#sant miquel

La festa major de Molins de Rei es celebra cada any pels volts del 29 de setembre, diada del patró de la vila. D'entre els centenars d'activitats programades destaca el Correcuita del Camell, el passeig d'una gran figura del bestiari festiu català que es dedica a empaitar a menuts i grans.

El barri d'Hostafrancs celebra, el diumenge més proper al 2 d'octubre, la seva festa major en honor al Sant Àngel Custodi, que va arribar al barri el 1857. La celebració, que s'estén al llarg de dos caps de setmana, acull una fira de magranes al costat de l'església del barri i el recuperat ball de rams.

Els lleidatans i lleidatanes celebren, cada any pels volts del 29 de setembre, un dels moments més importants de tot el seu calendari festiu, amb la Fira Agrària de Sant Miquel i les Festes de Tardor. Es tracta d'un conjunt d'activitats, originat al voltant d'una fira agrícola i ramadera, que marca l'arribada de la tardor.

Llíria és un bon exemple de com l'orografia influeix enormement en el calendari festiu d'una localitat. La lloma calcària de 217 metres d'altura que presideix la ciutat, coronada pel monestir de Sant Miquel, ha marcat des de sempre el tarannà dels llirians. Ja al segle XV, va ser un important centre de pelegrinatge, fet que va ser aprofitat per organitzar-hi una fira agrícola que, amb els anys, ha derivat en una gran festa de 15 dies de durada.

Cada dissabte de Santa Úrsula, els diables de Valls fan el seu Ball de Diables, una escenificació teatral de carrer que combina el correfoc, els versots crítics amb determinats personatges locals i l'espectacular baixada d'un àngel encordat des del terrat de l'ajuntament, que culmina aquesta singular representació popular.

El Ball de Diables de Reus, una colla de diables amb un model i idiosincràsia propi, posa en escena, quan ho consideren oportú, el Ball de Sant Miquel, una representació tradicional i popular sobre la lluita entre el Bé i el Mal, entre la religió cristiana i l'anterior, una lluita entre el sant i les forces de la Natura.