Processó del fum

La petita localitat d'Arnedillo, a La Rioja, celebra cada any a finals de tardor la seva cèlebre Procesión del Humo. Aquest ritu, nascut el 1888 per ajudar a combatre una epidèmia de verola, impregna tots els racons del poble amb l'olor intensa, aromàtica i purificadora del fum del romaní.

Arnedillo, poble termal

Arnedillo és una localitat situada al sud-est de La Rioja, al bell mig d’una vall de la part alta del riu Cidacos, un afluent del riu Ebre. El poble fou construït just on brollen unes aigües calentes amb propietats guaridores. Aquestes aigües mineromedicinals atrauen cada any a milers de persones àvides per banyar-se en algun dels espais termals que hi ha al poble: els brolladors d’aigua calenta que sorgeixen en diferents punts del riu, les tres piscines d’aigua calenta construïdes a la ribera (les popularment conegudes per “pozas”) que són d’accés lliure i gratuït, i un balneari privat, que també ofereix tractaments terapèutics amb fang. 

L'epidèmia de l’any 1888

La història local explica que l’any 1888 una epidèmia de verola va provocar una gran mortaldat entre la població d’Arnedillo. A banda de les mesures vacunadores, els seus habitants van recórrer al saber popular i van lluitar contra la plaga escampant fum de romaní per tots els racons del poble. Aquesta planta remeiera, que creix de manera natural i abundant pels turons muntanyosos i els penya-segats calcaris que hi ha al voltant del municipi, ha estat utilitzada des de temps immemorials per a desinfectar i purificar espais.

Per la seva banda, alguns veïns van decidir que també recorrerien a la fe: van posar una espelma a cada un dels set sants venerats al poble i van acordar que la darrera a apagar-se assenyalaria el sant a qui s’encomanarien. El designat per la sort va ser Sant Andreu, un dels anomenats “sants guaridors”, que va ser tret en processó per tal de suplicar la seva intervenció en l’erradicació de l’epidèmia.

La combinació entre tradició popular remeiera (espargir fum de romaní) i fe religiosa (treure Sant Andreu en processó) va funcionar i l’epidèmia va ser erradicada. Per rememorar aquells fets, els habitants d’Arnedillo repeteixen el ritual cada any amb una de les seves festes més emblemàtiques: la Processó del Fum.

La festa

La Processó del Fum se celebra cada any el darrer diumenge de novembre, pels volts de la diada de Sant Andreu (30 de novembre). La festa té lloc a finals de tardor, quan el fred ja truca a la porta i molts dels abundants arbres que hi ha a la ribera del riu (xops, freixes, tamarius) ja tenen les fulles grogues.

Els actes són organitzats per la Cofradía de San Andrés, una entitat que té el seu origen l’any 1553 com a associació d’ajuda en els enterraments i que en l’actualitat té per missió organitzar la festa.

La festa s’ha celebrat de forma ininterrompuda des del 1888 i l’any 2013 va ser declarada Fiesta de Interés Turístico Regional pel Govern de La Rioja.

La seqüència ritual

Els preparatius de la festa tenen lloc uns dies abans quan es van a cercar, pels turons que envolten el poble, les mates de les dues plantes que es faran servir en el ritu: el romaní i el “grojo”, una varietat de ginebre autòcton. Malgrat estar dins una zona protegida com a reserva de la biosfera per la UNESCO, la recollida d’aquestes plantes està autoritzada exclusivament per a fer la festa i, a la pràctica, serveix per fer una poda selectiva del terme (cada any es cullen en una zona diferent). 

La festa pròpiament dita comença dissabte a la tarda amb l’enlairament de tres coets que anuncien la baixada del sant des de la seva ermita a l’altra riba del riu Cidacos fins a l’església del centre del poble. La imatge de Sant Andreu, que és tot l’any en un retaule d’aquesta petita ermita barroca del segle XVIII, només surt una vegada l’any i es vesteix per a l’ocasió. A banda del retaule amb la imatge del sant, l’ermita alberga diversos quadres pintats, un dels quals és de sant Andreu. Al vespre, la confraria organitza un sopar i un ball.

L'acte central de la festa, la Processó del Fum, té lloc diumenge al migdia. Des de mig matí, els veïns dels carrers per on passarà la processó preparen unes petites fogueres davant les entrades de les seves cases. Fan una base amb sorra per a fer el foc i posen una planxa de ferro perquè el fum no malmeti les parets. Cap a les 10 es comencen a encendre els focs amb petites restes de fusta i petites branques de romaní.

La processó surt de l’església a dos quarts de 12 i fa un recorregut, en sentit antihorari- per diferents carrers del centre històric. La comitiva l’encapçala el portador de l’estendard de la confraria. El segueixen els portadors de la imatge del sant, que ha estat guarnida per a l’ocasió amb branques de romaní, i els confrares que duen ciris de cera encesos. Darrere seu, desfilen tots els veïns i visitants que volen participar en aquest singular ritu. 

Al pas de la processó, els veïns del poble van alimentant les fogueres amb més branques de romaní. Actualment, hi ha unes 18 fogueres però sembla que abans n’hi havia moltes més. Per a poder fer el fum, es mullen les branques de “grojo” amb aigua i es va picant la foguera on es va cremant el romaní. D’aquesta manera s’aconsegueix que de cada foguera en surti una gran columna de fum blanc molt espès que escampa l’olor del romaní per tot el poble.

Durant prop d’una hora, els estrets carrerons d’Arnedillo s’omplen d’un fum dens i molt aromàtic que ho impregna tot. En alguns trams del recorregut, el fum provoca dificultats per respirar i la visibilitat és gairebé nul·la. Hi ha qui busca una entrada d’una casa o un carrer adjacent per poder respirar un moment. Hi ha qui s’abraça amb qui té al costat i qui es tapa ulls, nas i boca amb un mocador. La sensació de caos es fa més intensa cap al tram final de la processó, on els carrers són més estrets i hi ha més concentració de fogueres. Tothom respira l’intens fum del romaní, amb l’alegria de seguir una tradició antiga i, al mateix temps, amb l’esperança que participar d'aquest ritu els ajudi a passar l’hivern sense malalties (sense constipats ni grips).

Un cop acabada la processó, la imatge torna a entrar a l’església i se celebra la missa solemne amb el temple ple de fum. Mentre dura la cerimònia dins l’església, a l’exterior és tradició que molts veïns es reuneixin al voltant de les restes de la seva foguera per coure-hi carn (panceta), xoriço (choricillos) i ous a la brasa (huevos asados). 

Acabada la missa la confraria celebra una subhasta de productes que la gent porta a benefici de la festa. S’hi poden trobar tota mena de productes de rebosteria (galetes, pastissos, magdalenes…) així com pomes i branquetes de romaní. 

Tot seguit, els membres de la confraria tornen a pujar la imatge del sant a l’ermita de Sant Andreu, on es canta una cançó de comiat al sant, que es desvesteix i es torna a situar al seu lloc dins l’altar principal, fins a l’any que ve. 

D’aquesta manera, rememorant un episodi destacat de la seva història, Arnedillo duu a terme anualment una purificació dels seus carrers en el marc d'una festivitat que cada any atrau centenars de visitants al municipi.