Benedicció pirata

Cada any el 10 de juliol, abans i després de l'ofici solemne que té lloc en honor a sant Cristòfor, un grup de pirates de Premià de Mar es dediquen a atracar, festivament, als conductors de vehicles que esperen el seu torn per a ser beneïts i a les autoritats que són per allà. És la seva particular benedicció pirata.

Premià de Mar celebra, cada any, la seva Festa Major en honor al patró d'aquesta vila marinera: sant Cristòfor. Des de l'any 1997 la Festa Major de Premià de Mar agafa un nou rumb, amb la programació d'un farcit d'actes que rememoren un episodi de la història local. Durant tres dies, la vila escenifica l'atac d'un grup de pirates ferotges que naveguen per les seves costes i la defensa aferrissada que, encapçalats per una dona, en fan els seus habitants.

I, és clar, un dels ritus centrals de la festa, l'ofici dedicat al sant i la posterior benedicció, també pateix l'atac i les malifetes dels pirates. És l'atracament pirata, un moment efímer de la festa major, però que és un dels millors exponents de l'esperit del què és aquesta festa popular.

Atracament pirata

Premià de Mar celebra, cada 10 de juliol a les dotze del migdia, un dels actes més emotius de la seva Festa Major: l'ofici en honor a Sant Cristòfol que té lloc a l'església de Sant Cristòfor, que aquest dia és plena de gom a gom. Es diu una missa cantada per la coral local que acaba amb el tradicional cant dels goigs.

En acabar-se l'ofici, una gran quantitat de cotxes, motos, bicicletes passen per davant l'església on un sacerdot els dóna la tradicional benedicció amb aigua sagrada, el clauer commemoratiu de la diada i el brot d'espígol que recorda a tothom que Sant Cristòfol és patró dels conductors.

Mentre els conductors fan cua en un carrer paral·lel a l'entrada de l'església, un grup de pirates els aborda demanant-los un impost revolucionari. Espasa en mà, i amb un aire desenfadat i festiu, els obliguen a contribuir amb la causa. Si els conductors no paguen l'impost, els pirates els impedeixen al pas cap a la benedicció. Amb aquest peatge festiu, els pirates de Premià fan la seva particular benedicció als conductors i reclamen el seu protagonisme a la festa.

L'atracament pirata s'inicia tot just acaba l'ofici, quan un grup de pirates es posen davant l'església amb actitud desafiant i amenacen amb sabotejar l'acte. Fins i tot intenten raptar al sacerdot i algun dels seus ajudants per tal d'impedir-los que l'efectuïn la benedicció dels vehicles. Els sacerdots que sovint no entenen el to ni l'interès real dels pirates, es posen seriosos i se senten ofesos.

El pirates continuen les bromes després de la benedicció dels vehicles, quan els gegants Tòfol i Ciseta ballen al mig de la plaça de l'Ajuntament el seu ball més solemne davant el ple de l'Ajuntament. Els pirates també amenacen a les autoritats polítiques, amb qui realitzen tot tipus de bromes i jocs.

Els peatges festius

La imposició de peatges festius, el costum de fer pagar un impost per accedir a un indret o per sortir-ne en dies de festa, és una pràctica comuna en diverses cultures d'arreu del món.

Antigament, a Catalunya havia estat habitual entre els nens i nenes establir, els dies de determinades festes i mitjançant una corda de punta a punta del carrer, un impost festiu que els vianants o conductors havien de pagar si volien que els nens aixequessin aquesta barrera.

Aquesta pràctica està vinculada directament amb les celebracions que tenen per esperit la subversió festiva, i momentània, de l'ordre establert.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé