Estudi de camp dels espais multidisciplinaris a Barcelona.
2.1 Introducció.
L’estudi de camp dels espais multidisciplinaris comença a finals de 1997 quan
m’entrevisto amb alguns dels actors involucrats per presentar-los el que estava fent.
La idea inicial era encara vague: estudiar un fenomen quasi antropològic, que estava
apareixent no només a Barcelona sino també a altres ciutats europees. Es tractava
d’un conjunt de persones que, amb la voluntat de recuperar espais per a la ciutat i
amb la filosofia de compartir recursos, s’instal·laven en un espai històric o
emblemàtic i hi introduïen intel·ligència i organització. El resultat era un tipus
especial d’organització en el que el desenvolupament personal i professional no eren
incompatibles, en els que les relacions eren horitzontals, en els que les dinàmiques
d’evolució es basaven en l’ajuda mútua… eren, d’algun manera, espais
per a la vida. Des de feia un any i mig jo era promotor d’@kubik, un d’aquests
espais que, després de les etapes de conceptualització i llançament, començava a
plantejar-se la necessitat d’estructurar un bon pla de desenvolupament.
Així doncs, em vaig proposar estudiar el fenomen des d’una perspectiva
complerta però amb la intenció de modelitzar aquell tipus d’organització
que estàvem creant, a la vegada i des de diferents enfocaments, col·lectius diversos de
la ciutat. Un fenomen que semblava formar part del nou paradigma organitzatiu
que les noves teories del management proclamaven a tort i dret: l’empresa xarxa, el
management ecosistèmic, la direcció per valors, etc.
Des d’aleshores ençà algunes de les organitzacions han evolucionat, han
introduït canvis en el sistema d’organització, han afegit idees sorgides arrel de
la realització del present treball. Avui, a principis de 1998, la majoria d’elles
encara segueixen en funcionament tot i que estan en moments del seu cicle de vida molt
diferents de quan es va realitzar la tesina.
2.2 Procés i metodologia utilitzada.
El procés seguit per a la realització del següent estudi de camp va ser el
següent:
Les fonts d’informació utilitzades per a l’elaboració del present
estudi es basen en:
Entrevistes personals amb tots els promotors, fundadors o coordinadors dels espais, i enquestes obertes dirigides als professionals de dos dels espais.
L’experiència vivencial i personal. Aquesta tesina incorpora aspectes vivencials molt importants, en tant que en els dos últims anys he estat promotor d’un d’aquests espais i partícip de la vida social i professional d’alguns dels altres.
Les principals dificultats que he afrontat en el procés de realització de
l’estudi han estat:
2.3 DESCRIPCIÓ i PRESENTACIÓ dels
espais multidisciplinaris observats.
La definició d’espai multidisciplinari a priori que vaig fer
servir per a seleccionar els espais subjectes d’estudi va ser la següent:
| "És un conjunt de
col·lectius de professionals que s’agrupen en un mateix espai físic per a compartir coneixements i tecnologia i per a col·laborar de forma multidisciplinària en l’elaboració de projectes." |
Font: Elaboració pròpia
Aquesta definició era massa generalista i oberta; dins aquest marc hi cabien des
de centres universitaris de recerca multidisciplinària, Vivers d’Empreses, fins als
boulevards comercials. Per aquests motius, vaig centrar encara més l’àmbit
d’estudi de la tesina a aquells espais multidisciplinaris sorgits de la iniciativa
privada a l’àrea urbana de Barcelona. Van ser descartades, doncs, totes aquelles
organitzacions gestionades amb diners públics, com els Vivers d’Empreses municipals
o els Hotels d’Entitats, i totes aquelles que estan apareixent en altres ciutats
europees culturalment actives com ara Londres, Amsterdam, Berlín o Paris.
Els espais multidisciplinaris que responien a aquestes característiques,
identificats i que han estat objecte d’observació són, per ordre alfabètic: