La Patum del carrer de la Pietat

Les patums de barri, ahir i avui

La Patum no només es celebra pels carrers i places del centre històric de Berga quan és Corpus Christi. La popularitat del model de la festa berguedana és tal que històricament s'ha volgut celebrar tant en d'altres pobles en ocasions especials com en d'altres indrets de la mateixa Berga. Evidentment, cap d'aquestes Patums extraordinàries pot ni vol competir amb la Gran Patum del Corpus de Berga. Ara bé, aquestes altres Patums són casolanes, entranyables, extraordinàries, tant per la seva senzillesa com per l'emotivitat amb què es posen en escena.

La celebració d'actes patumaires dins la mateixa ciutat de Berga és un fenomen que neix a principis del segle XX, i està documentat als carrers de Mossèn Huch, al Portal de Santa Magdalena, la Plaça de les Fonts, el carrer de la Pietat i al Barri de la Creu d'Avià. De totes aquestes patums de carrer o de barri, en l'actualitat només es mantenen la Patum del Barri de la Creu d'Avià, que celebra la mainada un cap de setmana després de Sant Joan i en el marc de les Festes del Barri de la Creu, i la Patum del carrer de la Pietat.

Història de la Patum del carrer de la Pietat

El Barri de la Pietat és un dels barris de Berga i està situat a l'extrem nord est de la ciutat. Un dels principals edificis d'aquest barri és la Capella o Ermita de la Pietat, que en passat havia estat un indret de culte amb imatges del Sant Sepulcre i la Pietat. En l'actualitat, l'ermita és un local d'ús cultural propietat de l'Associació de Veïns del Carrer de la Pietat, que l'utilitza per celebrar un ofici dos cops l'any i molts actes musicals.

Una de les principals festes que es celebraven en aquest carrer havia estat la festa de Pasqua Granada. La festa es desenvolupava en base a una missa i una processó amb les imatges del Sant Sepulcre i de la Pietat que hi havia a l'ermita de la Pietat i també amb enramades de timó i romaní que perfumaven l'ambient.

La festa anà perdent força fins que al 1964, com passà a tot Berga, es deixà de fer la processó. Aleshores, els veïns la reconvertiren en una celebració diferent, amb esmorzar popular i ball. En aquest marc de reconversió de la festa els veïns, a principis dels 60 varen decidir de començar implantar un nou model de festa, basat en el de la Patum, i molt encarat a la canalla. D'aquesta manera es començaren a construir els elements de la comparseria amb els recursos que es tenia a l'abast: cartró, fusta, roba vella, etc

La primera vegada que es va fer una Patum al carrer de la Pietat fou l'any 1962. Des d'aleshores, any a any, la celebració ha anat incorporant nous elements i millores a la seva comparseria. Tot i no ser una representació complerta de la festa, la Patum del carrer de la Pietat disposa d'elements de comparseria propis, tots ells infantils. En l'actualitat (2008) són:

- 4 turcs i 4 cavallets

- 4 maces petites i 4 maces més grans

- 2 guites, una de grossa i una de petita

- 1 àliga

- 4 nanos vells i 4 nanos nous

- 5 plens (caretes més vestits)

- àngel i sant Miquel

- tabal i tabaler

L'única diferència amb els elements de la Patum oficial són els gegants, que en l'actualitat són fets en base a uns capgrossos adquirits a Solsona. L'any 1981, i per substituïr les guites velles de fusta, es van fer unes guites noves, de ferro. Com que les noves guites pesaven massa i no les podien portar bé la canalla, l'any 2008 se n'han fet unes de noves que pesen només 10 kg i que duen l'escut el barri brodat al coll.

Expliquen que antigament els fuets els construïen allà mateix, de la mà del Miquel Moya, un veí interessat en la pirotècnia, però que en l'actualitat els fuets (amb un petard petit, del 12) els paga l'Ajuntament.

Josep Noguera en diu, l'any 1990: '... la Pietat manté també la seva Patum de carrer amb un bon equipament de gegants, guites, nans .. un exemple ben digne de la popularitat de les Patums de carrer.

Esquema ritual actual

La celebració comença el divendres de Pentecosta amb la cercavila pels carrers del barri de la pietat amb tandes de Patum. L'endemà dissabte a les 7 de la tarda es torna a fer cercavila amb tandes de Patum.

Diumenge és el dia gran de la festa. Al migdia, a 2/4 d'una, es fa una Patum de Lluïment i a les 7 del vespre, Patum complerta. Dilluns té lloc l'únic acte que ha perdurat de l'antiga festa de Pasqua Granada, la missa en honor als avantpassats difunts i un vermut popular, que es combina amb una engegada de coets.

Un dels actes interessants del model de festa actual és el sorteig que cada any es fa d'una maça, construïda especialment per a l'ocasió i que serveix per a finançar part de la festa.

(Text elaborat amb informacions d'Antoni Elias)