Ganeix Txaturti

Mumbai és una de les metròpolis més grans del món. Situada a la costa oest de l'Índia, és la capital de l'Estat de Maharastra i es calcula que hi viuen 20 milions de persones, el 80 % de les quals són hinduistes.

Cada any a finals d'agost/principis de setembre, en plena temporada de pluges, la ciutat experimenta una transformació radical: s'hi celebra el Ganexi Txaturti, una festa popular que té per protagonista un déu amb cap d'elefant. Ganeix és un dels déus més coneguts del panteó hinduista. Té més de mil noms, és la divinitat que remou obstacles, el patró de les arts i les ciències i el déu de la saviesa i el coneixement.

Es tracta d'una festa que es celebra en tota l'Índia hinduista però que a Mumbai té lloc en l'àmbit familiar i també a nivell comunitari, celebrada per associacions de tot tipus (veïnals, polítiques, esportives, etc).

La seqüència ritual de la festa

La festa dura 10 dies, des del 4 al 14è dia (lluna plena) del mes del Bhaadrapada segons el calendari hindú (agost/setembre segons el calendari gregorià).

Construcció de la imatge de Ganeix

La festa comença setmanes abans amb l'encàrrec d'elaboració d'una imatge de Ganeix que cada família o associació fa a un escultor. Es calcula que a Mumbai hi ha, censats, entre 200 i 450 karkans. El karkan és un obrador efímer (es construeix per a l'ocasió al mig del carrer) on un o més artistes constructors elaboren les estàtues de Ganeix. Es munten amb estructures fràgils de bambú i estan ben protegits amb plàstics de la pluja monzònica. Hi ha tallers d'artistes petits, de barri, de carrer, que fan moltes imatges de petit format però també hi ha obradors d'artistes reconeguts, que fan estàtues de grans dimensions, amb personalitat i disseny propis.

Tradicionalment la imatge de Ganeix, anomenada popularment ganpati murti (literalment 'estàtua de Ganapati' -un altre dels noms de Ganeix), s'elabora amb argila, tot i que els constructors d'imatges més grans utilitzen també el guix i la fibra de vidre, que permeten treballar en sèrie a través de motllos. D'estàtues de Ganeix n'hi ha de totes formes, colors i mides, des de petites imatges de menys d'un pam fins a colossals figures de fins a set metres d'alçada. Les estàtues es pinten i decoren artísticament amb tot tipus d'ornaments, incloses joies i peces d'or personals provinents de la família.

Cercavila de benvinguda

El primer dia de la festa, quan la imatge ja està acabada, diversos membres de la família o associació que l'ha encarregada van a l'obrador a buscar-la. Des d'allà, en animada cercavila, es dirigeixen fins a la casa o la seu social de l'entitat, que per a la festa es converteix en un pandal, un santuari temporal. Aquest dia, milers de cercaviles de benvinguda tenen lloc simultàniament pels carrers de Mumbai, un fet que col·lapsa el ja de per si caòtic trànsit de la ciutat. Al crit de 'Ganpati Bappa... Moorya!' grups de persones circulen amunt i avall, del taller fins a casa seva, cantant, llançant pols de colors a l'aire i amb l'acompanyament de grups de percussió tasha i dhool que interpreten ritmes trepidants, molt coneguts per tothom.

Una vegada a l'interior de la casa o al seu pandal comunitari, la imatge de Ganeix és rebuda amb una cerimònia de benvinguda especial, que serveix per consagrar-la.

Culte a Ganeix i visita als pandals

Durant la resta de dies que dura la festa, es ret culte a Ganeix. A l'interior de les cases l'estàtua del déu elefant ocupa un lloc especial i diàriament se li fan pujes, unes complexes cerimònies que inclouen cançons, encens i ofrenes, bàsicament flors, llavors i aliments que es compren en els bulliciosos mercats que aquests dies proliferen per la ciutat.

Per espai de deu dies, els habitants de Mumbai, una vegada acabada la jornada laboral, van de pandal en pandal a visitar ganpatis, per obtenir darxan (la mirada benefactora del déu) i prasad (menjar beneït). Recorren Mumbai amunt i avall per anar a veure les diferents estàtues que hi ha en determinats llocs de la ciutat: admiren la feina dels artistes i fan culte a la imatge. La majoria de les persones formulen un desig davant la imatge de Ganeix, un déu famós per fer satisfer tots els desitjos que se li demanen. S'encén encens i es fa ofrena de flors, menjar i diners.

Hi ha pandals molt elaborats, amb música ambiental, una escenografia potent, veu en off i grans lluminàries al carrer que n'indiquen la localització. D'entre els més famosos hi ha el de Lalbaug, que cada any és visitat per més de 1 milió de persones i que recull una ingent quantitat de diners que serveixen per fer inversions al barri on està situat. També hi ha pandals amb contingut social, crítics, que utilitzen l'altaveu del costum de visitar ganpatis per donar a conèixer situacions injustes que plasmen en la mateixa composició de la capella on situen el seu Ganeix.

Gastronomia de la festa

Durant aquests deu dies es mengen modaks una espècie de dolços amb diferents gustos (llet, maduixa, etc) i de mides diferents (des de molt petits a gegantescos) que es compren a les pastisseries especialitzades però que tradicionalment es fan a l'interior de cada casa.

Visarjan o immersió de les imatges al mar

L'últim acte de la seqüència ritual és el visarjan o immersió dins l'aigua de la estàtua de Ganeix. Cada família o associació celebra de nou una alegre i excitada cercavila d'acomiadament del déu elefant pels carrers i amb destí a les platges i llacs de Mumbai. Grups de percussió, petards i pols de tots colors llançats a l'aire i el tradicional crit de 'Ganpati Bappa... Moorya!' ocupen de nou els carrers en una de les desfilades festives més impressionants i multitudinàries que viu la ciutat durant tot l'any. Una vegada arribats a la riba del mar, l'estàtua es deposita cerimonialment dins l'aigua mentre se li canta una cançó de comiat. Les figures no es llancen al mar sino que s'hi dipositen, en un gest que pretén que la imatge del déu es dissolgui amb l'aigua. La immersió d'imatges religioses al mar és una constant en la religió hinduista i també es practica en d'altres festes.

Tradicionalment el visarjan es feia el darrer (onzè) dia de la festa, la nit de lluna plena, però com que l'acumulació de tanta gent provocava la saturació dels espais, i per tal d'escalonar l'anada al mar, ara cada família o associació escull el dia que farà el seu visarjan. Així, en l'actualitat, de visarjans se'n fan pràcticament cada un dels dies que dura la festa.

Les efígies de Ganeix més grans de la ciutat s'acomiaden el darrer dia a la platja de Txoupati, al bell mig del centre històric. Centenars d'imatges de fins a set metres són passejades pels carrers acompanyades per milers de persones que, sovint habillades amb el vestit tradicional maharati i el barret topi, canten i ballen al seu costat. Totes les efígies gegantines conflueixen en aquesta platja on, ja ben entrada la nit, són submergides dins el mar, a l'espera que Ganeix i el seu meravellós món, tornin l'any que ve per les mateixes dates.