NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 23 d'abril de 2018 | Jordi | Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Florida > Cantades de Caramelles


Cantades de caramelles
L'esclat coral de la Primavera
Arreu del país, Dilluns de Pasqua


Les ballestes de Callús. Foto: caramelles.org


Les caramelles d'Ardèvol Foto: viladetora.net


Els balls amb les mosses Foto: caramelles.org


Amb la ballesta preparada Foto: caramelles.org


 

El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l’inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s’omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.

Entre els segles XVI i XVII, a molts països d’Europa, es va popularitzar el costum que grups d’homes sortissin a cantar pels carrers a l’inici de la primavera o durant el final de la Setmana Santa i els primers dies de Pasqua. A Catalunya eren especialment assenyalades les trobades de cantaires del dilluns de Pasqua Florida en què es cantaven tot tipus de peces satíriques al·lusives a temes relacionats amb aspectes de la vida social de cada vila.

Amb el temps, la temàtica tractada en les cançons, moltes vegades mal digerida per les autoritats civils i religioses, va anar modificant-se per centrar-se en aspectes més estrictament religiosos com la solidaritat entre germans o les expressions d’alegria per la resurrecció de Jesucrist.

De tota manera, les caramelles -mot associat a instruments de vent fets de canya i precursors dels actuals clarinets- sempre han mantingut un to ambigu en el que l’exaltació litúrgica conviu amb el festeig, la galanteria i la broma. En la tradició rural, on la festa de les caramelles ha estat conservada més temps, la colla acostuma a seguir una ruta casa per casa, parant davant d’alguns immobles per fer una cantada. A canvi rep obsequis de tota mena. Abans era tradició donar un anyell als cantaires però en l’actualitat es més comú donar ous, dolços o diners.

El mapa caramellaire

De grups de caramelles hi ha centenars a tot el principat i a cada municipi trobem diferents formes d’organització i posada en escena dels cants. Súria, Reus, Avià, Gelida, Solsona, Flix o Tàrrega són algunes de les places grans de les caramelles. A la vila de Callús (Bages), per exemple, hi ha una gran tradició i la festa és molt viscuda. Per Pasqua els cants de les colles s’acompanyen amb la típica ballesta, eina que es fa servir per donar flors a totes les persones que es troben al carrer o mirant des del balcó. A més dels cantaires, surten les anomenades “lloques”, que són les encarregades de recollir els donatius i també reparteixen flors.

A Ardèvol (la Segarra),les cantades són un autèntic tresor patrimonial i segueixen estrictes pautes ritualitzades. L’agrupació està formada per una cinquantena de cantaires, acompanyats per banderes, bombos i platets, que escenifiquen “l’anada a la masia”, un acte ple de símbols que parlen sobre la vida i l’estructura social del poble.

Les caramelles més antigues són les de St. Julià de Vilatorta (Osona), amb una vida documentada d'almenys 400 anys. S'anomenen Caramelles del Roser i han sabut preservar i potenciar totes i cadascuna de les característiques que les fan úniques a casa nostra. la comitiva la formen dues fileres de caramellaires que, amb aire pausat i solemne i vestits amb la Capa Negra, el Barret de Copalta Negre i el Llaç de color vermell, van recorrent els carrers i places del poble tot cantant els Goigs del Roser.

En àmbits urbans les caramelles tenen un aire més modern. A Barcelona, per exemple, tenen poc més de cent anys de vida. Van ser introduïdes per Anselm Clavè amb una intenció més aviat festiva i lúdica que religiosa i van arrelar en molt poc temps, sobretot entre les classes populars de la ciutat.

Text: Redacció festes.org


  8147 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les caramelles de Sitges
Soler Marcé, Albert / Grup d'estudis sitgetans

Les caramelles de Cubelles (1900-1990). Un reflex de la vida local d'aquest segle.
Vidal i Urpí, Joan / Ajuntament de Cubelles
A càrrec de Joan Vidal i Urpí i Antoni Pineda i Gavaldà, en motiu del norantè ...

Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
Diversos autors, / Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser
Escrit per Santi Riera, Anton Carrera...[et al.] amb mots de presentació ...

Avià i les caramelles
Rafart i Canals, Josep / Associació Cultural El Vilatà

La Veu del Poble. Més de 100 anys de tradició coral a Torredembarra
Morlà, David / Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra
Aquest llibre, escrit conjuntament entre David Morlà i Jordi Suñé, recull ...

Les Caramelles de Súria
Balaguer i Riera, Núria / Ajuntament de Súria
Aquest llibre descriu al llarg de prop de 400 pàgines l’origen i l’evolució ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2018 festes.org