Festa major i Terrazel

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

La seqüència ritual

La festa major de Sant Llorenç d'Hortons se celebra pels volts del 10 d'agost, diada del diaca i màrtir Llorenç, patró del poble. El dia central de la festa és el 10 d'agost i té lloc en diferents ubicacions de Sant Llorenç d'Hortons.

Al migdia es fa el Ball dels Entremesos, on la parella de Gegants, el Sol i la Mare Terra, els Nans i els Follets, acompanyats dels músics del Terrazel, ballen durant i a la sortida de l’ofici religiós en honor a Sant Llorenç. Tots els Balls surten a fer la seva dansa pròpia. Quan acaba aquesta ronda, s’inicia un breu cercavila fins davant de l'Ajuntament per donar pas al tradicional vermut de Festa Major. 

A la tarda té lloc el cercavila de Festa Major, on els Gegants i les Al·legories, acompanyats dels músics del Terrazel, dansen pels carrers del poble fins arribar a l'Ajuntament, on es fa el pregó de la Festa Major. 

Després de tres avisos pirotècnics, comença la nit més esperada de l'any. Els gegants Sol i Mare Terra, els nans i els follets, acompanyats dels músics del Terrazel, tornen a fer la seva dansa per a tots els assistents i les autoritats municipals, davant de l'Ajuntament.

Després, amb el ritme dels tabals, apareixen els caps dels Llefres i dels Llambrants, el Llefrot i el Gran Llambrants, amb una bengala que els servirà per encendre el Carrer de Foc, amb traques, sortidors i cascades de foc. D'entre el fum comencen a aparèixer la resta de Llefres i el Llambrants, i es situen uns davant dels altres a banda i banda del carrer. Ja col·locats, estàtics i desafiants, gegants, nans i follets, amb públic, enfilen carrer amunt, entre el fum de la pólvora, per accedir a la plaça del Terrazel i donar pas a l'espectacle.

Un espectacle per denunciar l'amenaça al món natural

Des de fa més de trenta anys que les comarques del Penedès, com bona part del món, viuen una accelerada transformació del seu paisatge. Grans polígons industrials i infraestructures, així com la substitució de la pagesia per altres activitats, han transformat l'economia tradicional de la comarca. Aquesta situació crítica és el rerafons del 'Terrazel', un joc de paraules que vol dir zel, amor per la terra. La natura és assetjada pels perill nascuts dels homes i l'espectacle representa l'eterna lluita entre el bé i el mal, aquesta vegada en clau ecològica.

L'argument de l'espectacle és una invitació a la lluita de les forces de la natura contra aquest enemic que profana mars i muntanyes, es cola per les finestres o seu a les nostres taules sense ser convidat. Més d'un centenar de persones donen vida a tots aquests personatges fantàstics, protagonistes d'un espectacle únic en la seva espècie, que any rere any atrau més visitants encuriosits a la festa gran de Sant Llorenç.

La primera part representa la manifestació de la natura i cosmos i els astres, l’aparició de la vida terrestre i de la humanitat. La representació pren la forma d’una suite teatral basada en l’ordre dels balls dels Entremesos i la seva música tradicional. Apareix Gaia, el personatge que representa l’esperit de la Terra. Durant la seva dansa ens mostra els seu talismà, un cargol de mar, símbol del seu poder vivificador. En les següents escenes, la humanitat primigènia apareix, intel·ligent i, ensems, conflictiva, com mostren els seus bastons. Són els Arcans. La seguiran les Al·legories del Paisatge, és a dir, les cases, els conreus, en definitiva, les primeres petges humanes sobre la natura.

La segona part s’inicia amb la irrupció del Buscarrons, aquest cínic personatge que, després del seu discurs satíric provoca el desastre: un incendi. La seva irresponsabilitat desferma totes les forces del mal una darrera l’altra. L’equilibri entre l’home i la natura és trenca amb la irrupció dels Llefres, encapçalats pel seu líder, el Llefrot, el monstre Malaganya i el temible drac Llengot. Tothom fuig, tot desapareix, i els malvats s’abraonen sobre Gaia i s’apropien del seu talismà. Davant del domini dels personatges malèvols, el Buscarrons, penedit, dóna un cop de mà a Gaia i fa que es pugui escapolir dels seus captors. Gaia recupera el talismà i crida a les forces amigues. Les forces de la natura, encarnades en l’Unicorn d’una primera tacada no basten; caldrà que un lluminós exèrcit, els Llambrants, encapçalats pel seu líder, el Gran Llambrant, disciplinats però al límit de les seves forces, aconsegueixin la victòria. Vençut el mal, tots els elements retornen a l’escena final, en una apoteosi entorn Gaia, que culmina en un castell de focs.

Acabat l’espectacle i com a fi de festa, tots els Balls de foc del Terrazel, els Llefres i els Llambrants, i el bestiari, Malaganya, Llengot i Unicorn, participen en un correfoc, que s'inicia a la Plaça del Terrazel i segueix pels carrers de la vila. 

Petita història del Terrazel

Un dia, a finals de la dècada dels anys 80, una colla de joves i no tan joves de la vila de Sant Llorenç d'Hortons es van tancar en un taller amb la intenció de crear una espectacle de caire popular adaptat a les problemàtiques contemporànies. La imaginació i la constància del grup van ser la llavor del Terrazel, una celebració que cada 10 d'agost omple els carrers de follia, foc i música, i que constitueix una important aportació renovadora al món de la cultura popular de la vila.

Primer es van crear el text, la història i el seu univers simbòlic, i després tot el bestiari de la festa (personatges com el Sol, la Terra, l'Unicorn i les forces malignes). Finalment es van idear la música i les danses. En les fases finals de la creació i durant la primera edició, l'any 1990, ja col·laboraven en el projecte més d'un centenar d'hortonencs.