--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pots baixar-te
la conferència al teu ordenador en format Word.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
En primer lloc,
vull agrair a la Caixa de Sabadell que ens doni
aquesta oportunitat d'explicar el que estem provant
de fer; en segon lloc agrair-vos que, en aquest dia
que amenaça tempesta, hagueu decidit refugiar-vos
aquí, quan probablement hi havia moltes altres
alternatives.
Els nostres objectius consisteixen a posar
aquesta revolució de les comunicacions al servei de
les persones, de la seva educació i de la
participació en la vida comunitària.
També vull reconèixer abans de començar
que, si bé dels errors d’això que us
presentaré en sóc plenament responsable, es tracta
del treball d'un equip, d'uns voluntaris amb els
quals he estat treballant: Ivan Carrascal, Manel
Carrera, Gerardo Peral; també cal parlar del suport
de la meva família, de la meva dona i de tots els
companys i totes les persones que ens han fet arribar
consells, via, llum i recolzament per anar endavant.
La nostra
associació s'anomena Comunicacions per al
Desenvolupament Humà i, bàsicament, els nostres
objectius consisteixen a posar aquesta revolució de
les comunicacions que estem vivint al servei de les
persones, principalment de la seva educació i de la
participació en la vida comunitària. Qüestions que
ens semblen dues estratègies bàsiques, i amb
l’aval de la UNESCO i de múltiples estudis,
perquè la gent tingui la possibilitat d'escollir i
la possibilitat de sortir-se'n. Aquest és el nostre
objectiu bàsic.
En aquesta
conferència ens plantegem quatre objectius. Primer
us proposarem una lectura del moment històric en
què vivim, com a família humana, a tocar del canvi
de mil·lenni. Val a dir que parlem del mil·lenni en
l'any 2000, tot i que astronòmicament el mil·lenni
s'acompleix el 2001. Ens interessa, però, més
I'efecte simbòlic que l'astronomia, almenys pel que
fa al que volem fer ara.
Volem convidar-vos a tots, com a ciutadans, a prendre
consciència y participar activament en decisions
crítiques i estratègiques.
En segon lloc volem apuntar el
potencial transformador i les oportunitats que es
deriven d'aquesta revolució tecnològica. També
volem convidar-vos a tots, com a ciutadans, a prendre
consciència i participar activament en les decisions
crítiques i estratègiques que avui ja s'estan
prenent en aquest àmbit. Finalment
us volem presentar el projecte WAM (Worid Action from
Millenium. Acció Mundial per al Mil·lenni) com un
procés per fomentar aquesta participació,
coneixement i presa d'una positura activa.
1.El
moment històric que vivim.
Una manera de
llegir el moment en què vivim és veure que la
ciència i la raó han arribat a dir-nos que
l'espècie humana neix de la vida en algun moment i,
per tant, compartim un origen comú com a espècie.
De fet compartim més coses; som una única espècie
-genèticament això és indubtable- i, a més,
compartim fins a un 99,6 % de material genètic amb
els ximpanzés. Fa tres milions d'anys allò més
proper a un ésser humà tenia ja un cervell molt
semblant al nostre (uns 750 cm3) i fa uns 50.000 anys
apareix I'Homo sapients sapients i, per tant,
l'accelerador de tot aquest procés, i la capacitat
instintiva del qual bàsicament ha permès que siguem
els únics -o els més ràpids- a inventar estris i
fer-los servir per relacionar-nos amb la naturalesa i
entre nosaltres.
La
Revolució Industrial genera relacions de
dependència, és a dir, els usuaris de les energies
i els qui en disposen no sempre són els mateixos.
Des d'aquest origen comú, bàsicament ens
hem esforçat per sobreviure, reproduir-nos,
expansionar-nos; i, bé, hem aconseguit dispersar-nos
i ocupar el planeta, el qual hem anat dominant. En
tot aquest procés els transports i les comunicacions
han estat fonamentats; i la guerra i el comerç han
estat els dos motors per impulsar aquesta mena de
procés. En el decurs de tot aquest camí hi ha hagut
encontres i desencontres. Tinguem en compte que els
primers homes que es van separar, l'un cap a un
cantó i l'altre cap a un altre, passat un temps ja
no es reconeixien; dominava sobretot la por envers
l'altre -què vol aquest de nosaltres? Disposàvem
d'eines tosques, mes dedicades a multiplicar la
força que la intel·ligència; teníem més útils
per dominar l'altre i la natura que per integrar la
diversitat, i estris basats més en la idea que
I'home estigués al seu servei més que no pas al
contrari, que I'home se'n servís.
Per a tot això
calia, atesa la dificultat de les comunicacions,
estructures, normalment molt jeràrquiques. Ens
calien representants: gent que es desplaçava per fer
una funció molt específica, sense possibilitat de
manifestar-se, en els encontres o desencontres, com a
persona: anava a comprar barat, independentment de
tot. Fruit d'aquest aïllament teníem un coneixement
mutu força baix; fins al punt que la sorpresa dels
encontres, relatada per tots els historiadors, es
força important.
Les nostres
vides, com a espècie, estan lligades; i no solament
entre nosaltres sinó també amb el planeta.
Els darrers
quatre-cents anys es produeix una acceleració de¡
tot excepcional. La ciència, com a motor, com a
il·lusió de domini de la natura, que la raó
arribarà a entendre-ho tot, sense límits. Apareix,
també, I'estat-nació com un universal que prova
d'homogeneïtzar -cap endins- tots els particulars
que s'han vist reduïts i amb una visió -cap enfora-
expansionista, gairebé imperialista.
Finalment, els
darrers dos-cents anys, la Revolució Industrial
acaba de posar els motors a punt: ja volem a una
velocitat veritablement alta. La Revolució
Industrial es fonamenta, bàsicament, en
l'aprofitament de les energies fòssils, i genera
-n'hem de ser conscients- relacions de dependència,
és a dir, els usuaris de les energies i els qui en
disposen no sempre són els mateixos. Amb la qual
cosa es dóna una dependència pel que fa a
I'obtenció de I'energia, que genera una certa
violència i tensió.
La Revolució
Industrial permet que tots puguem accedir a moltes
coses, però implica una concentració de riquesa i
I'estandarització de moltes coses que utilitzem
alhora. Comporta, doncs, una certa massificació i
una certa especialització pel que fa a l'aspecte
laboral.
Resumint, vivim en
una societat on la producció és massiva i on la
comunicació també ho és, i on, si voleu, la
democràcia també n'és, de massiva.
2. Prendre
consciència i participar activament
On som, avui? A
tres anys del 2000, el planeta ja ha estat conquerit
territorialment; fa mil anys que I'home arribà a
Nova Zelanda, el darrer territori inexplorat per
I'home. Ens trobem en un moment en què som
conscients dels límits que té el tipus d'activitat
humana que desenvolupem. Sabem que un futur de «més
del mateix» no és sostenible i comencem a prendre
consciència d'una mena de comunitat de destí com a
espècie i en relació amb el planeta. Comencem a
adonar-nos que el planeta torna a viure. La idea que
no era així es força recent, i discutible, en la
historia; però la nostra tecnologia i els
satèl·lits de comunicació comencen a demostrar-nos
que la idea no només és una intuició.Les nostres
vides, com a espècie, estan lligades; i no solament
entre nosaltres sinó també amb el planeta.
En
aquest moment els humans tenim problemes comuns, que
ens afecten a tots i la solució dels quals sols
sembla possible si cooperem.
Pensem, per
exemple, en la manca d'aigua potable; cada vegada
sembla que la sequera es produeix al lloc del qual
ens informa el diari, però cada vegada apareix en un
indret diferent. Tenim problemes seriosos pel que fa
a erosió i productivitat de sòls, i de sòls que
són absorbits per la indústria. En la propera
cimera de I'ONU s'abordarà el problema de la manca
d'aliments, i també tenim problemes com el de la
capa d'ozó. Fóra desmesurat dir que tothom està
com a La Corunya, però el que hi ha passat és
simptomàtic del que succeeix. De fet, alguns
analistes postulen que el primer producte de la
indústria són, bàsicament, les deixalles.
Alguns analistes postulen que el primer
producte de la indústria són, bàsicament, les
deixalles.
Tenim la consciència
i la certesa que el nostre model occidental de vida,
els Estats Units n'és el model, del qual no es pas
universalitzable. Tinguem en compte que el 20% de la
població mundial consumim el 80% dels recursos
disponibles. Veiem que en la mesura que Xina augmenta
el potencial econòmic i canvia la seva dieta
d'arròs per carn, s'apugen els preus dels aliments i
el consum d'energia necessari per mantenir tot
plegat.
Tenim la
consciència i la certesa que el nostre model
occidental de vida no és pas universalitzable.
També som conscients de la pèrdua de
diversitat biològica del nostre model. Fa anys, la
desaparició d'espècies es comptava per anys,
després per mesos, i ara ja es compta per dies.
Podem pensar que cada espècie vegetal o animal -com
veuen els científics- conté un secret, alguna mena
d'aplicació, i a molts ja ens sembla un luxe
menystenir-ho, perquè podria arribar a ser bàsic
per a la nostra supervivència.
Estem perdent, a
més, diversitat cultural; desapareixen llengües
contínuament i àdhuc cultures senceres, amb les
seves maneres diverses de relacionar-se amb I'entorn,
diverses maneres humanes d'entendre i interpretar la
vida. De totes podríem aprendre'n moltes coses.
Al capdavall, el
que està passant de manera processual ja fa uns anys
és que s'han destruït formes de vida, algunes de
mil·lenàries, lligades a la terra i s'ha fet amb la
finalitat de generar llocs de treball, els quals,
d'altra banda, cada cop són més precaris perquè
depenen de centres de decisió cada cop mes llunyans.
Pensem el que succeeix a Sabadell, per exemple. En la
mesura que la relació entre I'empresari i els
treballadors és una relació de proximitat, el
nivell de violència interna possible no és el
mateix que quan els centres de decisió tenen abast
mundial i la relació i el coneixement personal i la
possibilitat de tractar entre persones disminueix.
Estem
perdent diversitat cultural.- desapareixen llengües
contínuament i àdhuc cultures senceres. De totes
podríem aprendre'n moltes coses.
Tenim un sistema en què la major part de la
humanitat no té I'oportunitat de desenvolupar el seu
potencial com a persona, de determinar les seves
prioritats, de decidir com vol viure i què és allò
primer per a ell, No té I'oportunitat de cooperar o
aportar les seves idees i capacitats a I'esforç per
solucionar els problemes comuns. Les 3/5 parts de la
humanitat o bé no té salut, i ha de lluitar per la
supervivència- i que no li diguin res més-, o bé
està mancat de I'educació bàsica que li permeti
adaptar-se a un medi natural o cultural diferent, o
bé li manca la veu per fer sentir les solucions o
aportacions que se li acudeixen. No té, tampoc,
I'oportunitat d'exercir el seu propi criteri. Sembla
difícil que puguem resoldre els problemes comuns si
primer no ens situem en una posició de poder
cooperar, aportar, col·laborar.
La major
part de la humanitat no té I'oportunitat de
desenvolupar el seu Potencial com a persona, de
determinar les seves prioritats i de decidir com vol
viure.
Creiem, per tant,
que cal un canvi col·lectiu de consciència, canvi
que reconegui allò comú que tots compartim, el fet
que compartim destí. Aquest canvi ha de partir des
de la diversitat, una diversitat que és riquesa i
garantia de supervivència. Cal un canvi col·lectiu
de consciència basat en la cooperació com a
estratègia vital. Com ja ens diuen els biòlegs,
Darwin tenia raó, però les espècies, els protozous
i les cèl·lules -que estaven abans que nosaltres i
potser hi seran després de nosaltres- basen la seva
estratègia vital, sobretot, en la cooperació, mes
que en la competència. Potser hauríem de
reinterpretar la competència no tant com a
competitivitat i mes en el sentit que tots hauríem
de ser «competents per a».
Ens cal un canvi
col·lectiu de consciència que posi límits a la
cultura del domini, que assumeixi allò que ens
transmet la ciència, els seus propis límits i els
de la natura per regalar-nos els productes i els
límits de la capacitat de control humà. Tots ho
estem veient: no tenim capacitats per controlar totes
les variables. Fa uns anys, en una setmana, va
haver-hi un terratrèmol al Japó, una inundació a
Los Angeles... L'estratègia de control és
insuficient. Aquest és el moment actual.
3.Una
revolució tecnològica: oportunitats i potencial
transformador.
Però, alhora que
vivim això, s'està produint una revolució
tecnològica de primera magnitud. La tecnologia és
un dels motors de canvi que explica la història de
la humanitat, la progressiva ocupació i domini del
planeta; forma un triangle amb I'organització social
i els valors dominants.
Cal un canvi
col·lectiu de consciència basat en la cooperació
com a estratègia vital i que posi límits a la
cultura del domini.
Si voleu, podem posar
un exemple radical per veure'n la relació: seria
diferent I'organització social, els valors dominants
en una comunitat nodrida per energia atòmica que en
una altra nodrida per energia solar. Tothom s'adona
que en una societat basada en I'energia atòmica
caldria una estructura jeràrquica, algú que
controlés tot el sistema, un nivell de secret a
causa del risc, i un nivell alt de centralització
pel que fa a la presa de decisions. Generaria, al
capdavall, un seguit de valors que s'avindrien amb
aquest tipus d'organització social. Tanmateix, una
societat que recorregués a I'energia solar tindria
altra mena de relació amb la naturalesa, seria una
societat que almenys per a això no necessitaria
estructures jerarquitzades o centralitzades, ni els
marges de secretisme de què abans parlàvem. Seria
una societat que s'entendria com a interdependent de
la natura.
Totes les expressions (visuals, auditives,
orals, televisió, música, imatge en moviment ..
) poden ésser convertides en zeros i uns i
viatjar molt ràpidament.
La revolució -tots
els analistes la qualifiquen així- digital es basa
en dos fenòmens: d'una banda la digitalització del
senyal (avui tot pot expressar-se amb zeros i uns,
amb més o menys dificultats i esforç), d'una altra,
l'augment de la velocitat de transmissió d'aquest
senyal digital, bé a través de la fibra òptica o
procediment semblant, bé mitjançant la compressió.
En definitiva, avui totes les expressions (visuals,
auditives, orals, televisió, música, imatge en
moviment ... ) poden ésser convertides en zeros i
uns i viatjar molt ràpidament.
Aquesta revolució
té unes característiques peculiars, gairebé
úniques, i és per això que diem, o proposem, que
pot propiciar un canvi de valors i que tenim la
possibilitat, o potser la responsabilitat,
d'aprofitar-nos-en.
Aquesta
revolució té unes característiques peculiars i pot
propiciar un canvi de valors, i tenim la
possibilitat, o potser la responsabilitat,
d'aprofitar-nos-en.
La primera
característica d'aquesta revolució és la
globalitat, com els problemes que abans hem descrit;
és a dir I'àmbit d'aquesta revolució -i el dels
problemes que hem de resoldre com a família humana-
és el món. Gairebé tot Àfrica, tret d’alguns
països, ja està connectada a lnternet, i a la Xina
s'instal·len -en un breu període d'anys- seixanta
milions de telèfons, tants com a Espanya i França
juntes. Ningú no s'ha quedat enrere; les velocitats
són diferents però I'àmbit és global.
La segona
característica és que és una revolució
ben potent. La Revolució Industrial va ser capaç,
en dos-cents anys, de multiplicar per cent la
capacitat dels homes de dominar la naturalesa. Doncs
bé, pel que sabem, la revolució digital, en
quaranta anys, ja ha multiplicat per un milió la
nostra capacitat de processar i intercanviar
informació i, en definitiva, de compartir
coneixements. I aquesta és l'envergadura del que
està passant; no cal estendre's, però crec que a
ningú no se'ns escapa que en aquest moment és
difícil que el treball continua essent el valor
central de la nostra societat. De fet molts dels
problemes socials que estem vivint en els nostres
països provenen d'aquesta pressió, d'aquests canvis
i del fet que els nostres esquemes mentals, els
nostres valors i la manera d'organitzar-nos està
passant moltes dificultats per desplaçar el valor
central des del treball cap a un altre valor que
estem buscant.
A més, aquesta revolució és qualitativament
diferent a la Revolució Industrial que estem -jo no
diria tancant, perquè continua i s'estén-, d'alguna
manera, donant per finalitzada.
La revolució digital ha multiplicat per un
milió la nostra capacitat de processar,
d'intercanviar informació i de compartir
coneixements.
El pas dels
mitjans massius a les xarxes distribuïdes -I'exemple
més paradigmàtic de les quals és lnternet-
comporta canvis profunds, que intentarem compartir
amb vosaltres, en la manera de relacionar-nos entre
nosaltres i en la manera d'entendre la nostra
relació amb la naturalesa. Pensem que qualsevol
progrés en les telecomunicacions ha transformat de
manera radical el món en què vivim. El telèfon,
que funciona un a un, va possibilitar -i us posaré
exemples de l'arquitectura perquè el que fem amb
pedres és potser allò més explícit de la nostra
manera d'estar al món: l'aparició dels gratacels.
Fóra impensable un gratacel sense telèfon; haurien
de ser tot d'ascensors plens de missatgers portant
informacions.
La televisió, que
permet que un parli a molts, i que és un paradigma
dels mitjans massius, ha configurat un hàbitat i un
estil de vida del tot diferent. Penseu en les
distribucions de les llars, on la televisió ocupa un
lloc central, i en la vida en comú en comunitats on
la televisió no havia entrat; penseu, també, en la
progressiva fragmentació del nucli familiar i en
l'aparició de diversos televisors dins de la mateixa
llar.
Es una xarxa en què la responsabilitat està
compartida. Cadascú és el responsable d'una part.
Ningú no la governa.
Pensem ara en una eina que permet la
comunicació d'un a un, com el telèfon, no sols a
través de la veu sinó també amb fotografies,
dades, documents, allò que vulguis; que permet,
també, comunicar un amb molts d'arreu del món i que
-i això és un canvi important- permet que molts es
comuniquin entre si.
Penseu que es
tracta d'una xarxa en què la responsabilitat està
compartida. Al contrari que els sistemes que
coneixem, cadascú és el responsable d'una part.
Ningú no la governa, i aquesta és una de les
dificultats i una de les amenaces que comporta el
desenvolupament. No hi ha un govern central; hi ha
una institució voluntària que vetlla pels principis
i les maneres de relacionar-se, i res més. Cadascú
fa de relé dels missatges d'un altre. I encara més,
hi ha vies alternatives per connectar un punt amb un
altre; no necessàriament per passar d'A a C has de
passar per B, sinó que pots passar per E o per D;
pots connectar de múltiples maneres, es a dir no hi
ha una única manera d'enllaçar dos punts, i,
sobretot -i això ens importa molt- té un cost
econòmic molt baix dotar de veu a gent nova. Penseu
l'esforç que costa dotar de veu a gent nova, en com
és de difícil per a qualsevol que té una opinió
divergent, que no opina com el marc general, fer-se
lloc en els mitjans massius o provar de fer alguna
cosa comunicant d'un en un. Les xarxes distribuïdes
ofereixen aquesta possibilitat i ho fan a molt baix
cost.
Tot fent el mateix
exercici que amb I'energia atòmica i la solar,
veurem quin tipus de valors o d'organització implica
un sistema de comunicació global d'aquesta potència
i característiques qualitatives.
Les xarxes
distribuïdes ofereixen la possibilitat de donar la
veu a gent nova i a paraules divergents, i a baix
cost.
El primer que
s'aprecia és la categoria d'allò comú.
Les xarxes distribuïdes constitueixen un espai comú
que trenca una mica la dualitat públic-privat, espai
en què la informació, allò accessible, és a
l'abast de qualsevol, i això és important. Es basa
en un altre aspecte d’allò comú, en un codi
comú, en un acord generat per discussió pública
sobre la plataforma que emprarem per entendre'ns. I
no es tracta pas d’estandarditzar sinó que el
pensament bàsic és emular. Cadascú s'expressa com
vol i tot es tradueix al codi comú, no cal
homogeneïtzar la manera d'expressar-se.
La xarxa genera un sentiment de pertinença,
amb l'aparició de comunitats virtuals que diuen nosaltres
i que s’ajuden i comuniquen.
Una altra
categoria és el valor d'interdependència.
Enfront de les relacions bàsiques de
dependència-independència ancorades en la
Revolució Industrial i la dependència de les
energies fòssils, la xarxa se sosté per
interdependéncia; no hi ha ningú que, en principi,
pugui controlar tota la xarxa sinó que es basa en
una llarga cadena de dependències mútues i
recíproques i en un sistema de dependència
múltiple; hom depèn, alhora, del tot i en part, de
multitud de persones.
La xarxa genera un
sentiment de pertinença en la
mesura que observem l'aparició de comunitats
virtuals, de veïns d'una localitat, com ara a
Tarragona o altres indrets del món, que troben que
es una manera fàcil de comunicar-se, comunitats
mundials que s'ajuden. La més exemplar va començar
entorn de la criança dels fills, com a fòrum per
intercanviar experiències i opinions -tema que a
tothom interessa. De fet, fins i tot, gràcies a un
consell enviat ràpidament per xarxa -el metge
comunicava- es va poder arribar a salvar una vida.
La gent genera
pertinença en el sentit que hi ha gent que participa
en fòrums o en projectes a través de la xarxa i diu
nosaltres. I jo no m'he trobat mai que una
audiència digui nosaltres. La gent que
participa en activitats en la xarxa es troba
físicament, celebren festes, congressos, es
constitueixen en comunitat; les audiències no, i
això és un canvi important.
Les figures de la xarxa són aliances, nusos
difusos on cadascú manté la seva autonomia i es
vincula a un projecte comú.
La xarxa es basa
en el principi de cooperació i en la filosofia de
compartir idees i coneixements. Les idees són el
multiplicador de la nostra capacitats de canviar les
coses, de transformar-les, i la xarxa permet a un
cost molt baix i amb un accés pràcticament
universal compartir idees, transmetre coneixements
allà on calguin. Aquesta és la filosofia de la
xarxa.
Enfront
d’estructures jeràrquiques, les figures que
apareixen a la xarxa tenen més a veure amb aliances
que no pas amb organitzacions, són, més aviat,
sistemes, nusos difusos en què cadascú manté la
seva autonomia, i, no obstant això, es vincula a un
projecte comú i assumeix el liderat d'una part de la
tasca comuna. I això és una organització molt
diferent a la que coneixem en els nostres estats,
nacions o, fins i tot, empreses.
La xarxa, al capdavall, és un instrument idoni per
gestionar allò complex i divers. De fet -tot i que
hem de ser prudents amb l'estadística- els darrers
estudis han demostrat una correlació força
important entre el nivell d'interconnexió en un
país, mesurat per nòduls vinculats a la xarxa, i
les condicions de democràcia real d'aquest país.
El fet
comú, la interdependencia, la pertinença, la
cooperació una certa consciència que no n'hi ha de
fronteres entre la persona i la globalitat.
Per tant, podem veure que el potencial que
aquestes categories fan emergir i la pràctica
quotidiana del fet que realment emergeixen són
evidents: el fet comú, la interdependència, la
pertinença, la cooperació, una certa consciència
que no n'hi ha de fronteres entre la persona i la
globalitat. Abans vèiem que part dels desencontres
provenien del representant, que ve forçat per una
funció específica. La xarxa permet que la persona
s'expressi com a tal.
Els valors
nuclears implicats en la xarxa s’assemblen molt
i molt als de comunitats mil·lenàries, que
s’anomenen a si mateixes la «reserva espiritual
de la terra».
Curiosament, o potser no tant, els valors
nuclears que us acabo de transmetre s’assemblen
molt i molt als de comunitats mil·lenàries que han
habitat la terra, de pobles que han estat amenaçats,
almenys per la Revolució Industrial i que en la
darrera convenció s'anomenaven a si mateixos la
"reserva espiritual de la terra".
Bàsicament, tot i que hi ha altres formes
d'organització -imperis d'agricultura extensiva o
d'altres-, aquests pobles comparteixen trets comuns.
Pensem per un moment en els indis americans, malgrat
que els haguem idealitzat a causa de les
pel·lícules, però passa a I'Àsia i a tot arreu.
Hi ha quatre principis que són si fa no fa comuns.
El primer: la propietat de la terra és comuna, i
són ells qui pertanyen a la terra i no a I'inrevés.
El segon: els processos de decisió són
participatius; els sistemes de decisió en aquestes
comunitats són processos llargs de consulta on, per
descomptat, les dones i els joves sempre han tingut
veu. De mica en mica, es va formant un consens entorn
a la decisió i no hi ha res, per principi, tan
important que faci prendre una decisió precipitada,
sense garantir la cohesió a l'hora de posar-la en
marxa. La tercera: que malgrat que haguem sentit
parlar de grans caps, el liderat en aquestes
comunitats no és pas jeràrquic, amb un cap que
domina i controla. El líder és qui més dóna, qui
dóna festes i qui està obligat a donar exemple. A
més, en qualsevol cas, en la majoria de tasques el
liderat depèn de la situació. En aquest procés de
participació consultiva ja s'aprecia qui està més
capacitat i disposat per dur després endavant la
feina.
Estem veient una mena de guerra, de presa de
posicions pel control del canal. Qui el controla
acaba per controlar el contingut.
La quarta característica d'aquestes cultures
-comunitats mil·lenàries- és la capacitat de
formar aliances i de respectar els valors dels altres
i la capacitat de generar acció comuna i respecte
mutu. Hi ha coses que potser tampoc no són
públiques però consta que en el moment de la
redacció de la Constitució americana, i pel que fa
al sistema federatiu, es van consultar models i
sistemes de gestió federal a tribus indígenes
federades des de temps immemorial.
Ens trobem en un
moment de problemes comuns, en una situació en què
sabem que el nostre model no és universalitzable;
som conscients dels límits i tenim aquesta enorme
revolució al davant -qualitativament diferent a la
industrial i a la de la massificació- que comporta
valors molt similars als de les úniques comunitats
que han demostrat ésser sostenibles -com es diu
avui-, tenir la capacitat de viure durant mil·lennis
d'una manera -si voleu- lleugera damunt la terra
sense abusar dels recursos i generant persones
completes. I aquesta és I'oportunitat que ara tenim.
Com s'està
governant la revolució de les telecomunicacions? Com
s'està, de moment, liderant aquesta revolució? Es
basa en dos principis: és global i, per tant, els
estats es veuen forçats a desregular; I'element
dominant són les empreses i les decisions
estratègiques es prenen des de les economies i les
empreses més fortes. Els efectes possibles els
resumia l'altre dia Joan Major -un dels participants
espanyols en la comissió de la Unió Europea on
s'està estudiant tot això-, i són: més
concentració -amb els riscos que tots coneixem-;
possibilitats d'exclusió -i no sols Nord-Sud sinó
dins de cada societat entre els millors i els
regulars (el governador del Banc Mundial advertia que
la diferència de sou entre el millor programador,
als EUA, i el segon ja no era d'un a dos, sinó que
s'havia multiplicat d'un a vuit en els darrers anys). Joan Major deia, resumint, que havíem
passat de monopolis públics estatals (Telefònica,
Televisió ... ) a monopolis privats multinacionals.
D'alguna manera, el que estem veient i apareix cada
dia als diaris, són tot de fusions (unes de
continguts, d'altres de continents, altres
d'infraestructures), i una mena de guerra, de presa
de posicions pel control del canal, de codificadors,
etc. Si alguna cosa hem après, almenys com a
consumidors dels hipermercats, és que qui controla
el canal acaba per controlar el contingut.
Creiem que el dret a
tenir veu i a la informació són drets bàsics.
Creiem que el que està passant no és a causa que
els estats siguin dolents o perniciosos, o perquè
les empreses ho siguin. El que passa es que en
aquesta presa de decisions estratègiques se sent un
nombre insuficient de veus. Els estats estan fent
allò que han de fer, el que poden fer; les empreses
i nosaltres, com a empresaris, fem allò que cal fer
en el marc de decisió actual. Ara bé, en conjunt,
es troba a faltar una proporcionalitat entre la
potència i els afectats de la revolució, i el
nombre de veus diverses o marcs de pensament diversos
o vies de legitimitat diferents que s'estan
manifestant o condicionant les decisions importants.
Atesa la potència i el nombre d’afectats
de la revolució, no se senten prou les veus
diverses.
¿Qui, en aquests
moments, representa la veu dels exclosos, la
d'aquestes comunitats i, al capdavall, de la societat
civil?
Nosaltres hem llançat una altra pregunta, potser una
pregunta una mica ingènua, però possible: Per què
la revolució més gran que coneixerà la humanitat
no pot ser, també, la millor en termes qualitatius?
Per què no som capaços, amb la nostra implicació
activa, de dir que el primer és salut, educació i
veu per a tots? Per què no? Per què no plantejar un
projecte en què l'aposta o el futur no sigui la
societat de la informació, sinó la comunitat per al
coneixement? Per què una societat basada en un
contracte i no una comunitat construïda des d'allò
que compartim? Per què ser esclaus de la
informació? La informació, en si, no en té
d'utilitat, per què no aspirar al coneixement, a
aprendre d'aquell que pugui tenir-ne?
Per què no som capaços de dir que el primer
és la salut, I'educació i veu per a tots?
Aquest és el marc
en què nosaltres estem llançant el projecte. Som
davant d'aquests reptes comuns de la humanitat i
tenim unes oportunitats que se'ns obren.Fins ara hem
patit deficiències com a societat civil; ara podem
constituir-nos en quelcom més que en usuaris. Podem
constituir-nos en part activa del fenomen, fugint de
la dificultat que fins ara hi ha hagut d'integrar
veus diferents i de la manca de reflexió sobre el
potencial que aquesta revolució comporta, no tan
sols expansiu sinó de canvi de valors.
4. El projecte
WAM
WAM (World Action
from a Millenium - Acció Mundial per al Mil·lenni)
té com a objectiu emparar el potencial dels mitjans
de comunicació -i bàsicament d'aquesta revolució
tecnològica-, utilitzar I'oportunitat simbòlica que
representa el canvi de mil·lenni per generar un
procés de reflexió i participació mundial que
culmini amb la celebració d'una experiència de
comunitat global. Es tracta que, d'alguna manera,
aquesta història que us hem explicat, aprofitant el
fet del canvi de mil·lenni, culmini en un cert
retrobar-se de la humanitat -que té un origen comú,
com hem vist-, en una trobada, en un reconeixement
que estem els que som, que ens hem d'entendre, que ho
podem fer. El nord, la Polar, la guia es aquest Minut
de Comunicació Universal:
l'1
de gener de l'any 2000, durant un minut,
tots els habitants de la terra, accessibles
mitjançant els mitjans de comunicació, rebin
i comparteixin un missatge que, expressable
en llenguatge musical, s'entengui com la
potenciació de I'individu i la pertinença a la
comunitat global.
Creiem que és en el procés on rau la cosa mes
important: generar la reflexió, la participació;
que un moment com aquest, si es produeix, té una
potència transformadora individual i col·lectiva
interessant. El nostre objectiu és que, després,
quedin noves veus, canals i serveis al servei de
I'educació i de la participació en la vida
comunitària.
Vam començar a
treballar-hi públicament ara fa un any. Bàsicament
hem consultat i demanat conformitat a un seguit de
persones i estem sorpresos de la resposta obtinguda:
des del Director General de la UNESCO a gent a Àfrica i a la resta de
continents. Cada dia rebem per lnternet, per fax, per
telèfon, mostres d'adhesió. Gent de camps del tot
diferents: persones de les ONG, gent vinculada a les
comunitats virtuals d'internet, gent que pensa des de
llocs diferents. També hem assistit a alguna reunió
internacional: hem presentat el projecte en la
darrera cimera Hàbitat-2, sobre les ciutats, i vam
tenir una acollida extraordinària. Ens hem basat en
la bona voluntat, en el treball d'aquestes quatre
persones que he esmentat al començament i d'alguna
altra. A través d'internet tenim una finestra oberta
al món i aquí estem. La nostra intenció és, a
partir del mes de gener, començar les activitats. Hi
ha una xarxa mundial de col·legis lligada per mitjà
de la lnternet, i hi ha nens arreu que estan
preparant activitats de reflexió sobre com els
agradaria que fos el canvi de mil·lenni, que els
agradaria que abandonéssim, què hauríem d'abraçar
en canviar el mil·lenni. Volem obrir tot un seguit
de discussions públiques a lnternet; de moment
continuem comunicant-nos, amb problemes però.
Volem endegar grups, als quals esteu tots convidats,
per treballar sobre tot això i dur-ho endavant.
Estem en contacte amb altres xarxes -el que està
passant no sols passa aquí, també a França, als
EUA i a Austràlia, bàsicament, hi ha xarxes
semblants a la nostra- i estem tots parlant-nos i
coordinant-nos per obrir alguna mena d'observatori
del mil·lenni. La setmana passada vam obrir una
galeria d'art virtual a lnternet, i estem rebent
donacions d’artistes. I en això estem.
Gràcies per la vostra atenció. Us, volem demanar el
vostre recolzament, el vostre consell i
col·laboració.