Bandera de Catalunya

Bellcaire d'Empordà retorna cada Setmana Santa al segle XIII amb la representació de l'obra teatral "Bandera de Catalunya: la fi del comtat d'Empúries", d'Esteve Albert, en què s'hi impliquen un centenar d'actors que representen una onzena de quadres plàstics.

L'obra, representada des de 1979, recrea la lluita del comte d'Empúries contra Jaume II, rei de la corona catalanoaragonesa -de la qual no en formava part-, té lloc cada Divendres i Dissabte Sant a les 10 de la nit. Així mateix, durant els dos dies, també s'organitza un mercat medieval al voltant del castell-palau de Bellcaire, amb demostracions d'oficis en directe.

L'obra, que originàriament constava de catorze quadres i que actualment s'ha reduït a onze per agilitzar-ne la durada, repassa els preparatius del rei En Jaume per conquerir Mallorca, les gestes dels croats empordanesos a les Balears, els enfrontaments entre el comte d'Empúries Ponç V i el rei Jaume II -qui, al seu torn feu construir el veí castell de Torroella i el d'Albons-, el miracle de les mosques de Sant Narcís -que només atacaven els soldats francesos-, l'assassinat de l'hereu del comte d'Empúries... L'obra es clou amb un seguit de danses medievals i el repàs de les cròniques de Muntaner.

Orígens

L'origen de la representació cal buscar-lo a finals dels anys 70, quan una colla de jovent de la vila, aficionada al teatre, va veure com es queda sense l'única sala de què disposa per realitzar representacions teatrals. Va ser llavors quan se'ls va ocórrer que podrien representar alguna obra a l'aire lliure, aprofitant l'incomparable marc que els oferia el castell-palau de Bellcaire. Es van posar en contacte amb el maresmenc Esteve Albert, que feia estada a l'Empordà, perquè els escrigués l'obra, amb tant d'èxit que, actualment, bona part dels actors i actrius ja són els descendents d'aquella colla de bellcairencs aficionats a les arts escèniques.

L'autor

Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995), des de ben jove es mogué en els cercles de Josep Maria Batista i Roca i de Pompeu Fabra. Durant la Guerra Civil espanyola, va esdevenir un home clau d'Estat Català i, a més d'haver acompanyat un autobús de religiosos fins la frontera, va ajudar a passar molta gent cap a Andorra des de la Vallferrera. La fi de la guerra el va trobar en funcions de comissari de policia a Calella. Empresonat, va conèixer durant deu mesos el presidi d'Ondarreta. Quan en va sortir, va ingressar al clandestí Front Nacional de Catalunya i es va dedicar a transmetre informació a Perpinyà per camins de muntanya i a Londres amb una emissora clandestina des del carrer Pelai de Barcelona.

Finalment, es va establir a Andorra, on va descarregar la seva vitalitat amb el Pessebre Vivent d'Engordany i d'altres noves activitats: a la Seu amb El retaule de Sant Ermengol (1957/58), a Sant Martí de Canigó, a Castelló d'Empúries, al Parc Güell, a Elna... És per això que Albert Manent es referia a ell com 'un il·luminat que feia bitlles'.