialització i l’intercanvi, preparat col·lectivament amb la participació de tots els seus assistents, ja sigui enfilant els calçots, preparant la salsa romesco, parant la taula, buscant el sarment per fer les flames, o bé simplement conversant al voltant de la millor manera d'encendre el foc.

Text i fotografies: Redacció festes.org


  5087 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
La cuina del calçot
Jofre i Agustí Garcia, Joan / Edicions Cossetània
El nom del calçot (la ceba tendra i lleugerament dolça que té com a origen ...

comprar
El calçot i el seu entorn. Actes del I Congrés de la Cuina del Calçot
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Recull de les ponències presentades al I Congrés de la Cuina del Calçot, ...

comprar
El romesco. Història, tècniques i receptes
Solé i Torné, David / Edicions Cossetània
Aquest llibre, que també hauria pogut tenir com a títol Romescos amb pebrots: ...



Calçotada
http://ca.wikipedia.org/wiki/Calçotada




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org