El model i els principis operatius d’una Xarxa Distribuïdes.


Els espais multidisciplinaris es basen en les característiques, principis i valors implícits de les xarxes distribuïdes:


* La primera característica de la Xarxa és que és un espai comú, l’anomenat ciberespai, en el que la informació és pública, fàcilment accessible i circula de forma bidireccional. La segona característica bàsica de la Xarxa és que la responsabilitat és compartida: cadascú és responsable del seu tram, cadascú manté la seva autonomia i, no obstant això, es vincula a un projecte comú. No hi ha un òrgan central que governi la Xarxa, només una Institució voluntària, la Internet Society, que vetlla pels principis ètics i generals.

* La Xarxa es desenvolupa gràcies al principi de la cooperació i a la filosofia de compartir idees i coneixements. Tant el codi comú (el llenguatge html) com les normes de conducta han sorgit de processos de discussió públics i participatius. La comunicació, l’intercanvi, el diàleg i la descoberta pacífica de les diferències són a la base d’aquest gran teixit obert i interactiu.

* La Xarxa es basa en el valor d’interdependència: en relacions i dependències mútues i recíproques. A diferència dels mitjans massius, en els que uns parlen i molt escolten, la interconnexió mundial del ordinadors permet que molts parlin amb molts a la vegada i que paral·lelament es vagin creant sentiments de pertinença i comunitats virtuals al voltant d’interessos molt particulars.

Així doncs, les xarxes tenen més a veure amb aliances que no pas amb organitzacions, és més aviat un sistema de sistemes. La Xarxa al capdavall, és un instrument que sembla idoni per gestionar la complexitat i la diversitat, un suport tècnic indispensable per què emergeixi la intel·ligència col·lectiva de la humanitat.

La filosofia de gestió de la Incubadora d’Empreses


Una "Incubadora d’empreses" o "Viver d’empreses" és un conjunt de programes d’assessorament empresarial per a organitzacions que comencen les seves activitats. Les Incubadores o Vivers ofereixen als seus clients serveis d’assistència financera i professional que normalment inclouen l’ús d’un determinat espai físic, l’accés a una xarxa de consultors empresarials i tècnics que proveeixen serveis de comptabilitat, legals, marketing; relacions amb Institucions financeres; accés a recursos de les Universitats, i accés a oportunitats de negoci. La filosofia de base consisteix en proveir uns serveis compartits, suport i coneixements per tal d’ajudar a les empreses clients a reeixir. En cap cas es pretén controlar, centralitzar o intervenir en la gestió diària de les organitzacions residents.

Aquesta filosofia es basa en la creença que les organitzacions han de concentrar-se ("to focus") en fer allò essencial, allò que saben fer especialment bé, allò que ells assumeixen com el seu "valor afegit" i que els diferencia de la seva competència. Perquè en les organitzacions regni la creativitat, cal alliberar als professionals de tots aquells processos relacionats amb tasques administratives i legals (impostos, comptabilitat, etc.). Gross, president d’Idealab!, està tractant d’identificar i sistematitzar aquells problemes comuns a totes les empreses per a poder-los oferir com a servei al seu laboratori d’idees perquè en una empresa típica fins i tot el més creatiu emprenedor acaba per malbaratar una preciosa energia mental en aspectes mundans com el finançament o la comptabilitat.

La manera d’entendre l’àmbit de negoci de la visió ecosistèmica.


La visió ecosistèmica sorgeix d’aplicar conceptes de la biologia al món del management i apareix en un moment en què les transformacions estructurals de l’economia mundial estan impactant a les empreses i a la seva forma de fer negocis.

Aquesta visió proposa una nova mirada que es basa en l’estudi de tot el sistema de relacions d’una organització, el seu medi ambient o ecosistema empresarial. James Moore, pioner d’aquests tipus d’estudi defineix un ecosistema empresarial com una


"Comunitat econòmica formada per un conjunt d’organitzacions i individus- els organismes del món empresarial- que interactuen per a produir béns i serveis de valor pels clients, que alhora també són membres de l’ecosistema. Altres membres de l’ecosistema són els proveïdors, productors, competidors i els altres stakeholders. Amb el temps tots coevolucionen les seves capacitats i papers i tendeixen a alinear-se en la direcció que estableixen una o varies empreses principals. Tot i que el que assumeix el paper de liderat de l’ecosistema pot variar amb el temps, la funció del líder és valuosa per la comunitat perquè permet als membres moure’s cap una visió compartida, alinear les seves inversions i trobar funcions de suport mútues."


Es tracta d’un autèntic canvi de perspectiva en la manera d’entendre l‘àmbit de negoci d’una empresa, segons el qual tota organització econòmica forma part d’un ecosistema empresarial més ampli -clients, proveïdors, intermediaris de mercat (canals i agents), finançadors, col·laboradors, la comunitat en la que resideix i fins i tot els competidors- amb els quals ha de co-evolucionar, això és treballar junts en la construcció d’un futur basat en un imaginari comú que permeti a tothom disposar de més oportunitats. Això implica que no només cal fer créixer la pròpia organització sino que també cal actuar per fer créixer tot el teu ecosistema.

Davant la dialèctica de competir o cooperar, la visió ecosistèmica proposa la co-evolució com el tipus de relació que convida al conjunt del sistema a crear i desenvolupar el medi ambient adequat per a què cada organització aporti les seves capacitats i coneixements.