La "Festa del Fil Sagrat" és una celebració hinduista que té lloc el dia de lluna plena de Shrawan (agost-setembre) i que té dues parts: el Janai Purnima i el Rakshya Bandhana. Les principals celebracions es duen a terme als temples Kumbeshwar de Patan, Pashupatinath de Kathmandú i al llac Gosainkund.


Janai Purnima

El Janai Purnima és una cerimònia durant la que els homes, especialment els Brahmans i els Chetri (dues de les castes del Nepal) realitzen el canvi anual del janai o munja, un fil groixut de cotó que porten penjant de l'espatlla esquerra des de la pubertat fins a la mort. Els homes adquireixen per primera vegada el janai durant un ritus anomenat Bratabandhan que els inicia en la maduresa i en el camí de la religió. El janai és un símbol del cos, la parla i la ment i els que el porten acaben adquirint un ple coneixement i control sobre aquests tres elements. El janai, que s'ha de portar tota la vida, es pot canviar quan es trenca, però d'acord amb les lleis hinduistes ha de ser substituit una vegada l'any de forma cerimoniosa per un sacerdot Brahman: el dia del Janai Purnima. El dia abans, el que ha de rebre el fil, es purifica dutxant-se, afeitant-se, tallant-se el cabell i només menjant un àpat amb aliments "nets", sense carn, ceba o all.


Rakshya Bandhana

El Rakshya Bandhana és l'altre part de la mateixa festa, en la que els devots de totes les edats i condicions socials fan ofrenes als temples dedicats a Shiva-Mahadev i reben dels sacerdots Brahmans un fil groc, vermell o taronja que es creu portador de sort. Aquest fil, que el sacerdot lliga a la munyeca dreta dels homes i a l'esquerra de les dones mentre entona una oració, està destinat a protegir a la persona de les malalties i dels mals esperits. Aquest fil només s'ha de treure de la munyeca el dia del Laxmi Puja durant el festival Tihar, dos mesos després, quan es lliga a la cua d'una vaca. En la cultura hinduista, la vaca és l'animal que ajuda les ànimes dels homes a creuar el riu Vhaitarna el dia de la mort.

Durant tot el dia, els jhankris, bruixots amb barrets de plumes i faldilles blanques, dansen al voltant dels temples, posant-se en trànsit amb el ritme frenètic dels seus tambors.

Al temple de Kumbeshwar de Patan, la nit de lluna plena, es celebra una festa especial: milers de peregrins es reuneixen al temple de les cinc teulades per retre homenatge al lingum, una estatueta dorada de simboligia fàl·lica ricament guarnida que representa a Shiva i a la fertilitat i que sembla tenir poders i atributs especials.

A mitjanit, un sacerdot treu l'estatueta del temple entre el fervor popular i els càntics religiosos acompanyats per tambors i la instal·la en una capella especialment construida per a ella situada al bell mig d'un estanc proper al temple. Durant tota la nit, milers de joves es banyen a l'estanc saltant desde les plataformes mentre els devots llancen grans d'arròs, monedes i pètals de flors a l'estatueta. Es creu que l'aigua de l'estanc és sagrada perquè prové del llac Goisakund, a tres dies de camí al nord de Kathmandú i que els que es banyen ritualment aquell dia guanyen els mateixos mèrits que els que ho fan al llac. Molts dormen al temple aquella nit per poder-hi ser ja de bon matí, ser els primers en fer les ofrenes al lingam i rebre el fil portador de sort.

Aquesta mateixa festa té algunes variants especials: el llac sagrat de Gosainkund rep la visita de milers de persones que hi van en peregrinació i que durant tres dies realitzen banys rituals i les cerimònies religioses pròpies d'aquesta festa coneguda entre els newars per Shihu Festival, en un ambient de pic-nic i de germanor. Al temple Pashupatinath de Kathmandú, els devots fan ofrenes a Shiva, donen monedes als pidolaires que demanen humilment pel carrer, prenen banys sagrats al riu Bagmati i reben el fil groc a la munyeca.

El dia de lluna plena d'agost també es celebra als pobles el Byancha Janake o Dia de les Granotes, durant el qual s'ofereix menjar a aquests animalons. Es creu que Indra, Dèu dels Cels, proporciona les plujes al sentir el rauc de les granotes.


Text i imatges: Manel Carrera