|
Tortell de Sant Antoni
Amb un animaló a dins
Diferents poblacions, Pels volts del 17 de gener
El tortell abans de ser cuit
Tortell de Sant Antoni, a Falset
Tortell de Sant Antoni amb forma de ferradura
Tortell en un aparador de Vilanova i la Geltrú
Entrega del tortell com a premi a Vilanova i la Geltrú
Tortells sense fruita confitada
|
| Un dels productes de pastisseria propis de la Festa de Sant Antoni Abat, que té lloc cada any pels volts del 17 de gener, és el Tortell o Ferradura de Sant Antoni, un pastís fet de pasta de brioix, farcit de massapà i fruites confitades, i que, com d’altres tortells de l’hivern, amaga una sorpresa a dins.
El Tortell de Sant Antoni és un pastís característic de la festa de Sant Antoni Abat, una festa que se celebra cada any arreu del país pels volts del 17 de gener en honor al patró dels animals domesticats. Es tracta d’un pastís que no se sol fer a l’interior de les cases sinó que es compra a les fleques i a les pastisseries aquest dia (o el diumenge més proper) per tal de servir com a postres del dinar o sopar.
El Tortell de Sant Antoni està fet de pasta de brioix o pasta fullada, això és amb ous, sucre, llet, mantega i farina i raspadures de pell de llimona i canyella en pols. Se li dóna una forma més o menys rodona i es guarneix posant fruita confitada, pinyons i sucre de llustre al damunt. Aquesta peça de massapà es posa a coure al forn.
Característiques distintives
La primera característica distintiva del tortell de Sant Antoni respecte altres tortells hivernals, com el de Reis, és que en comptes de tenir forma d’anella amb un forat al mig, està obert per un cantó, en forma de lletra U. Aquesta forma fa al·lusió a diversos elements de la Festa de Sant Antoni: recorda tant la ferradura d’un cavall com els peus rodons dels animals sobre els que exerceix el patronatge sant Antoni (porcs, cavalls, muls ases, etc). És per aquest motiu que el Tortell de Sant Antoni també es coneix, en alguns indrets, amb el nom de Ferradura de Sant Antoni.
La segona característica distintiva d’aquest tortell és que tradicionalment està farcit de massapà, tot i que modernament, com el tortell de Reis, també es pot trobar obert per la meitat i farcit de nata, crema, melmelada o cabell d'àngel.
I finalment, la tercera característica pròpia del pastis de Sant Antoni és que, com molts dels tortells semblants conté, a més a més d’una fava (que assenyala qui ha de pagar el tortell), una petita peça de porcel·lana o ceràmica amb la forma d’algun dels animals protagonistes de la festa: cavalls, ases, mules, gossos, porcs, gats, ocells, etc. Existeix una enorme varietat d’aquestes peces, que són preuats objecte de col·leccions particulars. Hom considera que el comensal que és agraciat amb la peça, a qui irònicament s’identifica amb les qualitats de l’animal que surt, tindrà sort la resta de l’any que tot just ha començat.
Funcions del tortell en la festa
Tortell de Sant Antoni és un pastís que en l’actualitat es menja al final de l’àpat familiar o comunitari, normalment el dinar que es celebra en motiu de la Festa de Sant Antoni Abat, el mateix dia 17 de gener, onomàstica del sant, o bé el diumenge més proper. En algunes poblacions el pastís no es menja si abans no ha estat beneït per sant Antoni.
Tot i que es tracta d’un tortell que es compra a les pastisseries en algunes poblacions s’ha introduït en la litúrgia de la festa, amb nous usos i funcions. Diverses poblacions, com Vilanova i la Geltrú o Castellterçol, han convertit el tortell en un regal que s’entrega a tots els participants de la Cavalcada dels Tres Tombs. En d’altres pobles, en canvi, com a Igualada, els tortells es subhasten en públic a beneficència de la organització de la festa.
Una evolució del panet de sant Antoni
El costum d’elaborar i menjar un tortell el dia de sant Antoni Abat té relació amb els panets terapèutics que aquest dia es fan per tal de donar-los a les bèsties que es porten a la Cavalcada dels Tres Tombs. S’atorga poders profilàctics a aquests panets que, convenientment tocats per sant Antoni, proporcionen protecció contra tot tipus de malalties. Antigament, els que duien els animals a beneir compraven aquests panets a benefici de la parròquia i els donaven a les bèsties que portaven a beneir, un costum que encara perdura a molts indrets, com a Falset. Ara bé, aquests panets eren de fabricació senzilla, una espècie de brioix, sovint ressecs, trencadissos i de mal menjar per a les persones.
Per això es va voler fer un panet més gran, més massís, que pogués ser transportat passat dins un braç i apte per al consum per a les persones. Aquest tipus de panet, a mig camí entre els brioixos pels animals i el Tortell de Sant Antoni és l'anomenat "panoli", present en moltes localitats dels Ports de Morella per la festa de Sant Antoni.
Un nou panet, ja amb la forma rodona i oberta per un cantó, fou fabricat i millorat pels pastissers, i es convertí en pastís: el guarniren i li posaren la figureta a dins. Així fou com el tortell es popularitzà com a postres de la diada.
Text i fotografies: Redacció festes.org
|
|
|
Comentari
Antigament, les famílies adinerades no consumien el tortell de Sant Antoni el 17 de gener ja que ho consideraven ordinari i propi de famílies humils, sino que ho feien una setmana més tard, per Sant Pau. D’aquí que en alguns indrets persisteixi, per Sant Pau, el costum de menjar l’anomenada “Ferradura de Sant Pau”, un tortell exactament igual que el de Sant Antoni i que sens dubte procedeix d’aquesta anècdota.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
