Gibosa decreixent 
#falles
Articles
Capdepera ha recuperat un ancestral costum vinculat a les festes del solstici d'hivern: l'Alei Alei. La festa consisteix en encendre i fer córrer unes torxes anomenades "faies" que s'elaboren dies abans de Nadal amb una herba molt abundant a Mallorca, el càrritx, mentre es canta una enigmàtica cançó popular.
Tot i que sovint s'identifica les Falles amb la ciutat de València, són més de 90 les poblacions d'arreu del País Valencià que també planten i cremen aquests monumentals ninots satírics. Torrent, Alzira, Sagunt, Sueca, Cullera, Dènia, Borriana, Xàtiva, Paterna, entre moltes d'altres, també celebren aquesta festa.
Aquests dies la ciutat de València i moltes altres poblacions del País Valencià celebren la seva festa més important, un conjunt d'actes que es preparen des de fa un any i que tenen en la setmana del 15 al 19 de març, l'anomenada Setmana Fallera, el seu màxim clímax i intensitat.
Igual que altres poblacions del País Valencià, la localitat de Xàtiva celebra, pels volts de Sant Josep, la Setmana Fallera. Una setmana de passacarrers i desfilades, de foc i petards, de música i àpats copiosos i, sobretot, uns dies plens d'emocions compartides.
Des que els monuments fallers són plantats, Benicarló s'aixeca cada dia amb l'esclat eixordador de les despertades que fan les comissions falleres de la ciutat. Traques i trons, juntament amb la música de dolçaina o de xaranga recorden, als que encara dormen, que la ciutat és en plena festa de les falles.
La de Benicarló és la festa de les falles que més al nord del País Valencià se celebra. Durant més de deu dies les escultures de la burla, els monuments fallers, són l'epicentre de mascletàs, despertàs, ofrenes de flors i altres actes que configuren una festa jove, nascuda l'any 1973, però que ja és un del referents en el calendari festiu local.
Cada any a finals d'agost/principis de setembre, la ciutat de Mumbai celebra una de les festes populars més multitudinàries del món: el Ganeix Txaturti. Les celebracions duren deu dies i acaben amb les tradicionals immersions al mar de les imatges -de totes mides i formes- de Ganeix, el popular déu hindú amb rostre d'elefant.
Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.
Festa Major i Baixada de Falles
Erill la Vall, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)
Cap de setmana més proper al 10 de juliol
Coincidint amb la festa major de sant Cristòfor, i juntament amb la benedicció dels automòbils i els actes propis de la festa major d'Erill la Vall, joves vinguts d'arreu del país celebren l'ancestral ritus de foc de la baixada de falles.
La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.
Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Cada 17 de juny la Pobla de Segur renova la seva devoció envers la Mare de Déu de Ribera, patrona de la vila, a qui lloen oferint-li flors i realitzant una baixada de falles. La festa se celebra des de mitjans segle XX, quan la vila era el centre econòmic i turístic d'aquesta zona dels Pirineus lleidatans.
La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu Català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.
En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.
La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.
Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.
Una de les característiques distintives de la Nit de Reis de Taradell són les atxes de barballó que els taradellencs encenen per tal de guiar als Reis d'Orient fins al seu poble. El foc i el fum d'aquestes grans torxes contribueixen a crear un ambient màgic per a rebre els Reis.
A Xixona, com en d'altres poblacions del País Valencià, la nit de Nadal és nit de foc. Els xiquets i xiquetes acompleixen a fosqueta nit una tradició ancestral: van per els carrers amb unes torxes anomenades "aixames" que fan rodar enceses mentre demanen, casa per casa, les estrenes.
Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l'Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom.
Cada 24 de desembre al vespre, els xiquets i xiquetes de Relleu van per els carrers amb unes torxes d'espart anomenades "aixames". Primer passen per les cases demanant les estrenes i cantant cançons nadalenques i al final, a la plaça major, encenen les torxes que fan rodar perquè no s'apaguin.
Festes dels barris o del Pa Beneït
El Vendrell (el Baix Penedès)
primer dissabte de juliol i setmana següent
Aquesta celebració, que té lloc consecutivament als diferents barris de la ciutat durant una setmana, té per protagonistes a les parelles de joves ben guarnides que porten coques a beneir, la crema de diverses falles satíriques al·lusives a l'actualitat de cada barri i els sopars de veïns que ocupen els carrers per menjar junts.
La vetlla de sant Joan, el dia 23 de juny, el poble de Les celebra una festa ben particular al voltant del foc, i que és el punt de partida de les seves festes patronals de Sant Joan, cremant un tronc d'avet d'uns 10 metres d'alçada que s'anomena Haro.
La festa de sant Antoni de Manacor és la festa més sentida i estimada pels habitants d'aquesta vila i una de les més populars de Mallorca. Tres dies de celebracions al voltant dels foguerons artísticament decorats, les beneïdes amb les carrosses engalanades, les glosses picants i el seguici de dimonis que acompanya sant Antoni.
La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Cada 23 de juny els joves d'Isil duen a terme una de les baixades de falles més especials de les que es fan al Pirineu català. Un ritus amb foc que té la finalitat d'ajudar i propiciar, en la mesura més humana possible, la fecunditat i la regeneració de la vida natural en tots els aspectes.