Maha Nawami (Dasain)

Molts pobles catalans celebren, per sant Cristòfor, un ritus de protecció que consisteix en la benedicció dels vehicles amb l'aigua sagrada que el sacerdot escampa per sobre els cotxes, motos i bicicletes que s'hi porten. A l'altra punta del món, i en un indret culturalment molt distant del nostre, el Nepal, també efectuen un ritus sobre els vehicles amb idèntics propòsits.

Els newars (els autòctons de la Vall de Katmandu) creuen que en tot vehicle, ja sigui motoritzat o bé amb rodes de fusta, hi ha una força locomotiva que assimilen a una divinitat: Bhairav. Aquesta divinitat és, segons ells, a l'interior dels vehicles i de tot allò que es mou, com els avions. Durant tot l'any, en les festes en què intervenen vehicles rodats de fusta (grans carros) sacrifiquen animals (pollastres, ànecs i búfals) perquè consideren que només amb el sacrifici d'un animal es pot saciar la set de mal que té el déu que habita en els vehicles i per tant, és l'únic ritus (juntament amb les ofrenes) que pot assegurar que el vehicle no sofrirà cap accident en el transcurs de la festa.

Ara bé, és en el marc del Dasain, la festa -dedicada a Durga- més important i popular de l'any tant per buddhistes com per hinduistes (una espècie de Festes de Nadal nepaleses que duren deu dies) quan el ritus esdevé festa popular i el fa tothom davant de casa seva. Es celebra el novè dia del Dasain, que sempre té lloc el setembre-octubre.

El ritus es fa enmig del carrer, davant la porta de cada casa, i davant la presència de tota la família: es realitzen ofrenes a tots els vehicles que disposa la família (cotxes, camions, motos...) que són engalanats per a l'ocasió amb flors. El ritus culmina amb el sacrifici d'un cabrit amb la sang del qual es ruixa el vehicle. Amb el capó obert i la roda de recanvi davant el cotxe, es decapita l'animal i s'escampa la seva sang per sobre el vehicle donant-hi tres voltes. Els que la maten, que no són sacerdots, ruixen amb sang el vehicle. També es guarneixen el motor i els comandaments amb ofrenes, llavors i flors de tot tipus. Els que són per allà, s'ho miren amb una normalitat impressionant: allò forma part de la seva vida quotidiana.

Els newars creuen que el sacrifici sacia la set d'accidents i sang del déu que habita el vehicle i s'obté, així, la protecció desitjada. Per ajudar a entendre aquest costum, cal dir que fins fa ben poc els newars no tenien carnisseries tal i com les entenem nosaltres. I que els sacrificis que fan en els temples religiosos en el marc de celebracions festives populars acomplien la funció que fan a casa nostra els escorxadors d'animals. Per això, aquest dia és un dels pocs dies de l'any en què la família s'uneix per matar ritualment un animal que menjaran en el marc d'un àpat comunitari

Les similituds entre la funció i objectius del ritus hinduista nepalès amb els del ritus de la benedicció dels vehicles de sant Cristòfor que fem a Catalunya, tot i ser formalment molt diferents, són evidents i alimenten la imaginació amb tot tipus d'hipòtesis. Per exemple, fan pensar que, si al Nepal aquest ritus és practicat per persones de religió hinduista, el nostre podria ser l'evolució d'una pràctica xamànica o politeísta semblant, sobretot si sabem que molts anys enrere, com documenta algun reconegut etnògraf català, a Catalunya el dia de sant Cristòfor la gent portava galls als temples...