#ball de cavallets

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.

Els Cavallets de Felanitx és un conjunt de danses rituals l'origen del qual es remunta al segle XVII. El formen set infants d'edats compreses entre els 10 i els 13 anys, dels quals 6 duen una figura de cavall passada pel cos i l'altre és la dama, que sol ser una nina que duu un capell vermell i un ramellet d'alfabeguera.

Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.

L'illa de Mallorca celebra grans festes per Sant Antoni Abat, el 17 de gener. L'altre Sant Antoni, el de Pàdua, també rep lloances diverses, en especial dels cavallets d'Artà, un entremès documentat a la primera meitat del segle XIX i que tan sols és possible apreciar pels volts del 13 de juny al convent dels franciscans d'Artà.

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.

La Patum no només se celebra pels carrers del barri antic de Berga en dates de Corpus. El cap de setmana de Pentecosta, per exemple, els veïns i veïnes del carrer de la Pietat de Berga celebren un conjunt d'actes patumaires que, des del 1962, han esdevingut el preludi de la gran Patum.

Montpeller, Lo Clapàs, celebra el naixement de Jaume I el Conqueridor amb la sortida del Ball del Cavallet, un conjunt de quatre balladors que encerclen un cavaller que representa i simula l'entrada del rei en aquesta ciutat i les vicissituds del seu pare per concebre'l.

Les Festes de Misericòrdia, la segona de les cites festives majors de Reus, constitueixen un moment excepcional que té com a punt neuràlgic el santuari de Misericòrdia. Al seu voltant es desenvolupen els actes més importants de la festa, protagonitzats pel riquíssim conjunt d'elements festius de la ciutat.

El dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, és la jornada central de la festa major de Tarragona, una de les més emblemàtiques de Catalunya. Les matinades, l'anada i tornada a ofici, els trompeters, la tanda de lluïment, els castells, la processó, l'entrada del braç a la catedral, el cant dels goigs i el castell de focs configuren una seqüència ritual ben delimitada i plena d'excitació.