- Les
Enramades a Arbúcies - web de l'Ajuntament
d'Arbúcies, amb informació d'aquesta festa
tradicional d'interès nacional que se celebra durant
la vuitada de Corpus i segueix una estructura cíclica
per barris. Sens dubte la festa més arrelada entre
la població arbucienca i es remunta a les darreries
del s. XVI.
- Les
Enramades d'Arbúcies - pàgina de l'Ajuntament
d'Arbúcies, amb fotografies d'aquesta festa que es
celebra el diumenge abans de Corpus.
- En
Guille a les Enramades d'Arbúcies - relat escrit
pels alumnes del 2n curs "B" del CEIP Dr. Carulla d'Arbúcies.
- Enramades
a Sant Llorenç de Morunys - festa durant
la qual Sant Llorenç engalana amb artístiques
i espectaculars enramades cadascun dels carrers i places
de la vila. Aquesta és una festa en la qual participa
i treballa tot el poble i un dels grans elements d'atracció
turística de la vall de Lord.
- Enramades
a Sant Llorenç - la vella tradició
d'engalanar el carrers amb motiu de la festivitat religiosa
de Corpus, continua amb aires renovats a St.Llorenç
de Morunys, i a pres forta embranzida el darrers anys, desprès
d'haver quasi desaparegut
- Amics
de les Enramades - fitxa d'aquesta associació
que té per finalitat principal el manteniment, organització
i coordinació de la festa de les Enramades, i de la corresponent
difusió.
- Festa
de les Enramades a Sallent - pàgina web amb
una breu ressenya històrica sobre la Festa de les
Enramades a Sallent.
- La
Festa de les Enramades - article d'en Lluis sobre
l'origen i les transformacions que ha sofert aquesta festa.
- L'Enramada
a Guissona (Segarra) - festa que es celebra el segon
diumenge de Corpus, amb guarniment dels carrers amb flors.
Antigament sortia una processó amb els gegants. Els
nois van a missa amb unes coques grosses i pà, prèviament
beneïts, i les noies amb un llaç al cap i un
cistell ple de papers de colors-pètals. A continuació
es dirigeixen a la font del poble, on hi ha una imatge de
la Mare de Déu de la Salut; les noies hi enlairen
els paperets i tota la font queda guarnida.
- Festa
de les Enramades o de les Bredes - per la Vuitada
de Corpus els quinaires de Canet
de Mar -parelles casades durant el darrer any- organitzen
la festa de les Enramades o de les Bredes.
- Festa del Corpus a Cardona
- festa que es celebra el dia mateix de Corpus, al vespre,
amb processó de gegants. En alguns carrers hi ha
enramades. Cada dia de la setmana que segueix Corpus un
barri de la població celebra festes. L'ordre sempre
és el mateix: divendres, el barri del Mercat; dissabte,
els carrers de Graells i del Rastrillo; dilluns, el barri
de la Fira; dimarts, el de Sant Miquel; dimecres, el Carrer
Major; i dijous següent a Corpus, el Barri Nou. Divendres,
capvuitada o festa conjunta de tots els barris.
- Festa de Corpus a Riudecols
- a la tarda, processó pel poble. Els balcons són
guarnits amb domassos i els carrers amb ginesta. Antigament,
alguns altars a les places del recorregut. L'endemà,
festa dels barris: cada carrer fa la seva enramada amb ginesta
i una altres vegetals. Es tira una quantitat tan gran de
petards que els carrers queden plens de fum i d'olor de
pólvora. Antigament, cada dia feia festa un carrer
diferent.
- Les
Enramades a Calaf - pàgina que explica aquesta
festa desapareguda a Calaf i que consistia en decorar amb
branques de roure, d'om i boix tot el poble. També
s'hi penjaven fanalets i serrells de paper, que es compraven
amb les donacions dels veïns.
- Processó
de Corpus a Ulldemolins - per Corpus, el recorregut
de la processó amb catifes artesanals fetes de flors
i serradures tintades. També es fan diversos altars.
- Corpus
i Catifes de flors a Sitges - pàgines del
Foment del Turisme de Sitges explicant els actes de la festivitat
de Corpus Cristhi a Sitges: el Concurs de Catifes de Flors,
declarada Festa d'Interès Turístic Nacional,
el Concurs de Balcons, l'Exposició de Clavells i
la mostra de Bonsais... inclou el programa d'actes.
- Corpus
i catifes de flors a La Garriga - web molt complerta
que explica com celebra La Garriga la Festa del Corpus:
les tradicionals catifes de flors, els concuros, història
de la festa, els cartells d'edicions passades i moltes fotografies.
- Processó
i Catifes de Corpus a Flix - web amb moltes fotografies
dels carrers d'aquest poble amb les catifes de Corpus.
- Catifes
de flors i Festes del Corpus a Tivissa - des de
l'any 1967 fins al 1979, el dijous de Corpus, tots els carrers
de l'itinerari de la processó, eren coberts amb catifes
de flors. En l'actualitat, aquesta tradició, es conserva
parcialment, ja que els veïns i veïnes de Tivissa,
tot i que no engalanen tot el recorregut, si que fan catifes
als punts on s'atura la processó.
- Festa
de les Catifes a Argentona (Maresme) - La diada
de Corpus havia estat una de les festes més importants
en el calendari argentoní. En el passat es feia una
processó de Corpus que passava pels carrers i places
de la vila tot deixant-hi flors de tot tipus. Aquesta processó
va meravellar ni més ni menys que Jacint Verdaguer
que va escriure l’article Lo Corpus d’Argentona,
publicat a La Creu del Montseny el 4 de juny de 1899, en
el qual descrivia l’ambient festiu i el fervor religiós
que es respirava a la vila per aquesta festivitat. A partir
del 1947 es comença a encatifar alguns carrers i
places del poble amb serradures tenyides de colors. Als
anys 70 la festa entra en crisi i no es reprèn la
tradició fins l’any 1990 amb un caire menys
religiós i més popular gràcies als
Amics
de les Tradicions.
- Fotografies
de les Catifes de flors d'Argentona - dins la pàgina
d'Amics de les Tradicions.
- Festa de Corpus a Igualada
(Anoia) - ja és documentada el 1399, quan la
Universitat llogà dos trompadors i un joglar. La
processó, avui per dins de l'església, havia
tingut molt de ressò: el 1489 estan documentats els
gegants que hi sortien (després se'n feren de nous
el 1861, el 1920 i, els actuals, el 1943). Cap els anys
40 i 50, concursos de catifes de flors. L'any 1975 retornà
el costum de l'Ou com Balla al brollador de la plaça
de Pius XII - ja s'havia fet a principi de segle. Des de
1979, diumenge següent, al barri de la Font Vella,
Mercat d'Art i d'Artesania Artística. Antigament,
a la processó hi assistien diversos entremesos: la
Patera, mena de batalla entre moros i cristians, que es
representà fins a 1896; la Moixiganga, escenes de
la Passió portades a terme per una trentena d'actors
i combinades amb l'aixecament de torres humanes; el Ball
de Pastorets (dialogat); la víbria, femella del drac,
documentada des del s. XV; el drac; els cavallets, documentes
el 1489, que pertanyien al Gremi de Traginers; el Ball de
Cercolets, recuperat el 1982; i el Ball de Diables, amb
parlaments crítics i burlescos, documentat el 1451.
Els diversos gremis hi assistien amb les seves banderes
respectives, que, en passar per davant de la custòdia,
feien els tres "acataments" amb una música
especial.
- Festes
del Corpus a Olot (Garrotxa) - des de 1980, concurs
de catifes de flors organitzat per l'Associació Gra
de Fajol. Pels carrers guarnits, processó - documentada
el 1521. La vigília , cercavila amb els gegants i
el Cap de Lligamosques. Diumenge al migdia, Sardana de Corpus
- costum recuperat el 1979 - i Ball de Gegants - amb música
del pare Miquel Sisé. Surten els cap-grossos Cucut
i Xurruca.
- Festa de Corpus a Sant
Andreu de Llavaneres (Maresme) - costum d'encatifar
amb flors alguns carrers. A la documentació del s.
XVIII ja es parla de les "bredes".
- Festa del Sagrat Cor de Jesús al raval de Jesús
de Tortosa
- processó solemne que comença i acaba al
temple parroquial. Pels carrers per on passa es fan catifes
amb pintures, flors... També s'hi instal·len
petits altars. Fou instituïda pels jesuïtes, els
quals encara en tenen cura. Antigament assistien a la processó
bandes de música, congregacions religioses, gegants,
nans i soldats.
- Festa del Corpus a Vilafranca
del Penedès - la vigília a la tarda,
cercavila amb els gegants i els capgrossos pel nucli antic.
Els gegants ja sortien a la processó del Corpus el
1601, segons consta, juntament amb el drac i els diables.
Recuperada el 1981, la processó es va fer fins als
volts de 1970, com també algunes catifes.
- També es té notícies d'enramades
a La Roca
del Vallès, Bossost
(Vall Aran) i de catifes de flors a Riudarenes,
Riudecanyes...
|
|
