Els glosats de tristor. Una forma primordial de la poesia elegíaca

Els glosats de tristor, o cançons de mort, són planys en vers d'una llargada considerable que expressen el dol per la mort de persones estimades. D'origen precristià, van aparèixer com a mitjà màgic per actuar sobre els difunts i facilitar-los l'assoliment del lloc definitiu de residència. Compostos per poetes orals, obeint l'encàrrec de la familia, d'amics o , en el cas de fadrines i fadrins que festejaven o del promès o la promesa, eren cantats ritualment, dies després del traspàs, davant la casa del difunt, en un acte presidit pels familiars més pròxims, en presència de la comunitat, prèviament convocada, una gran càrrega emocional i una qualitat comparable a les millors balades populars. En aquest llibre, Antoni Serrà Campins, catedràtic de la Universitat de Girona, estudia el gènere i edita i anota 32 textos mallorquins i menorquins d'una gran intensitat dramàtica. També inventaria 187 textos llargs i 189 estrofes soltes, que ha localitzat en manuscrits, plecs solts i reculls folklòrics dels segles XIX i XX.