Festa de Sant Medir

Els orígens de la festa

Pels voltants de 1830 Josep Vidal i Granés, un forner santcugatenc que vivia al carrer Gran de Gràcia, es trobava greument malalt i va prometre que si es guaria aniria a donar les gràcies cada any muntat a cavall a l'ermita del seu patró Sant Medir, a l'altra banda de la Rabassada. Per fer pública la seva promesa va sortit al carrer el mateix dia de sant Medir, el 3 de març, tocant un timbal i un sac de gemecs. Poc temps després, es va trobar molt millor i els anys següents, acompanyat d'un bon nombre de familiars i veïns engrescats i riallers, va complir la seva paraula. Així va sorgir la primera 'colla'.

Entre els graciencs i també a altres barris de Barcelona es van començar a organitzar colles per fer el romiatge anual fins que l'acte es va convertir en una tradició que ha arribat fins els nostres dies. L'any 1956 la Colla el Club Ciclista va anar a l'ermita amb bicicletes guarnides; la bandera de la colla era portada per l'acompanyant a una bici.

La festa avui

Cada 3 març la vila de Gràcia es desperta amb trons, gralles, romeus, cavalls i caramels. De bon matí les colles de romeus surten pels carrers de la vila de Gràcia amb llurs cavalls i cavalleries, cadascuna des de la seva seu social, per emular aquell primer romiatge del pastisser gracienc. Les colles van a cercar la bandera a casa del banderer i després fan un recorregut pels carrers de la vila, que són tancats al trànsit motoritzat. Escolars, botiguers i tots els que aquell dia són al barri s'aturen per veure la caòtica desfilada.

Durant bona part del matí les colles es dediquen a repartir dolços, sobretot caramels, entre la gent que els recull entusiasmada. Després comença el romiatge dels representants de les colles fins a l'ermita del sant, que hi duen el seu penó representatiu. El vehicle amb el que es va a l'ermita es guarneix amb tot tipus d'elements (flors, cintes de colors, senyeres).

Un dels ritus més destacats del dia és la instal·lació, per part dels representants polítics de Barcelona i Sant Cugat, de la cinta al penó, que certifica l'assistència de la colla a l'ermita.

Durant tot el matí hi ha una petita fira als voltants de l'ermita amb paradetes que venen records de l'Aplec, en forma de faves i altres elements. Tot aquell romeu que va a l'ermita el 3 de març certifica la seva assistència comprant una fava amb un tros de bandera catalana, que es penja a la solapa de la jaqueta. Quantes més faves hi ha, més vegades aquella persona ha fet el romiatge.

Al vespre, el carrer Gran de Gràcia aculla la tornada simbòlica de les colles al barri. El carrer és l'escenari d'una de les pluges de caramels més impressionants que es poden gaudir en tot el país. Milers de persones envaeixen els carrers per veure la dolça desfilada de les més de 28 colles de genets sobre llurs cavalls, o de tartanes tirades per ases o mulats.

Durant la cercavila nocturna a Gràcia, els assistents llancen caramels a una imatge del sant que va protegida dins un embolcall de plàstic fort, en un acte que barreja i combina, confonent-les, la devoció religiosa -se li llancen caramels en senyal de benedicció- i el menyspreu -els assistents llancen els caramels amb força, a mena de dolç apedregament.