Festes de Sant Roc

Burjassot i la tradició coetera

Burjassot és una ciutat de l'Horta de València amb una dilatadíssima tradició coetera. Se la considera, juntament amb Godella, Paterna, Moncada i Bétera, una de les ciutats bressol de la «cultura traca», la cultura tradicional que gira al voltant de l'ús de la pólvora amb finalitats festives, atès que d'aquestes poblacions han sortit alguns dels millors mestres traquers valencians.

Avui la tradició coetera segueix ben viva a Burjassot i té la seva màxima expressió pública en les festes patronals en honor de sant Roc, que cada any se celebren durant la setmana del 16 d'agost. Els dies anteriors al 16 d'agost hi ha demostracions de cordà a l'estil tradicional, una mascletà i una coetà infantil, una cordà amb caixes dins un «coetòdrom» i la primera part de la seqüència ritual: la Baixà, el trasllat de la imatge del sant des de l'ermita de Sant Roc, la seva llar habitual, fins a l'església de Sant Miquel, on dormirà temporalment mentre durin les festes. Des d'aquí la imatge del sant sortirà cada dia en processó per visitar els barris de la ciutat, en el que es coneix com a «trasllats». Durant tots aquests dies es desenvolupen els actes culturals, musicals, esportius i religiosos de les festes patronals de Burjassot.

La Pujà de Sant Roc

El dia més destacat de la festa és el 16 d'agost, quan es realitza la Pujà de Sant Roc, la processó de retorn de la imatge a l'ermita de Sant Roc, que clourà formalment les festes. La Pujà s'acompanya en tot moment amb l'encesa de coets sortidors i té dos moments àlgids: la Rodà al Sant i la posterior Entraeta dins l'ermita de Sant Roc, on restarà fins a les festes següents.

La Pujà de Sant Roc comença després de sopar, quan els coeters que participaran en el ritu es concentren davant l'església de Sant Miquel ben armats amb els seus barrets, les seves tenalles -uns instruments de fusta amb els quals disparen els coets- i les caixes de fusta on guarden tot el material pirotècnic. Els coeters es posen en fila índia, en dues fileres, a banda i banda del carrer, precedint el grup de clavaris -els organitzadors de la festa de l'any en curs-, que porten la imatge de sant Roc a pes. Durant tot el trajecte els coeters van engegant, un darrere l'altre, centenars de coets sortidors. Del que es tracta és que hi hagi foc continu durant tota l'estona que dura el recorregut per tornar la imatge del sant a l'ermita de Sant Roc.

A mig camí, quan la processó de foc arriba a la plaça de l'Ajuntament es realitza la Rodà de Sant Roc, un dels actes més multitudinàriament seguits de la festa. Els portadors de la imatge s'aturen al bell mig de la plaça, que és plena a vessar. Una vegada quiets, comença a sonar la música, interpretada en directe per una banda. Aleshores els coeters formen dos cercles al voltant de la imatge i els seus portadors, i van engegant diferents coets de luxe amb efectes sortidors i aeris. El primer cercle -més a prop de la imatge- dóna voltes en sentit contrari a les agulles del rellotge, mentre que un altre cercle -més gran i allunyat- els circumval·la en el sentit horari. D'aquesta manera els portadors queden «beneïts» pel foc. Quan acaba el moviment giratori dels coeters, la Rodà es complementa amb diverses cortines de foc al voltant seu, amb l'encesa de diferents estructures fixes -rodes de foc i lletres al·legòriques-, així com un petit castell de focs a l'estil tradicional amb abundants efectes aeris.

La Rodà de Sant Roc de Burjassot és un dels millors exponents d'aquesta modalitat d'acte present en moltes altres festes valencianes i en què el foc xiulador i els rabiosos rajos d'espurnes dels coets són utilitzats per homenatjar -envoltant de forma circular- la imatge d'una divinitat en el marc d'una professó religiosa.

Acabada la Rodà, la comitiva segueix engegant coets i acompanyant la imatge del sant en la segona part del seu trajecte fins a la destinació final. En algunes cases els coeters s'aturen a beure i menjar pastes i els ho agraeixen oferint més coets. En arribar a la rampa d'accés a l'ermita de Sant Roc, els participants preparen l'Entraeta del sant: se situen en dues fileres, fent un passadís, i engeguen tots alhora -aquesta vegada amb les mans, sense tenalles- uns coets sortidors especials, sense pauses i d'una durada i intensitat majors. Els portadors travessen aleshores l'impressionant arc d'espurnes i, d'aquesta manera, la imatge queda beneïda amb el foc abans d'entrar-la definitivament dins l'església.

Aquest és un dels moments més emotius d'aquesta festa, un instant íntim, amb menys públic, i que dóna pas al castell de foc que clou una intensa setmana de celebracions.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé