Cançoner de la Saint-Jean

La Sant Joan d'estiu a inspirat sovint als poetes. És tradició arreu del país català de celebrar aquesta festa de la tornada de l'estiu amb cançons, alegres celebracions, caminades a les fonts... El dia abans, després dels focs d'alegria, que brillen gran part de la nit fins als cims de les muntanyes més altes, hi ha serenates als carrers antics, sota les finestres d'algun amic o alguna bella dona. Aleshores, quan es fa el dia, anem al bosc en grup a collir el que anomenem la bona ventura, rams de flors rústiques i fulles de castanyer que fixem a la porta d'una casa coneguda o que ens emportem a casa per evitar els encanteris.... Excepte rares excepcions, no queden sino fragments -generalment els primers versos- de les nombroses cançons que aquesta festa ha generat. N'hem recollit dues que han arribat a nosaltres sense haver patit massa pel camí. Aquestes dues peces ens les va cantar i dictar a Céret un llenyataire anomenat Jacques Viu, un dels vells catalans del Rosselló la memòria del qual s'ha conservat fidel al passat. No creiem que s'hagin publicat encara, almenys en el seu text complet.