NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 24 de juny de 2018 | Joan    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Colles, comissions, confraries > Armats, Manaies i Estaferms


Armats, manaies i estaferms
Els soldats que custodien la Passió de Crist
Arreu del país, Setmana Santa


Armats desfilant a Besalú Foto: grn.es/manaies


Els Estaferms de Besalú Foto: grn.es/manaies


Els manages de Verges


Els armats de Manresa Foto: Armats de Manresa


Estaferms de Sant Vicenç dels Horts


Els armats d'Esterri d'Àneu


Penó que porten els manages de Verges


Els armats de Tarragona


Armats blaus de Tarragona


 

En moltes localitats catalanes, les processons de Setmana Santa van encapçalades per una comitiva d’homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s’anomenen ”Armats”. Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, són els protagonistes de bona part de les celebracions.

Denominacions i noms

El terme “Armats” és la denominació més generalitzada a Catalunya i el País Valencià per a designar els homes vestits de soldats romans que surten a desfilar a les processons de Setmana Santa en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist.

A les comarques de Girona, però, s’utilitza el terme “Manaies” per a designar a aquests soldats. Hi ha qui creu que això és degut a que el terme prové de l’italià “mannaia” que significa destral i que fa referència a les armes blanques que duen els armats. Altres atribueixen aquest nom a la figura del capità dels armats de Barcelona, en Joan Menaies, que es va fer cèlebre en la seva època i va acabar per donar el nom genèric al capità i per extensió a cada un dels soldats. A la població de Verges, al Baix Empordà, se’ls anomena “Manages”.

En d’altres localitats, com Badalona, Besalú o Sant Vicenç dels Horts, els soldats reben el nom d“Estaferms” doncs aquesta guàrdia “està ferma” per protegir i separar a determinades persones importants de la resta del públic de la processó.

Indumentària i estructura

Malgrat que se suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han dut, segons el poble i l’indret, el que la imaginació popular els hi ha atribuït.

En la gran majoria de poblacions catalanes, la vestimenta dels armats segueix el model dels soldats romans representats al cinema. En molts indrets, efectivament, es tracta d’una comitiva formada per un nombre variable d’homes vestits amb robes de centurions romans amb les seves cuirasses, escuts i llances característiques. En d’altres, però, duen un vestuari propi que res té a veure amb el dels romans. A Manresa, per exemple, porten uns cascs integrals que acaben amb unes llargues trenes blanques.

El cas dels "estaferms" de Besalú és especial, doncs hom creu que aquests personatges són hereus de les guàrdies personals dels comtes catalans i en l'actualitat exerceixen de guàrdia del pas de la Mare de Déu dels Dolors, en la processó de Divendres abans de Rams. Van vestits de blanc, amb una faixa vermella, unes espardenyes de veta i un capell de ferro, com el de les armadures medievals, que els cobreix la cara. Un tipus de soldats semblants, amb espardenyes, vestit blanc i capell de ferro, anomenats "centurions", acompanyen la imatge del Crist Ressuscitat a Son Carrió (Mallorca).

Tot i que cada grup de manaies té la seva peculiaritat, generalment estan estructurats de la següent manera: al capdavant hi ha el capità, anomenat “ Capità Manaies” i que es distingeix dels altres per la seva vestimenta, un trompeta d’ordres, un grup de timbalers i la resta de soldats llancers. En algunes localitats hi ha soldats que desfilen a cavall i en d’altres completes bandes de música que els acompanyen. Els manaies tenen el seu vocabulari propi: el “Manipul” és la secció o companyia de la cohort romana, el “Castrum” és el local social o campament, el “Pilum” és la llança javalina, etc

Les coreografies que els manaies realitzen pels carrers i places de les seves poblacions són molt elaborades, requereixen de molts assajos i ajuden a diferenciar cada grup. Normalment es realitzen seguint el toc dels timbals i van acompanyats amb forts cops de llança al terra. Aquests cops, característics de les processons, s'efectuen amb una cobertura de ferro que les llances duen a l'extrem.

Funcions dels soldats

Segons alguns estudiosos aquests personatges aparegueren a les processons de la Setmana Santa a la primera meitat del segle XVIII. Tot i que originàriament els armats sortien només en la processó de Dijous Sant per tal d’escenificar les tropes que el procurador Ponç Pilat envia amb l’objectiu de vigilar tot el procés de crucifixió i mort de Jesucrist, en l’actualitat aquests grups també desfilen en d’altres moments de la Setmana Santa: en algunes poblacions acompanyen i procedeixen a la recollida dels diferents misteris o passos (els tabernacles al damunt dels quals hi ha les figures esculpides que representen escenes de la Passió) i en d’altres simplement munten guàrdia al costat de la imatge del Crist o de la Mare de Déu. A Besalú, els estaferms i els manaies desfilen a la Processó dels Dolors, que té lloc el Divendres abans de Rams. Els manaies encapçalen la processó, mentre que els estaferms la tanquen, custodiant el pas de la Pietat.

En l’actualitat, els armats ja no només surten en les festes de Setmana Santa si no que, com els diables i altres grups festius, han desenvolupat una dinàmica pròpia fora del temps litúrgic que els ha portat a realitzar trobades sectorials, d’àmbit provincial o nacional.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera i Escudé, Estaferms de Besalú, Armats de Manresa


  6818 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península Ibèrica
Bertran Luengo, Jordi / Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
A partir del primer treball del 1986, realitzat per Josep M. Salvadó, Jordi ...

Els armats de Tarragona
Salvadó i Urpí, Josep M. / Indústries Gràfiques Gabriel Gibert

Els manaies de Girona. 1751-1990
Diversos autors, / Ajuntament de Girona
Conté la història dels armats de Girona de 1751 a 1932, la història del ...

Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació
Suñé, Jordi / Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra
El llibre dóna llum sobre els orígens dels Armats a Torredembarra, amb ...

50 anys dels Armats de la Sang a Lleida
Castells i Granés, Enric / Ajuntament de Lleida
Els armats són per a la ciutat un tret identificador que porta en la seva ...

Manaies de Girona. 75 anys
Diversos autors, / Diputació de Girona i Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona
Aquest llibre, editat en motiu del 75è aniversari de la Confraria de Jesús ...



Armats i Manaies
http://armatsimanaies.ppcc.cat/
monculturals@yahoo.es




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org