Dimonis, diablets i botargues

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.

Diable vs. dimoni

Tot i que el Cristianisme tracta de posar-los tots a un mateix sac, el cert és que diables i dimonis no són la mateixa cosa ni signifiquen el mateix. El mot 'Diable' prové de “diabolos”, això és ‘el que desuneix i calumnia’. Els diables són éssers malignes, els àngels rebels que habiten l'Infern i que tenen com a príncep a Satanàs. La imaginació popular cristiana atribueix al diable una forma corpòria i el considera extraordinàriament lleig, pelut, de color vermell o negre, amb banyes i llarga cua.

La paraula 'Dimoni', en canvi, prové del mot “daimōn” o 'daemones' i és el nom genèric que es dóna a un esperit, una espècie de divinitat inferior, estretament unida al món vegetal, amb el mite de l’home primigeni i altres personatges silvestres de l’imaginari tradicional que es caracteritza per tenir una doble fesonomia: poden ser benèfics o temibles i perillosos. Els dimonis sovint van amb un vestit de color blanc o marró damunt del qual hi ha dibuixats serps i altres rèptils, com gripaus, i altres animals fantàstics, que els estudiosos consideren provinent d'un sistema de creences -anterior al cristià- basat en el xamanisme.

Els dimonis adopten formes diferents per poder enganyar als homes i temptar-los més fàcilment i se'ls classifica en categories: des del dimoni gros (en banyeta, barrufet) fins als dimonions, esperits inferiors.

Els dimonis tenen noms diferents: un dels més importants de l'Infern és el dimoni cucarell (Mallorca) o dimoni serenell (Menorca) del que es canten força cançons humorístiques.

D'entre els de les castes inferiors destaquen els dimonis boiets, (Mallorca, Menorca) als que no s'atribueixen funcions temptadores o malignes, si no que se'ls considera éssers fantàstics, també anomenats follets, al qui es considera esperits inquiets, que no poden aturar de cometre entremaliadures i malifetes ingènues.

El dimoni, en les seves múltiples manifestacions i noms, ha estat personificat per tal d'aparèixer en moltes de les nostres celebracions festives populars. La Festa de Sant Antoni Abat, que se celebra en ple hivern, pels volts del 16 i 17 de gener, és la festivitat que n'atrau més la seva presència. La figura de sant Antoni, un dels sants més populars, ha estat invocada tradicionalment per a la protecció del bestiar, especialment davant la mort i les malalties del porcs, i per això se'l coneix com a Sant Antoni del porquet (Catalunya) o Sant Antoni des porc (Mallorca).

Els dimonis a Mallorca

A Mallorca són moltes les poblacions (Artà, Manacor, Petra, Sa Pobla, Capdepera, etc) on apareixen dimonis per celebrar les festes de sant Antoni Abat. Una de les poblacions on la tradició s'ha mantingut més viva i els dimonis han assolit més renom és a Artà.

La celebració de Sant Antoni a Artà segueix un vell protocol en el que l'emblemàtica parella de dimonis té una participació central. És més, la celebració -autèntica festa major de la població que compta també amb les tradicionals glosses escatològiques, els foguerons, les beneïdes d'animals i l'argument o crònica local-, té com a símbol identitari a aquests éssers. Duen un vestit negre a través del qual se'ls pot veure els ossos, una gran màscara vermella amb la llengua defora i esportellats de dents, dues grans banyes entorcillades de boc i un gran canyafel·la, autèntic ceptre infernal.

Els dimonis de Sant Antoni surten en dos moments de la festa. El dia 16 de gener al matí es passegen en cercavila pels carrers de la vila, després del tradicional berenar a ca l'obrer i acompanyats pels músics. L'endemà, dia 17, aquesta parella de figures participen en la cavalcada del bestiar i les carrosses, plat fort de la diada, tractant de fer baixar a Sant Antoni de la somera en què va muntat. Aquesta representació és una clara evocació de la lluita plurisecular entre el bé i el mal, de la que sempre surt victoriós el bé, tal i com reflecteix la tonada popular:

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u;

el dimoni va fer trenta,

Sant Antoni trenta-u.

En molts d'aquests dimonis mallorquins, i especialment amb els dimonions de Manacor, es veu clarament el sincretisme i la superposició d'aquests dos tipus d'éssers: la roba que duen pertany al model del dimoni, plena de referència a serps trenades i altres essers fantàstics, mentre que la màscara vermella es correspon més amb el model de dimoni cristià, vermell i amb banyes.

Botargues, diablets i diableres, dimonis dels Ports i la Matarranya

La celebració de la festa de Sant Antoni a les poblacions de la comarca dels Ports de Morella (al nord de Castelló) com Cinctorres, Todolella, Portell, Forcall, Herbers, Villores, Vilafranca, la Mata, Olocau del Rei, entre d'altres, s'anomena 'Santantonà' o 'Santantonada'. Es tracta d'una romanalla de les antigues festes dedicades a la invocació per a una bona collita i es caracteritza per les representacions parateatrals que tenen lloc al voltant d'una foguera o barraca de gran dimensions bastida al voltant d'un tronc central, el 'maio'.

Els protagonistes de l'escenificació en són els dimonis, coneguts popularment per 'botargues', que passegen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La cohort d'aquests daemons passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant.

El model de dimonis dels Ports i del Matarranya són, malgrat que acompleixen la mateixa funció que els de Mallorca, formalment força diferents: van encaputxats amb un conjunt de roba antiga de color blanc -o amb sacs de lli de color marró- amb ratlles verdes i vermelles, figures de serps trenades, dragons i colobres. I, malgrat que duen la cara tapada, no duen màscara. En molts indrets les botargues grapegen a les dones i empaiten a la mainada amb uns fuets de roba que fan picar a terra fent gran soroll. També entren a les cases pels balcons i finestres, sense demanar permís i interactuen amb la gent de la casa de forma divertida, dient tot tipus de bajanades al·lusives a la família. Aquest model de dimoni va sempre acompanyat de la Filoseta, un transvestit que representa les temptacions del sant i que provoca als assistents amb els seus gestos.

Dimons en altres latituds

Aquest tipus de figures festives, que van vestides amb draps i trossos de teles de tots colors i que es passegen pels carrers cometent entremaliadures i cantant cançons satíriques en determinades celebracions, també existeixen en països de religió no cristiana, no monoteïsta. Al Nepal, per exemple, s'anomenen 'maras', i apareixen durant la festa del Mataya a Patan, una festa destinada a celebrar la il·luminació de Buda. Dura tot el dia, hi participen milers de persones vingudes de tota la Vall de Katmandú, molts d'ells portant unes làmpares d'oli o mantega que simbolitzen la il·luminació obtinguda al evitar les temptacions dels maras o dimonis, que també fan la seva aparició durant la festa.