Festa major de Sant Pau

La festa major d'hivern de Sant Pere de Ribes dura cinc dies i es celebra pels volts del 25 de gener, diada de Sant Pau, copatró del poble. La festa és quasi tant o més intensa que la festa major de Sant Pere, a l'estiu. Les celebracions comencen el cap de setmana anterior al 25 de gener, amb actes per a tots els gustos, d'entre els que destaquen la presentació del cartell de la festa, el pregó, el correfoc inaugural i el ball de festa major.

El gruix de les celebracions de la festa major d'hivern té lloc els dies 24 i 25 de gener, vigília de la festa i diada de Sant Pau respectivament. La vigília, a partir de la 1 del migdia es fa la ja tradicional Baixada de Grallers pel carrer del Pi i la disparada de morterets, la traca i el repic de campanes. Tot seguit es fa la Cercavila dels balls populars infantils pels carrers del poble. Durant el migdia i la tarda els balls populars surten pels carrers i les masies del poble per escampar la festa. A la nit, ball de revetlla.

La pujada a l'ermita de Sant Pau

El 25 de gener és dia de festa local i a quarts de vuit comença la cercavila matinal amb els balls populars i els grallers, i un esmorzar que serveix per agafar forces pel plat fort de la festa: l'Anada a Sant Pau. Es tracta d'una cercavila festiva amb els representants de totes les entitats culturals de la vila que acaba a l'ermita de Sant Pau, situada dalt d'un turó, al nord, a les afores del poble. L'anada a l'ermita és un acte únic, emotiu, que es desenvolupa per entre camins rodejats de vinyes, uns camins de sorra que darrerament estan essent amenaçats per un urbanisme descontrolat que, si ningú no hi posa remei, acabarà engolint en pocs anys l'ermita dins el conjunt urbà de la població.

A l'ermita es celebra un ofici que té la particularitat que s'hi canta la 'Missa del Papa Joan XIII' i es clou amb el cant dels goigs i la veneració de la imatge de Sant Pau. Acabada la missa hi ha enlairament de pilars castellers, disparada de morterets i la tradicionals Baixada de Sant Pau, aquesta vegada amb foc, que s'acabarà a la plaça de la vila amb l'actuació dels diferents integrants dels Balls Populars de Sant Pere de Ribes.

Un seguici exemplar

Tant en l'anada com en la baixada a l'ermita, així com l'actuació final a la plaça major, hi participa un dels seguicis festius més complerts que hi ha al país. Hi intervenen les colles de diables de Sant Pere de Ribes (Ball de Diables de Ribes i Ball de Diables Mitjans i Diables Petits), els dracs de Ribes (el Drac de Tres Caps i el Drac petit), els Gegants i Capgrossos i el conjunt de Balls Populars (Ball de Bastons, Ball de Pastorets, Cascavells, Cercolets, Gitanes del Penedès, Panderetes, Panderos, etc), tots acompanyats per diferents colles de grallers i sacs de gemecs. Sovint es diu que Ribes és territori bastoner, doncs l'afició al ball de bastons és tant gran que alguns anys (1993, 1998) han arribat a sortir fins a 18 colles.

En aquesta localitat la vitalitat d'aquests balls és excepcional i compta amb la participació entusiasta de les entitats del poble. Durant aquests dos dies, de qualsevol racó en poden sortir petits dimonis i els colors blau i grana, de les vetes dels balls populars, és omnipresent.

Altres activitats

Els actes de la festa comencen el cap de setmana abans del dia del patró. El dissabte abans de la festa major, hi ha el pregó que dóna inici a la festa major, i el correfoc. I el diumenge (i des del 2003) té lloc el cercavila infantil, una pujada i baixada a l'ermita que efectuen tots els balls populars formats per nens i nenes de fins a sisè de primària.

La festa té continuitat fins el cap de setmana posterior el 25 de gener amb la Cursa Popular (des de 1975), la trobada de gegants, dracs i capgrossos, i altres actes, com les obres de teatre, els concerts, entre d'altres.

El sabre

Un dels elements gastronòmics més característic de la festa de Sant Pau és el sabre, un brioix ensucrat perfumat amb matafaluga que s'elabora a les pastisseries i forns del poble i que representa l'espasa de Sant Pau. El sabre es pot comprar dalt l'ermita i es menja tant com a postres com a berenar.