El joc de la virolla

Què és?

La virolla és un antiquíssim i senzill joc d'atzar utilitzat de forma ritual en moltes festes populars, aplecs i fires del país. A Osona, la Garrotxa, i el Lluçanès es coneix amb el nom de virolla (pronunciat 'viroia'), a les comarques de la Selva, Gironès i l'Empordà s'anomena 'baboia', mentre que al Moianès en diuen 'virola'.

Tot i que hi ha diverses modalitats del joc i diverses formes del tauler, generalment consisteix en fer girar una fletxa de ferro (la virolla) dins un tauler dividit de forma radial en diverses seccions que estan numerades aleatòriament, i encertar en quina casella es quedarà aturada de la fletxa.

Hi ha algunes caselles especials que no estan marcades amb un número, sino amb uns dibuixos enigmàtics. Són les caselles conegudes amb els noms de 'dama' i 'guinyot' i solen estar representades amb el dibuix d'una dona, un peix, una flor, un dimoni... Generalment, el qui aconsegueix encertar la virolla en aquestes caselles aconsegueix un premi especial.

Els premis del joc de la virolla acostumen a ser en espècie i són aportats pels mateixos veïns: aliments elaborats artesanalment, begudes, plantes, fruits de l'hort, llibres, cremes i remeis fets amb herbes, roba...

La virolla forma part del conjunt de jocs de caràcter ritual que es juguen només en el marc de festes populars. La virolla té un doble objectiu: per una banda es tracta d'un mecanisme de redistribució de la riquesa, doncs tots els premis són aportats pels mateixos veïns que participen de la festa, i per l'altra, serveix als organitzadors per finançar les despeses de la celebració.

Què en sabem de la història i origen d'aquest joc?

El joc de la virolla és molt antic: a Catalunya se'n té referència almenys a principis del segle XVII quan es va prohibir. Tanmateix, el joc va sobreviure, va ser molt popular en fires i festes fins ben entrat el segle XX i s'ha mantingut fins als nostres dies.

El joc de la virolla és la versió catalana del joc de la 'ruleta castellà, de la 'roulette' francès i d'altres jocs d'atzar semblants, tipus 'roda de la fortuna', que hi ha arreu del món. Es tracta de jocs com els que actualment es juguen en casinos privats i a la televisió.

Llocs on es juga a la virolla

La virolla encara ara es juga en diversos pobles en el marc de celebracions diverses. Cada una d'elles té la seva particularitat i una manera de jugar-se diferent. Un dels moments on està més documentat l'ús de la virolla són les rifes d'ous de Pasqua Florida.

Hom creu que a virolla més antiga de Catalunya és la que es fa servir a Tavertet (Osona) en el marc de l'aplec que cada any es fa servir per rifar ous el Diumenge de Pasqua Florida. Antigament també s'havia fet servir per Nadal, per rifar torrons.

A Santa Pau (la Garrotxa) hi ha diversos aplecs en els que es fan servir virolles, com l'Aplec de Sant Martí, que se celebra pels volts de l'11 de novembre; l'Aplec al Santuari de la Mare de Déu dels Arcs, a principis de setembre; i al dels sants Abdon i Senén, que té lloc pels volts del 30 de juliol. Les virolles de Santa Pau tenen una casella amb forma de peix (la dama) i se sap que antigament els premis incloïen animals vius aportats pels veïns (gallines, conills, xais...).

A les Preses (la Garrotxa), la virolla es juga en el marc de l'Aplec de Sant Miquel del Corb, el cap de setmana més proper al 29 de setembre.

A Hostalets de Balenyà (Osona), s'ha recuperat recentment en el marc de l'Aplec dels Ous de Dilluns de Pasqua, ja documentat l'any 1598.

A Moià (el Moianès), el joc de la virola és costum tradicional de l'Aplec del Saiol que es celebra cada any durant el Dilluns de Pasqua de Resurrecció.

També n'hi ha referències a Sant Jaume de Llierca (la Garrotxa), Canet de Mar (el Maresme) la Manresana-Prats de Rei (l'Anoia), Sant Aniol d'Aguja- Montagut (la Garrotxa), Solius (la Selva)...