El patí català

El patí català o patí a vela és una singular embarcació de vela lleugera única al món, nascuda a finals del segle XIX i principis del XX a les platges del litoral barceloní i admirada arreu perquè proporciona als navegants una gran sensació de llibertat i un contacte directe i intens amb el mar.

El patí a vela

Conegut popularment com a 'patí català' perquè es va inventar a Catalunya, el patí a vela és una embarcació d'uns cinc metres i mig de llargada, amb dos bucs o flotadors units entre si per unes bancades independents que fan de coberta. Fins no fa gaire, estaven fets completament amb fusta, tot i que en l'actualitat es comencen a fabricar els primers models híbrids de fusta i fibra. Duu d'un sol pal aparellat amb una vela triangular, però la seva principal característica és que no disposa d'orsa ni timó, una particularitat que converteix el patí en un model d'embarcació fora del comú i que en condiciona totalment la navegació.

La navegació amb patí a vela es fa en base al pes i la perícia del tripulant, que ha d'anar-se desplaçant per la coberta del patí per tal de guiar l'embarcació. Els patinaires han de saber interpretar la direcció del vent, estar atents als seus canvis i, a partir d'això, prendre decisions ràpides en poc temps. Per dominar el patí cal molta intuïció, perquè, com diuen els més vells, 'és un barco que no es deixa manar, s'ha de convèncer'. Aquest sistema únic de navegació -transmès de generació en generació per tradició oral (el primer llibre tècnic és dels anys setanta)- genera admiració arreu del món i molts el comparen amb la sensació de cavalcar un cavall damunt el mar. El patí proporciona als navegants una gran sensació de llibertat, un contacte directe amb el mar que els apropa a l'essència de la navegació. Potser per això, el símbol del patí català és un animal barreja de dofí i peix espasa, dos peixos de mar endins, juganers i saltadors.

L'origen popular d'aquesta singular embarcació

L'origen del patí a vela cal buscar-lo a finals del segle XIX i principis del XX a les platges del litoral barceloní. Per tal de salvar les aigües brutes que hi havia a primera línia de mar i poder anar a les plataformes de mar endins per pescar o banyar-se, s'havien ideat unes senzilles embarcacions, ja anomenades patins, fetes a partir de dos flotadors units per uns bancals.

Aquests senzills ginys d'origen popular fets per moure's per la costa, ja documentats a finals del segle XIX, eren comuns a molts països europeus i també eren utilitzats pels pescadors i mariners per transportar xarxes o les cordes per amarrar els vaixells. Els patins anaven a rems o amb pales fins que, pels volts del 1920, algú va tenir la idea de posar una vela lleugera a aquestes embarcacions, inventant, així, el patí a vela.

La primera notícia documentada d'un navegant amb patí a vela és del 1927-29 del Club Natació Barcelona. Durant aquests primers anys, els constructors van anar millorant les prestacions i les característiques del patí, que després eren posades a prova en el marc de regates populars, la primera de les quals es va celebrar a Arenys de Mar l'any 1932. L'any 1942, els germans Mongé de Badalona guanyen una regata celebrada a Vilanova i la Geltrú entre una gran quantitat de patins de totes mides i prestacions. El seu prototip d'embarcació es va mostrar molt superior a la resta de participants i, des d'aquell moment, va passar a ser el model estàndard de patí vela, que s'ha mantingut vigent fins a l'actualitat.

Durant l'any se celebren moltes regates competitives de patí a vela, d'entre les quals destaquen el Campionat i la Copa de Catalunya, la Copa d'Europa, i diversos campionats que tenen lloc de forma itinerant, cada any en un municipi diferent. A més a més, cada club nàutic disposa de la seva pròpia regata anual de patí català.

(Text elaborat amb informacions de Quim Esteba i Joan Comajuncosa)