#representació teatral

Una música i una lletra pròpies, fruit d'una llarga tradició teatral, una escenografia artesanal i la participació entusiasta de tots els veïns són les claus de l'èxit dels Pastorets de l'Ametlla de Merola, que es representen cada diumenge de gener al teatre d'aquesta antiga colònia tèxtil del riu Llobregat.

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

Cada any pels volts del 15 de maig Cabanes representa una singular obra de teatre popular que explica la història fantàstica del pagès Sidre, els àngels llauradors i la sembra simbòlica de pinyons.

Cada Dijous Sant, Sant Esteve d'en Bas recrea l'últim sopar que Jesús féu amb els seus apòstols, abans de ser traït, entregat, jutjat i condemnat a mort. Una escenificació teatral popular, amb una tradició que es remunta al segle XIV, i que es caracteritza per la presència d'uns textos propis, passats de pares a fills per transmissió oral.

La Passió és una tradició religiosa que enfonsa els seus orígens en l'Edat Mitjana, en què una sèrie d'actors aficionats representen la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i moltes altres poblacions han mantingut viva la tradició i l'han potenciat de tal manera que tots els vilatans s'impliquen en les representacions.

Una manifestació parateatral que escenifica una versió local del relat universal del drac, el poble amenaçat i la donzella. Compta amb la participació activa de la colla de diables local, la seva bèstia festiva -el drac Miserach- i un bon nombre de vilatans que s'involucren en el seu desenvolupament de principi a fi.

El Ball de Santa Creu és un ball parlat que es representa només una vegada cada cinc anys. El ball escenifica, la vigília del 14 de setembre, el vot de poble que feu la Riera de Gaià a Santa Creu l'any 1809 amb motiu d'una epidèmia.