Romeria de la Santa Faç

La llegenda

La devoció dels alacantins per la Santa Faç es remunta, segons explica la llegenda, al 17 de març de 1489. Aquell any, el Pare Mena va portar de Roma, com a relíquia, un llençol fi amb la cara de Crist pintada que li havia regalat un cardenal. El mossèn la va dipositar en el fons d'un cofre, a la parròquia de Sant Joan junt amb altres objectes de culte. Cada vegada que el cofre s'obria, la imatge es trobava en la part superior i no a baix de tot, on sempre es guardava.

Eren temps d'una terrible sequera i els veïns, assabentats del prodigi, van demanar que es tragués el llenç en processó, com a pregària per demanar pluja. Diuen que durant el camí, el sacerdot que portava la tela va notar que rostre pintat plorava per l'ull dret. Després del succés es va decidir beneir la relíquia i el dia de l'acte tres imatges de la Santa Faç, sortint del llenç van il·luminar el cel mentre començava a ploure.

Des d'aquells anys, la relíquia es guarda en un turó proper a la ciutat anomenat popularment el Llogaret. En els moments de solemnitat es posa a les portes de la ciutat, com a símbol protector. Amb el temps, la festivitat de la Santa Faç s'ha fet quasi irrenunciable per a la majoria dels alacantins, i durant les setmanes anterior i posterior a la data, milers de pelegrins s'apropen al lloc on es guarda el llenç.

La romeria

El dia de la Pelegrina és un gran esdeveniment a la ciutat i aplega prop de 200.000 persones. Hi participen nombroses personalitats, des de membres del Govern, representants sindicals i polítics de tot signe, fins a organitzacions festives, esportives, artístiques i veïnals.

Ben d'hora al matí, la multitud es congrega a Sant Nicolau, on es reparteixen milers de canyes coronades amb un ram de romaní. La majoria dels assistents vesteixen roba esportiva i fan camí portant cistelles o carmanyoles amb viandes cuinades. Quan s'arriba al Llogaret es treu el llenç i es fa una missa solemne que obre una jornada de festa i germanor al camp circumdant del monestir.

Primer es fa un immens pic-nic on no falten les faves crues o en truita, el conill amb tomàquet, el vi i altres aliments típics de la Pasqua alacantina. Després, els participants aprofiten per passejar per la Fira, on centenars de parades ofereixen els productes tradicionals d'aquestes terres. Quan el dia acaba, la gent pren tranquil·lament el camí de tornada a peu o, si no queden forces, en uns dels nombrosos autobusos que es disposen per l'ocasió.